Migració i suïcidi

Recentment, ha sorgit a tot el món una necessitat creixent de millorar el nostre coneixement sobre els problemes de salut mental entre les persones migrants i les minories ètniques. 

El procés de migració és un fenomen complex que implica deixar un «model de vida» i d'identitat per incorporar-ne un altre de «nou». Psicològicament, suposa un canvi vital. És un acte que involucra les persones que migren, els seus familiars i la societat receptora.

La migració no és una causa per desenvolupar un trastorn mental, ja que el subjecte està capacitat, per la seva pròpia evolució, per afrontar aquesta situació, però sí que és un factor de risc per a la salut mental quan la persona no està sana o té alguna discapacitat o quan l'entorn d'acollida és hostil.

Les persones migrants poden tenir més risc de comportament suïcida en comparació amb la població general, així com de mort per suïcidi.

Les persones migrants, sovint, experimenten traumes físics i emocionals, fins i tot poden haver estat víctimes de tortura. Això pot generar trastorns mentals com el d'estrès posttraumàtic (TEPT), trastorns de l'estat d'ànim i d'ansietat o trastorns psicòtics. Fins i tot, diferents estudis suggereixen que la migració podria considerar-se un factor de risc únic per als trastorns de salut mental greus com l'esquizofrènia.

El desafiament de la salut mental en persones migrants

Llegeix més

Les recerques mostren que hi ha una prevalença més gran de depressió i ansietat en les persones migrants que en la població autòctona. Entre un 9 i un 26% d'aquestes persones experimenten trastorn d'estrès posttraumàtic, comòrbid amb depressió en fins a un 40% de les persones refugiades. 

Pel que fa al suïcidi, estudis recents han demostrat que les persones migrants i les minories ètniques poden tenir més risc de comportament suïcida en comparació amb la població general, així com de mort per suïcidi. I els infants i adolescents presenten taxes més altes de trastorns mentals, més risc d'episodis psicòtics i més intents de suïcidi que la població autòctona.

Migració, gènere i suïcidi

Respecte al gènere, sabem que en l'àmbit mundial el nombre de suïcidis en homes és més elevat que en dones, encara que les dones realitzen més intents de menor letalitat.

En el cas de persones migrades, és important tenir en compte que els processos migratoris es defineixen sovint a partir dels rols de gènere determinats per cada cultura. Així, els estereotips de gènere poden ser els propulsors de processos migratoris: en l'home predomina l'obligació de complir com el principal proveïdor de recursos econòmics, amb la pressió i estrès psicològic que això pot generar; i en el cas de les dones, hi incideixen també factors com la fugida de matrimonis forçats o de violència masclista o el rebuig per part de la societat a les mares solteres o a les dones separades, entre d'altres.

En el cas de les dones, la fugida de matrimonis forçats o de violència masclista o el rebuig a les mares solteres o a les dones separades poden ser motius de processos migratoris.

Entre les dones migrants hi ha una incidència especialment elevada de vivències de violència masclista, tant al país d'origen com al país d'arribada, a causa de la seva vulnerabilitat. Aquest és un factor de risc de cara a desenvolupar trastorns de salut mental com el TEPT i trastorns de l'estat d'ànim que a vegades s'acompanyen d'ideació autolítica i un risc més elevat de suïcidi.

Per tot això, s'ha demostrat que les dones migrants no europees tenen més risc d'intents de suïcidi, sobretot dones joves d'origen sud-asiàtic i africà negre.

Factors de risc de suïcidi en la població migrada

Els factors de risc identificats més específics per al comportament suïcida en població migrada són:

• L'estrès aculturatiu (aculturació com a procés mitjançant el qual els subjectes adquireixen les actituds, valors, costums, creences i comportaments d'una cultura diferent). 
• Les barreres de l'idioma.
• La preocupació per la família al país d'origen i la separació d'ella.
• La falta d'informació sobre el sistema d'atenció mèdica.
• La pèrdua d'estatus.
• La pèrdua de xarxes socials. 

Els intents de suïcidi poden entendre's com el resultat de processos de discriminació, vivències negatives i faltes d'oportunitat.

Guia de recomanacions per a la prevenció del suïcidi

Llegeix més

És important la perspectiva social per comprendre el vessant expressiu del suïcidi com un crit d'atenció als problemes socials existents. Per això, les intervencions sanitàries han de ser accessibles i han de tenir una dimensió transcultural que possibiliti la no transgressió i violació dels seus codis de vida, que eviti errors diagnòstics i que visibilitzi les causes subjacents del malestar.