Com abordar les autolesions a l'aula?

En els últims anys han augmentat de manera considerable les conductes autolesivas entre els joves i els adolescents. Les autolesions, que solen iniciar-se entre els 11 i 13 anys, moltes vegades estan vinculades a un problema de salut mental, però cada vegada s'observen més autolesions no suïcides en nois i noies sense cap trastorn mental previ. 

Sovint, els adolescents que s'autolesionen tenen dificultats per gestionar emocions i sentiments intensos, i utilitzen aquesta conducta per a escapar d'elles i reduir el seu malestar, encara que a mitjà i llarg termini comporti conseqüències negatives. Per a la prevenció d'aquest comportament, és clau poder oferir eines als infants i adolescents perquè puguin gestionar les emocions i el malestar, des de l'entorn familiar i educatiu.

La resposta davant els casos d'autolesió pot ser complicada per al personal educatiu. Per començar, és recomanable que el centre tingui un protocol de resposta, que detalli com ha d'actuar cadascun dels professionals davant un cas d'autolesió, però tenir unes pautes o recomanacions pot ajudar els docents a saber què fer, què dir i com actuar amb un alumne o una alumna que s'autolesiona.

Alumnes que s'autolesionen

Ir al artículo

Pautes de prevenció universal en l'àmbit educatiu

Són pràctiques educatives que tenen per objectiu entrenar habilitats i estratègies d'afrontament al malestar, i que seran beneficioses per a tot l'alumnat. Algunes d'elles són:

• Entrenar l'alumnat en habilitats de regulació emocional i de solució de problemes. 
• Entrenar l'alumnat en habilitats socials. 
• Oferir-los estratègies adaptatives de gestió de l'estrès.
• Fomentar la pràctica de l'activitat física com a estratègia de socialització entre iguals i de regulació emocional. 
• Fomentar la vinculació a entitats i associacions amb objectiu lúdic-social.
• Dur a terme una alfabetització correcta en l'ús de les xarxes socials i els continguts compartits. 
• Plantejar l'ús «preventiu» que poden tenir influencers, youtubers, etc... en la prevenció d'aquestes conductes.

Habilitats socioemocionals que promouen la resiliència

Llegeix més

Com puc actuar amb els alumnes que s'autolesionen?

És important que la persona que s'autolesiona senti que el seu professor o professora s'interessa per ella, sense fer de l'autolesió el centre de les converses i evitant que es converteixi en la seva identitat. Per a ajudar a un alumne o alumna que s'autolesiona cal escoltar-lo amb calma, respectar la seva privacitat i oferir-li ajuda i disponibilitat en tot moment. No és fàcil actuar en una situació de conducta autolesiva, però algunes recomanacions que et poden ajudar són: 

• Mostra una actitud d'escolta, mantenint la calma. 
• Evita parlar de l'autolesió de l'alumne o alumna amb el grup de classe. Fer-ho crea estigma i pot ser un factor de manteniment de la conducta. 
• Evita complicitats amb ell o ella amb frases com «si no et talles més, no diré res a ningú». Per contra, contacta amb els pares i informa'ls sobre el que està passant. 
• Evita dedicar una classe de tutoria a parlar de les autolesions. Això pot contribuir al contagi social. 
• Interessa't per ell o ella en un sentit ampli, més enllà de la conducta autolesiva. No preguntis «Com estàs?» o «T'has tallat?», sinó «Què has fet aquest cap de setmana?» o «Quins plans tens?». 
• Centra la teva intervenció educativa en «Què puc fer jo com a professor perquè et sentis millor a l'institut?»,«En què et puc ajudar perquè et sentis millor?».
• No diguis frases del tipus «No entenc per què et fas mal, si no tens motius reals per sentir-te així». 
• Pregunta-li si hi ha alguna cosa de la seva vida que el preocupa, o que no va bé. 
• Mostra interès per conèixer què pensa i què sent, però sense expressar judicis de valor.
• Fes-li saber que compta amb el teu suport per enfrontar-se a aquests moments de la seva vida. 
• Proporciona-li activitats alternatives a fer-se mal. 
• Facilita-li que pugui seguir el curs amb la màxima normalitat possible.
• Demana-li que porti tapades les ferides, per evitar l'estigma i l'atenció social positiva, que pot contribuir a mantenir les autolesions actives.