Claus per a la prevenció de la conducta suïcida

La prevenció del suïcidi té tres nivells:

1. Universal, adreçada a la població general.
2. Selectiva, adreçada a grups de risc.
3. Indicada, adreçada a persones que han presentat alguna conducta suïcida (entesa com a ideació o intent).

Es podria dir també que la prevenció universal són mesures més a llarg termini, la selectiva a mitjà termini i la indicada a curt termini. En tots tres casos, es pretén minimitzar l'efecte dels factors de risc i precipitants de la conducta suïcida i potenciar-ne els factors de protecció.

No sabem per què se suïciden les persones. Tampoc per què es deprimeixen o per què pateixen càncer. Això no vol dir que no sapiguem com prevenir-ho.

Aquests factors de risc, precipitants i protectors també tenen una naturalesa més universal, selectiva o indicada. És per això que, entre aquests factors i el nivell de prevenció hi ha una estreta relació, de manera que aquests factors determinen el tipus de prevenció a implementar i les accions que hem de dur a terme per contrarestar-los.

Prevenir el suïcidi: comencem a parlar

Llegeix més

Webinar

Alguns d'aquests factors no són modificables per la intervenció de l'entorn social o per la dels professionals (per exemple, l'edat), però molts altres sí que es poden modificar a nivell de comunitat o de sistemes d'atenció (a curt o a llarg termini; directa o indirectament). Això és el que persegueix la prevenció. Vegem com ho fa.

Prevenció universal

En el nivell de prevenció universal, es poden fer accions com:

1. Desplegar polítiques de seguretat i estabilitat laboral, econòmica i d’habitatge.
2. Elaborar plans i desenvolupar polítiques preventives.
3. Introduir l'educació emocional als centres d'ensenyament.
4. Promoure el correcte abordatge informatiu de la conducta suïcida als mitjans de comunicació.
5. Supervisar continguts prosuïcides a xarxes socials. Controlar l'odi i l'assetjament que en alguns casos s'hi aboca.
6. Introduir elements limitants o dissuasius en punts negres de suïcidis (el que anomenem a Suïcidologia: hotspots) o altres mitjans letals.
7. Millorar els sistemes d’informació i investigació.

En definitiva, en aquest nivell de prevenció universal caldria promoure societats sanes, segures, informades i solidàries, també davant del risc suïcida.

Prevenció selectiva

En el nivell de prevenció selectiva cal identificar i contrarestar aquests factors de risc que caracteritzen cada col·lectiu. Algunes de les accions que es poden fer en aquest nivell de prevenció selectiva són:

1. Avaluar i derivar a temps a alumnes que puguin presentar aquest risc, a les persones grans als serveis socials, a menors en situació de vulnerabilitat social.
2. Reforçar el cribratge del risc suïcida en persones que acudeixen a atenció primària de la salut.
3. Estendre les cures pal·liatives.
4. Disposar de mesures de prevenció estructural i funcional a centres penitenciaris.
5. Incorporar la prevenció del risc suïcida dins de les polítiques de prevenció de riscos laborals (especialment a professions amb accés a armes de foc o altres mitjans letals).
6. Incloure la categoria professional, la desocupació o altres dades rellevants a les estadístiques de defuncions, etc.

Prevenció indicada

Finalment, la prevenció indicada s'adreça a persones que han presentat algun tipus de conducta suïcida, des del grau més lleu (per exemple, idees de mort) fins al més greu (intents de suïcidi amb danys i seqüeles).

Aquestes persones poden presentar factors de risc individuals o sociofamiliars. Alguns d'aquests factors de risc poden, novament, no ser modificables pels professionals i d'altres sí. Així, no es pot intervenir directament en factors de risc com l'edat, el sexe, la possible càrrega genètica, els antecedents de conducta suïcida propis o familiars, l'estat civil, la situació laboral o econòmica, la soledat, els maltractaments o els abusos en la infància, la manca de xarxa social de suport o els conflictes interpersonals (com les separacions conjugals), per esmentar-ne alguns.

Però sobre altres factors de risc sí que es pot actuar professionalment. I no només des de l’àmbit sanitari. Revisem-los.

