Consells per a la prevenció del suïcidi a les aules

L’escola és un entorn clau per treballar la prevenció del suïcidi. Es tracta d’un entorn en el qual els infants i adolescents passen la major part de la seva jordana, amb els seus iguals, que són els seus referents. Un espai en el qual es viuen alegries frustracions, aprenentatges y es desenvolupen habilitat socials y que pot marcar, per a bé o per a mal, el seu desenvolupament emocional com adults i adultes. Entre els 10 i els 19 anys és una etapa de la vida especialment crítica per a l’adquisició d’aquestes habilitats i és també un període de risc per a l’aparició de trastorns mentals. Aquestes experiències, que són les que toca viure en aquesta època, no venen soles, es complementen amb la vida familiar i en comunitat que experimenta l’individu.

A les directrius sobre intervencions de salut mental preventives i de promoció per a adolescents «Ayudar a los adolescentes a prosperar» de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), es recull, per exemple, la necessitat de fomentar les aptituds socioemocionals en els adolescents. Una funció que el sector educatiu pot desenvolupar integrant l’educació emocional en totes les activitats educatives o lúdiques que organitzi.

Entre aquestes accions que s’han de promocionar des de l’entorn educatiu, la OMS incideix en enfortir l’autoestima dels estudiants, capacitar per a viure, realçar el desenvolupament i consolidació del sentit d’identitat dels joves, promocionar l’expressió de les emocions, prevenir la intimidació o violència en el centre o promoure l’estabilitat i continuïtat de l’escolarització, entre d’altres.

Glòria Iniesta Guirao

Mestra d'educació primària. Coordinadora

Associació per a la Prevenció del Suïcidi i Atenció al Supervivent (APSAS)

Joan Roa Natividad

Psicòleg. Professor associat i investigador de Psicologia Social

Universitat de Girona

«Al sector educatiu segueixen arrelats molts mites sobre el suïcidi que cal desterrar»

Llegeix més

A més a més de fomentar les habilitats socioemocionals, la OMS recomana la capacitació dels professionals educatius per assegurar un entorn escolar segur (per evitar l’assetjament escolar, per exemple), dotar de serveis de suport, polítiques i protocols clars pel personal quan s’identifica el risc de suïcidi, així com acompanyar les famílies en aquest coneixement preventiu.

Existeix un pas indispensable a treballar en l’entorn educatiu i consisteix en trencar amb els mites més persistents en l’àmbit educatiu: que parlar de suïcidi augmenta el risc per contagi, que no és evitable o que qui diu que es vol suïcidar no ho fa.

És possible que els professionals de l’educació tinguin múltiples dubtes sobre què poden fer o com acompanyar l’alumnat en aquesta prevenció. Per resoldre els dubtes principals, la OMS va publicar el 2001 el document «Prevención del suicidio. Un instrumento para docentes y demás personal institucional», oferint informació sobre el problema en general, els factors protectors, els factors de risc, com detectar senyals d’alarma i les accions bàsiques a realitzar en les institucions educatives.

Com identificar estudiants amb un possible risc de suïcidi? 

Segons aquesta eina de la OMS, hi ha set aspectes clau en la identificació d’estudiants «en risc d’aflicció mental y social que poden albergar pensaments de suïcidi que, finalment, condueixin a comportaments suïcides»:

• Manca d’interès en les activitats quotidianes i que suposi un canvi en el seu comportament previ.
• Un descens general en las notes.
• Una disminució de l’esforç.
• Un comportament inadequat en classe.
• Absències inexplicades, repetides o inassistència sense permís
• Excés de consum de tabac, beguda o consum d’altres substàncies additives.
• Protagonitzar incidents que inciten la violència estudiantil

La ideació suïcida és multifactorial i hi ha moltes circumstancies particulars que poden influir: aspectes culturals, sociodemogràfics, familiars, de personalitat, de salut mental o esdeveniments negatius estressants de la vida quotidiana. La relació de confiança entre el docent i l’alumne, en un entorn segur, de respecte i en el qual l’alumne senti que pot expressar-se sense ser jutjat, pot ser clau en la detecció de situacions personals de risc.

En termes generales, l’Organització Mundial de la Salut resumeix les principals recomanacions adreçades a l’entorn educatiu en aquests punts:

1. Identifica estudiants amb trastorns de personalitat i ofereix-los suport psicològic.
2. Estableix connexió amb els joves, parlant-los i procurant entendre la seva situació personal i ajudar.
3. Ofereix suport per a la tristesa o abatiment sense jutjar.
4. Sigues observador i entrena’t en el reconeixement primerenc de la comunicació suïcida, ja sigui a través de senyals verbals, escrites, artístiques o comportamentals.
5. Ofereix reforç addicional a estudiants amb dificultats.
6. Presta atenció a faltes o absències injustificades.
7. Tingues cura del llenguatge i la manera de tractar joves amb malalties mentals o la seva situació personal, no estigmatitzar.
8. El consum de drogues y/o alcohol són senyals d’alerta de dolor emocional i factors de risc.
9. Proporciona els estudiants informació i derivació professional per al tractament de trastorns mentals i/o addicció a drogues, inclòs l’alcohol.
10. Restringeix l’accés dels estudiants vulnerables a espais i elements amb els que es puguin causar dany.
11. És important proporcionar als docents i altres membres de l’equip educatiu accés immediat a mitjans per alleugerir el seu estrès a la feina.