La soledat no desitjada de les persones grans durant la pandèmia

En l’era de la COVID-19 no hem pogut decidir sobre qüestions tan bàsiques com quan sortir a fer una passejada, fer la compra, viatjar, prendre una cervesa o, encara més important, veure i abraçar al nostres éssers estimats. No cal ser un expert per saber que aquesta impossibilitat d’expressar i rebre afecte, te un impacte en la salut i benestar de totes les persones.

Les persones grans no només han estat les persones més vulnerables davant la malaltia que provoca el virus de la COVID-10 sinó que també han estat (i estan) en el punt de mira, a més a més de ser el focus d’atenció dels mitjans de comunicació.

L’impacte no ha estat precisament positiu: la imatge projectada com a un únic col·lectiu homogeni, fràgil i vulnerable no es correspon amb la realitat diversa existent entre la població gran sinó amb la conseqüència natural de les nostres creences col·lectives sobre l’envelliment.

Contràriament a la idea de la decadència associada a la vellesa, però, avui en dia sabem que l’edat biològica i l’edat cronològica són dues coses diferents. Mentre que la primera fa referència als anys que tenim, la segona es correspon a l’edat del nostre organisme i cèl·lules. Per tant, es pot arribar a la vellesa amb un organisme més jove que el suposadament correspondria segons l’edat biològica. Tot i així, la gestió de la crisi no ha sabut incorporar aquesta diversitat.

Concienciar-nos que l'ésser humà necessita dels altres

Moltes persones grans ja estaven confinades abans de la pandèmia. Moltes altres han viscut el confinament com la pitjor de les presons perquè s’han vist abocades a no poder realitzar totes les activitats que abans duien a terme en els seus barris i comunitats. Unes altres s’han limitat a veure les seves famílies, fills i filles, nets i netes  des de la finestra o en la distància, negant-se l’abraçada i el somriure.

Moltes han patit un doble o triple confinament en les residències, en les quals s’han vist oblidades a quedar-se a les seves habitacions sense accés als espais comuns sense poder rebre visites dels seus éssers estimats durant mesos.

Independentment de les múltiples situacions viscudes, el que és innegable és que, en la nostra opinió, hi ha hagut una vulneració de drets sense precedents i, més enllà de l’impacte a curt termini, s’ha obert una porta a la por i la vulnerabilitat que deixaran una empremta difícil d’esborrar.

Dr. Wolfgang Rutz

Professor de psiquiatria social. Assessor sènior en Salut Mental Pública.

Coburg University

«El destí de la gent gran ha d’ocupar el lloc que es mereix en totes les agendes polítiques»

Llegeix més

Així les coses, sembla que el virus ens ha bufetejat amb l’objecte de conscienciar-nos sobre la idea que el ser humà, simplement pel fet de ser-ho, és interdependent i necessita dels altres. Això és quelcom que des d’Amics de la Gent Gran ja teníem clar. Precisament per aquesta raó, hem transformat i remodelat tota la nostra acció social. No és fàcil lluitar contra la soledat des de la distància. No ho és sense l’escalfor d’una abraçada.

Tot i així, la immensa onada de solidaritat i predisposició per part de les persones voluntàries han fet possible que arribem a les llars. Hem après a fer servir el telèfon com a principal eina de proximitat i acostament, ens hem organitzat amb les xarxes municipals i dels barris per a donar suport a totes les persones que ho han necessitat i seguirem fent-ho durant aquestes festes que, tenyides per la por i la precaució, s’anuncien diferents i nostàlgiques.

L’afecte de les persones voluntàries mitiguen la soledat

Des del programa d’atenció telefònica (PAT), en marxa des del març de 2020, s’acompanya a més de 500 persones grans, a més a més de les prop de 2.000 persones a les que ja s’acompanyava presencialment abans de la crisi. Són les persones voluntàries les que han establert una relació d’amistat i confiança a través de converses setmanals i les que, dia rere dia els recorden que no estan soles i que sempre podran comptar amb nosaltres.

A més a més, gràcies a un conveni amb la Fundación Salud y Persona i amb l’objectiu de donar resposta a la por que ha envaït a moltes persones grans, el PAT ofereix acompanyament psicològic per a qui ho necessiti.

Claus per visibilitzar i mitigar els efectes de la solitud no desitjada

Llegeix més

Persones com la Cinta, acostumada a les trobades d’Amics de la Gent Gran i els tallers en el casal, ens explicava que ja no es veu capaç de sortir al carrer, abraçar als fills o nets per culpa de la por que l’ha envaït. Entre llàgrimes expressava que no tenia forces per celebrar l'últim Nadal però que, gràcies al suport psicològic que ha rebut a través del PAT, es va armar de valor per a sortir a passejar, participar en un taller i organitzar el sopar la nit de Nadal amb dos dels seus fills. «Ja no és només la meva psicòloga», ens deia, «és quelcom més, m’entén i m’ajuda».

A Amics de la Gent Gran pensem que la companyia, l’empatia i la comprensió poden endolcir unes festes que s’anuncien una mica més amarga que en altres ocasions.

Esperem que l’escalfor incondicional que ofereixen milers de persones voluntàries a través del seu afecte y estima mitiguin la soledat

Alhora, ens agradaria creure que arrel d’aquesta crisi hem après quelcom com a societat i que, potser a partir d’ara, serem capaços de respondre a la soledat no desitjada i l’aïllament de les persones grans col·lectivitzant respostes i posant la reciprocitat en les relacions en el centre.