Com ajudar l'alumnat amb TEAF?

El trastorn de l'espectre alcohòlic fetal (TEAF) és una síndrome sota la qual trobem diverses manifestacions físiques, mentals, conductuals i cognitives causades pel consum d'alcohol per part de la mare durant l'embaràs. La síndrome alcohòlica fetal (SAF) és la forma més greu de manifestació del TEAF. Sovint el TEAF es confon amb altres trastorns com el TEA, TDAH o la síndrome de Willis, tots amb característiques compartides.

Per ajudar l'alumnat amb TEAF és molt important una bona comunicació amb la família, l'equip educatiu que l'ha atès anteriorment i l'equip psicopedagògic. El treball cooperatiu i coordinat ajudarà a una millor planificació del curs i a prendre les decisions adequades sobre la programació, els materials i els professionals de suport.

En general, per ajudar l'alumnat amb TEAF a gestionar la seva conducta es poden fer servir estratègies que són útils tant a casa com a l'aula. Algunes d’aquestes serien l’ús d’un llenguatge concret i senzill, amb instruccions breus i consistents, i les repeticions que siguin necessàries. També és important generar en l'alumne rutines i anticipació, així com supervisar-ne els aprenentatges i l'adquisició d'habilitats.

Pautes de conducta que funcionen per a les persones amb TEAF

Llegeix més

En l'àmbit educatiu, per a una millor comprensió és preferible un aprenentatge multisensorial, realitzant les activitats en contextos reals de la vida quotidiana i amb un ambient d'aprenentatge calmat, enriquidor i estructurat.

L'alumnat amb TEAF presenta afectacions motrius que, encara que el professorat les pugui interpretar com a comportaments desafiadors, hiperactius, evitatius o, fins i tot agressius, en realitat són una manifestació de les dificultats del seu sistema nerviós per entendre el món que l'envolta. L'actuació del professorat ha de ser positiva i observadora (capaç de fer una anàlisi de la situació i de les necessitats), innovadora i capaç d'assumir reptes, ferma, utilitzant un to de veu suau, i organitzada alhora que flexible i oberta a incorporar recursos diferents.

Els equips educatius poden posar en marxa diferents estratègies i eines que els permetin ajudar l'alumne amb TEAF a les seves dificultats en diferents àrees.

Processament sensorial

En general, és preferible utilitzar llum natural i reduir el soroll visual dels espais de treball (per exemple, guardant els materials de l'aula en caixes opaques o armaris amb portes de colors suaus). Assignar a l'alumne un espai específic a l'aula, preferiblement a la primera fila, també us ajudarà a estar més concentrat.

Per ajudar-los amb la hipersensibilitat auditiva, se li pot permetre utilitzar protectors de reducció de sorolls, recursos antiestrès (pilotes, per exemple) i anticipar els timbres de canvi de classe. També l’ajudarà trobar un lloc tranquil a l'aula. A les excursions serà important que l'equip educatiu previngui reaccions inesperades.

Als alumnes amb TEAF també els ajuda a enfocar-se i organitzar-se durant les activitats acadèmiques mastegar o xuclar, o tocar un objecte suau (com pot ser un peluix), utilitzar audiòfons o relaxar-se amb massatges suaus a l'esquena.

Sospites que un alumne pot tenir un trastorn de la conducta alimentària?

Llegeix més

Memòria

L'associació d'una imatge i una paraula clau, o mitjançant rimes, els ajudarà a memoritzar els continguts. També es poden treballar a l'aula situacions de reflexió i dubte amb exercicis visuals: utilitzar una imatge que evoca dues realitats i debatre-hi.

Adaptació i interrelació

L’equip docent ha d'ajudar l'alumne amb TEAF a sentir que no en té culpa del que li passa, i que les seves dificultats el porten a aprendre més lentament i a que li costi controlar-se, però que els adults estan per ajudar-lo. L'alumne ha de participar en la definició de solucions, per exemple:

• Acordar una paraula clau que l’adverteixi d'una conducta inadequada.
• Donar-li pautes verbals, visuals o recordatoris.
• Modelar els comportaments adequats.
• Identificar un company a qui pugui imitar i que li pot proporcionar ajuda i suport.

Comunicació

Per reforçar el seu llenguatge verbal és important que es creïn situacions en què hagi d'expressar les seves opinions i sentiments, amb temps per preparar-se, i amb els suports visuals necessaris. L’equip docent ha de parlar a la persona amb TEAF a poc a poc, amb instruccions simples i concretes, utilitzant sempre les mateixes paraules clau, i sense infantilitzar el llenguatge. A més, és important augmentar el temps d'espera quan esperem una resposta per part de l'alumne, no interrompre'l ni acabar les frases.

Mantenir el contacte visual mentre es parla amb l’alumne. Evitar els eufemismes i el sarcasme, mostrar-li de manera explícita allò que ha de fer i donar-li temps per practicar i aplicar el llenguatge en diferents situacions, ajudaran l'alumne amb TEAF a utilitzar-lo de manera apropiada i comprendre les regles de conversa.

Per millorar les seves habilitats de lectura és important tornar a evitar la sobreestimulació visual. Per això es pot ampliar la mida de la font i l'espaiat als fulls, reduir la quantitat de text i fer servir gràfics o suports visuals que redueixin la quantitat d'explicacions i instruccions escrites. Utilitzar tècniques de subratllat i esquemes també són útils per ajudar a extreure la informació essencial del text. Demaneu-li que expliqui la informació amb les seves paraules ajuda el docent a comprovar si l'ha compresa.

Pensament abstracte

L'ús de materials manipulatius i centrar-se en matemàtiques pràctiques i funcionals, en contextos quotidians, us seran de gran ajuda per assimilar conceptes abstractes.

Funcionament executiu i autoregulació

El professorat ha de prendre temps per parlar amb l'alumne amb TEAF, ser constant i coherent amb les correccions, ajudar-lo a resoldre problemes i veure el punt de vista d'altres persones. D'aquesta manera se l’està ajudant a millorar la seva regulació emocional i la seva capacitat de resolució de problemes.

De la mateixa manera, poden ajudar-los a millorar la seva organització a l'aula mitjançant l'ús d'horaris detallats diaris, preferiblement visuals, organitzadors per a l'espai d'escriptori i emmagatzematge de materials, etc.

L'ús de tècniques conductuals i de reforços poden ser útils en aquesta àrea.

Les activitats breus, rítmiques, la música suau de fons, els recordatoris corporals i l'existència d'una àrea silenciosa a l'aula, també l’ajudaran a autoregular la seva atenció i hiperactivitat.