Fomentar la resiliència a través de l'art i la cultura

Existeix evidència científica sobre el fet que l'art i la cultura contribueixen a millorar el benestar emocional i la salut mental de les persones. Cada vegada són més els estudis els resultats dels quals confirmen i assumeixen l'impacte de les arts i de la cultura com a catalitzadors o facilitadors de millora en àmbits de la salut com la salut mental. 

De fet, seguint les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), l'impacte de l'activitat física i social per al benestar emocional de les persones i la seva prescripció social està reconegut i ja forma part dels objectius clau del nostre sistema de salut. Unes recomanacions que la pròpia organització fa extensives de manera explícita a l'ús i recomanació de les arts i les activitats artístiques.

Si treballes en l'àmbit de l'educació, de la cultura o de l'oci, aquest contingut et pot ser útil per a conèixer més sobre com les activitats artístiques i culturals poden ser un element transformador de la salut emocional, especialment en adolescents i joves.

Millorar el benestar emocional i la salut mental dels joves

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) recull que el benestar subjectiu, la percepció de la pròpia eficàcia, la competència i l'autorealització de les capacitats intel·lectuals i emocionals, d’entre altres, són senyals de benestar emocional.  

La doctora en ciències de l'educació i professora de la Universitat Ramón Llull María dels Àngels Pazkowski, l'Associació Grup Teatre Imagina i la Fundació Gloria Soler aporten la seva experiència en el foment del benestar emocional dels joves a través de l'art l'interactiu de SOM Salut Mental 360º El benestar emocional a les aules a través de l'art. La professora Pazkowski afirma que l'art pot ajudar a abordar emocions, a expressar dificultats i a plantejar les adversitats. 

L'art, a més de ser una eina necessària, és una eina transformadora i rica en el context de la salut mental. La cultura es converteix en el lloc on expressar l'experiència humana, el dolor profund.

El neuropsiquiatra Boris Cyrulnik, una de les persones referents sobre el concepte de resiliència – que és la capacitat de les persones per a adaptar-se als diferents reptes vitals, mantenir l'equilibri psicològic en moments difícils, així com superar situacions adverses o esdeveniments molt dolorosos –, es refereix a la cultura com la tercera via perquè és el lloc per a explicar el que no es pot compartir. Per aquest motiu, l'art es converteix en el lloc de la superació humana de l'adversitat i el lloc de la resiliència. En paraules de Cyrulnik: «la poesia, l'obra de teatre o el dibuix es converteixen en un acte d'alliberament perquè els permeten compartir amb uns altres el que els va passar, però controlant les emocions». 

El grup teatral apunta que el desenvolupament d'activitats artístiques ajuda a canalitzar i deixar fluir el malestar emocional, a alleujar el nivell de tensió que poden produir l'ansietat o la depressió, a obrir «temps fora» en els quals l'atenció dels joves recupera progressivament la capacitat d'estar orientada a la tasca encarregada i, encara que sigui per breus espais de temps, s'allunyi de l'autopercepció negativa que pugui tenir del seu estat. Quan, a més, aquestes activitats artístiques són compartides, ens ofereixen un marc especialment rellevant per a facilitar processos de contacte social positiu, de reconeixement del malestar i d'aprenentatge i suport mutu en un trànsit a la recuperació.

Jugar amb l'art, amb les tècniques artístiques en general, suposa un constant entrenament multidimensional i una oportunitat permanent per al desenvolupament d'habilitats personals i interpersonals que afecten el benestar emocional i que poden fomentar la resiliència. Millora la capacitat de comunicació i les habilitats per a expressar el que sentim i pensem, alguna cosa que serà fonamental per a prevenir o treballar processos de malestar emocional. L'art ens proposa llenguatges especialment expressius que obren vies de comunicació alternativa d'una forma gairebé innata.  

De la mateixa manera, treballar des dels formats artístics, facilita eines per a integrar i valorar la informació del nostre entorn, dimensionant-la i dotant-la de significat respecte a les diferents dimensions personals i generant espais d'escolta activa especialment valuosos. Una escolta que, sens dubte pot ser d'especial importància en situacions de malestar emocional.  

Beneficis en el benestar emocional i el foment de la resiliència 

L'estudi Health Evidence Network synthesis report 67. What is the evidence on the role of the arts in improving. health and well-being? A scoping review publicat per l'OMS recull els possibles beneficis per a la salut i el benestar emocional de participar en activitats culturals i artístiques que compten amb evidència científica, entre els quals es troben:  

• Potenciar el desenvolupament de l'autoestima, l'autoacceptació i de la confiança, que ajuden a desenvolupar la resiliència. 
• Afavorir l'autonomia en nens i adolescents. 
• Reduir el risc de desenvolupar problemes de salut mental en l'adolescència com la depressió. 
• Contribuir a gestionar millor i a reduir l'estrès i l'ansietat. 
• Millorar la percepció de la salut i el benestar individual i social: les emocions positives, la satisfacció amb la vida i la sensació de felicitat, d'autonomia i de tenir un propòsit. 
• S'ha demostrat el paper de la música per a millorar l'estat d'ànim. Contribueix als estats emocionals positius que milloren la felicitat i l'optimisme.  
• Millorar els vincles socials, les relacions interpersonals i la identitat grupal. Ajuden a reduir la solitud i l'aïllament social.  
• Afavorir un comportament més altruista i l'empatia. En els centres educatius, les arts promouen conductes prosocials entre l'alumnat.  
• Ajudar a construir cohesió social i al desenvolupament d'habilitats cognitives, emocionals i socials que contribueixen a la resolució de problemes, produint així relacions més cooperatives. Diversos projectes han utilitzat les arts en la mediació de conflictes. 
• Reduir l'estigma i promoure una imatge positiva de la salut mental.