Les forces de seguretat són les primeres a presentar-se en un intent de suïcidi. Una capacitació en aquest sentit evita moltes morts.

Una cosa semblant passa als cossos de bombers. Moltes vegades són els que han d'intervenir en exigir-ho les condicions de la crisi suïcida (ubicació en altura o de difícil accés, per exemple).

A nivell sanitari, algunes accions en aquest nivell de prevenció indicada podrien ser:

1. Disposar de professionals de la psicologia a tots els serveis d'emergències autonòmics.
2. Incloure la intervenció telefònica o in situ en crisis suïcides en la formació de tots els professionals d'emergències.
3. Avaluar sistemàticament el risc suïcida en atenció primària de salut a través d'una conscienciació i capacitació més grans dels seus professionals davant d'aquest problema.
4. Aquest comentari és igualment vàlid per als serveis d'urgències, unitats d'hospitalització i als centres d'atenció ambulatòria a la salut mental.
5. Disposar de codis o alertes de risc de suïcidi que organitzin el procés assistencial a persones que el presenten: des de la detecció fins al seguiment, passant per tot el procés d'intervenció; incloent també els seus familiars i familiars.
6. Interconnectar els diferents nivells assistencials per oferir una resposta coordinada i conjunta.

L'atenció a les persones supervivents

Fins i tot després d'una mort per suïcidi, podem continuar intervenint. Aquesta vegada al seu entorn proper, a les persones que es coneixen com a supervivents: persones que sobreviuen al suïcidi d'un ésser estimat. A l'atenció que hi està adreçada l'anomenem postvenció. I tota postvenció també és preventiva, sobretot en els membres més vulnerables.

Aquestes persones que, moltes vegades, fins i tot estan forçades a mentir sobre la causa real de la mort del seu ésser estimat, tendeixen a patir en solitud un dol especialment difícil. Un dol centrat moltes vegades en la culpa de no haver fet alguna cosa per evitar la mort de l'ésser estimat, o d'haver fet alguna cosa que la va poder provocar o precipitar.

Les regles del dol en una pèrdua per suïcidi

Llegeix més

Fins fa pocs anys ni tan sols hi havia una associació de supervivents a Espanya. Afortunadament, això ha canviat molt, i molts altres supervivents van seguir el camí obert per Cecilia Borràs i l'Associació Després del Suïcidi a Barcelona. Cal recolzar-les a totes elles, promovent-ne la creació, facilitant-los llocs d'atenció i un mínim de recursos per fer la seva tasca, entre elles, perquè es desenvolupin, per exemple, grups d'ajuda mútua, que fan una tasca a què no arriba l'atenció professional.

En matèria de postvenció, cal conèixer els possibles factors que han pogut influir en el suïcidi d'una persona. Per això són útils les autòpsies psicològiques. Haurien de ser obligatòries (per imperatiu judicial), almenys, en els casos de suïcidi infantil (és inexcusable no investigar què ha pogut portar un nen o una nena de, per exemple, dotze anys, a treure's la vida).

Són també supervivents els professionals que han perdut alguna persona a qui atenen per aquest motiu. Aquests supervivents també han de tenir l’oportunitat de poder gestionar adequadament la pèrdua.

Una darrera clau: és crucial per a qualsevol de nosaltres la vivència immediatament posterior a la mort per suïcidi d'un ésser estimat, sobretot si és in situ.

El què, qui i com facin o diguin els diferents intervinents en aquesta situació pot marcar tota la vida la persona supervivent.

Una abraçada a temps, una orientació de què fer o on acudir, no abandonar i deixar a la seva sort els supervivents, uns consells i orientacions pràctiques sobre què i com cal fer els propers dies, unes encertades i sinceres paraules poden ser gran ajuda en determinats moments.

Moltes d'aquestes accions estan a l'abast de qualsevol: parlar, preguntar sobre com es troba un company de feina, un familiar, un amic, un alumne, un usuari del sistema de salut, probablement sigui l'acció preventiva més eficaç. Demanar ajuda podria ser una altra.

Però primer cal ser conscients de la magnitud i l'impacte de la conducta suïcida a nivell individual i col·lectiu i tenir sempre present que el suïcidi només pot ser previngut o plorat. Fem el primer perquè ningú hagi de fer el segon.