Què puc fer si una persona propera té idees suïcides?

El suïcidi és un problema social i de salut pública que hem d'abordar de manera urgent, ja que al món moren més de 700.000 persones per aquesta causa cada any, segons l'OMS. A Espanya, durant el 2021, van morir 4.003 persones per suïcidi, la xifra més alta des que es tenen registres. Això suposa un augment de l'1,6 % respecte al 2020 (Observatori del suïcidi a Espanya 2021, Fundación Española para la Prevención del Suicidio).

Hi ha molts mites sobre el suïcidi, i un dels més freqüents és el que afirma que parlar del suïcidi pot incitar-lo. Això és totalment fals. La majoria de les persones que contemplen el suïcidi tenen un intens malestar emocional i no saben com afrontar-lo ni amb qui compartir-lo. Parlar d'això pot ser una oportunitat per prevenir-lo i pot oferir a la persona una visió alternativa de la situació.

Parlar del suïcidi, doncs, és una eina efectiva de prevenció, i contribueix a trencar l'estigma que hi ha sobre ell i que suposa una barrera per demanar i obtenir ajuda.

Les persones que presenten idees de suïcidi moltes vegades ens donen senyals d'alarma que podem detectar. Quins són aquests senyals? Què podem fer si els detectem? On podem demanar ajuda?

Quins senyals puc detectar?

Els senyals d'alerta són una sèrie de signes o avisos que ens indiquen el risc de suïcidi i fan possible una intervenció precoç en la prevenció. És important coneixe'ls per poder minimitzar aquest risc.

Hi ha dos tipus de senyals d'alerta:

Senyals d'alerta verbals

Frases com: 

• No valc per a res. 
• Estaríeu millor sense mi. 
• Soc un (o una) inútil.
• El que em passa no té solució.
• Vull acabar amb tot.
• M'agradaria desaparèixer.
• Vull descansar.
• No desitjo continuar vivint.
• Em pregunto com seria la vida si estigués mort (o morta).
• Vull treure'm la vida, però no sé com.
• Ningú m'estima i és preferible morir.
• No val la pena continuar vivint.

Senyals d'alerta no verbals 

Comportaments no habituals: 

• Canvis d'humor (irritabilitat, apatia, agressivitat).
• Aïllament social i familiar, canvis d'horaris en els hàbits i forma de vida.
• Desinterès generalitzat.
• Consum sobtat o augment de tòxics o alcohol.
• Regal de pertinences o objectes valuosos i cessió de mascotes.
• Redacció de testament, visites inesperades a familiars o persones properes; posar en ordre coses o gestions. 
• Autolesions.
• Desinterès cap al treball, les persones afins o les aficions.
• Despesa de diners injustificats o desproporcionats.

Senyals físics:

• Descuit de la imatge, aparença, vestimenta i higiene personal.
• Manifestacions de malestar físic persistent, com ara dolor crònic.
• Agreujament de símptomes de trastorns mentals que pugui tenir.  
• Pèrdua o augment de pes a causa de la pèrdua o augment de la gana.

Claus per a la prevenció de la conducta suïcida

Llegeix més

Com puc ajudar la persona si detecto aquests senyals?

• Ofereix-li el teu suport mitjançant l'escolta: si una persona propera té idees de morir o ha intentat treure's la vida, sentir-se escoltat és més important que rebre consells directes.
• Acompanya-la. La presència d'algú proper acostuma a ser tranquil·litzadora. Passa el màxim temps possible amb aquesta persona i assegura't que altres persones de l'entorn podran acompanyar-la en diferents hores del dia. Podeu elaborar un horari entre les persones més properes per assegurar-vos que cadascuna pugui dedicar-li un espai.
• Evita utilitzar tòpics o falses expectatives. Les frases fetes com «has de ser forta» o «tot millorarà» podrien generar més malestar a la persona, ja que pot sentir-se incompresa. Entendre el seu patiment i donar espai perquè expressi el dolor és més beneficiós.
• Ofereix-li una ajuda concreta. Evita propostes ambigües o generals com «aquí estic si em necessites». Planteja-li millor una cosa precisa, realista i motivadora, com per exemple: «Ho he preparat tot perquè vinguis a casa meva aquest cap de setmana; passarem el dia juntes».

On puc demanar ajuda?

De manera paral·lela a aquest acompanyament personal, també hem de demanar ajuda a una persona professional de la salut mental. El procediment per a una atenció en el circuit públic a Espanya és acudir a la persona referent de medicina d'atenció primària i explicar-li la situació, perquè valori i pugui fer la derivació a salut mental, que normalment està en el mateix centre d'atenció primària. 

Hem de tenir sempre presents els diferents recursos als quals podem acudir per demanar ajuda si creiem que una persona propera a nosaltres té risc de suïcidi. A Espanya:

• Trucar al 024: línia telefònica per a l'atenció al pacient amb pensaments, idees o risc de conducta suïcida. És una atenció gratuïta 24 hores al dia. 
• Trucar al 061: Salut Respon. En cas de presentar idees de suïcidi sense tractar-se d'una situació d'emergència (Catalunya i altres comunitats). 
• Trucar al 900 925 555: Telèfon de prevenció del suïcidi, Ajuntament de Barcelona. Gratuït.
• Trucar al 112: Servei d'emergència. En cas de risc suïcida o conducta suïcida en situació d'emergència.  
• Telèfon de l'esperança (914 590 055 / 717 003 717): Recurs on es pot trobar suport en cas de presentar idees de suïcidi. 
• Consultar amb el servei d'urgències del seu hospital de zona.

Pots consultar els recursos de cada país en aquest enllaç.