«Hem observat un augment significatiu de símptomes emocionals i de conducta en infants i adolescents durant el confinament»

«Efectivament, el mes de novembre passat vam donar a conèixer aquests primers resultats a la comunitat científica amb l’article COVID-19 Pandemic: Increased risk for psychopathology in Children and Adolescents? L’equip de la revista que està revisant l’article abans de publicar-lo va sol·licitar la difusió en línia d’una versió no revisada del document (preprint), una cosa habitual davant la urgència de conèixer dades relacionades amb la COVID-19.

Com a objectiu inicial, volíem valorar si tots els estressors del confinament i de la crisi associada amb la COVID-19 havien fet augmentar les alteracions en les emocions i les conductes dels infants i adolescents i, concretament, el risc de desenvolupar un problema de salut mental. Per avaluar-ho vam posar en marxa un estudi longitudinal, és a dir, de recollida de dades al llarg dels mesos. Vam iniciar l’estudi a primers de maig i el tancarem el mes de gener del 2021, però ja hem analitzat les dades de la primera avaluació de les famílies que hi van participar, que són les que hem donat a conèixer.

A partir d’aquest primer estudi hem observat que el risc de presentar un trastorn de salut mental per part de la població infantil i juvenil pot haver augmentat més del doble en relació amb el nivell notificat durant l’any anterior a la pandèmia. Concretament, es registra un increment del 13 % al 34,7 % en el risc de patir un trastorn de salut mental, principalment amb símptomes de depressió i ansietat. Això no vol dir que s’hagin diagnosticat trastorns d’ansietat ni de depressió, sinó que hem trobat un augment significatiu d’aquests símptomes en comparació amb el nivell notificat abans de la pandèmia. D’altra banda, cal esperar que aquest percentatge disminuirà al llarg dels mesos i part del que s’ha observat passarà a incorporar-se a un procés d’adaptació. Així doncs, necessitem que l’avaluació s’allargui durant els mesos posteriors per entendre si aquest risc, basat en les observacions dels pares, s’ha mantingut».

La pandèmia de la COVID-19 i la salut mental de les dones

Ir al artículo

«No, una de les dades més interessants precisament és la diferència entre infants i adolescents.

Els nens i les nenes de 4 a 9 anys tenen el doble de probabilitats que els adolescents de tenir símptomes significatius (risc de trastorn mental) en les àrees sobre les quals hem preguntat: ansietat, depressió, hiperactivitat, conducta.

Entenem que la menor afectació en els adolescents es pot relacionar amb el seu desenvolupament més avançat en diversos nivells. A tall d’exemple, els adolescents tenen un domini més gran de les eines que els permeten mantenir els cercles socials i més capacitat per autogestionar les seves rutines diàries, mentre que aquestes habilitats encara s’estan desenvolupant en els infants més petits i depenen dels pares o dels cuidadors en més gran mesura. De fet, en el nostre estudi, els símptomes d’ansietat i estrès en pares o cuidadors van ser predictors d’uns nivells més alts de símptomes generals (ansietat, depressió, hiperactivitat, conducta) en els infants més petits (< 9 anys).  Un altre aspecte que cal destacar és que la manera de relacionar-se dels infants més petits és més interactiva, més física i més basada en el joc que la dels adolescents, i aquests aspectes es van reduir clarament durant el confinament amb el tancament de les escoles i els parcs.

Una de les limitacions de l’estudi va ser l’escassa representativitat dels nivells socioeconòmics més baixos, que no ens va permetre avaluar la relació entre aquest factor i l’increment del risc de desenvolupar un trastorn mental. Altres estudis sí que assenyalen aquesta relació i, per tant, sembla que estaria justificat un grau de supervisió més alt en aquesta població doblement vulnerable».

«Sabem que, davant situacions de molt d’estrès, les respostes normals dels infants i dels adolescents poden comportar un cert grau d’expressió d’ansietat (incloses pors, inquietuds i altres que són resultat de somatitzar l’estrès, com ara tenir mal de cap o mal de panxa), tristesa o fins i tot determinades conductes que anomenem regressives (que se’ls escapi el pipí a la nit, quan ja controlaven l’orina, per efecte de l’estrès).

A l’hospital s’havia viscut un augment de les consultes per problemes de salut mental els darrers anys, relacionades amb la crisi econòmica i social del 2007, sobretot per part de les poblacions més vulnerables.

Davant d’aquesta nova situació, de seguida ens vam preguntar quin impacte tindria la COVID-19 en la salut mental dels infants i els adolescents i com podria afectar també els serveis d’atenció si es produïa un augment significatiu d’usuaris.

Teníem clar que volíem recollir dades sobre el que estava succeint, tenint en compte també que per a algunes famílies amb infants sans o malalts, potser el confinament havia estat positiu».

«Quan preparàvem aquest primer article, va sorgir tot el debat públic al voltant de si els nens i les nenes havien de tornar a l’escola. Ens va semblar que aquestes dades eren la nostra petita aportació a tot el coneixement que es va generant sobre l’impacte de la COVID-19 i que, finalment, ha de contribuir a la presa de decisions. Algunes d’aquestes mesures poden implicar una sensibilitat més gran per detectar símptomes en poblacions més vulnerables, com podria ser la infantil».

«És difícil donar consells generals, però el més important és estar atents als senyals d’alarma. Si l’angoixa d’un nen o d’una nena, per exemple, dura molt de temps i comença a interferir en la seva vida normal, cal demanar ajuda i consultar inicialment el metge de referència.

En l’estudi, i segons les puntuacions obtingudes pels infants i els adolescents, facilitàvem als pares o als cuidadors unes recomanacions generals precisament amb l’objectiu de prevenir l’aparició o l’empitjorament dels símptomes relacionats amb les emocions i la conducta. Algunes recomanacions eren facilitar les rutines, donar espai als joves per poder parlar de les seves preocupacions amb els progenitors, millorar la qualitat del temps compartit entre tots, estratègies de relaxació i fins i tot eines per marcar límits de manera més coherent, en funció de les àrees més afectades en el menor. És evident que no hi pot haver una recomanació única, sinó que dependrà de la simptomatologia que presenti l’infant o l’adolescent. Finalment, cal tenir en compte que per al benestar de qualsevol infant i adolescent, serà important que els progenitors disposin d’uns mecanismes adequats autorreguladors i adaptatius.

A l’Hospital Sant Joan de Déu, les diferents unitats de Psiquiatria i Psicologia Clínica han facilitat recomanacions específiques per a pacients i pares. No obstant això, cal tenir en compte que, a diferència de la majoria dels participants de l’estudi, aquestes recomanacions s’adrecen a la població clínica (la que té un diagnòstic formal de trastorn mental)».

Foto de cookie_studio - www.freepik.es