La pandèmia de la COVID-19 i la salut mental de les dones

La crisi social i sanitària mundial que ha provocat la pandèmia de la COVID-19 ha comportat canvis rellevants en tots els àmbits de la vida de les persones. El confinament total dels primers mesos, però també el parcial que encara s’aplica, ha provocat que tothom en menor o major mesura hagi vist alterada la seva manera de viure.

Després de grans crisis, la salut mental de la població acostuma a empitjorar. En el cas de la pandèmia de la COVID-19, tots els estudis que s’han dut a terme han trobat un empitjorament clar de l’estat psicològic general de la població.

Un article publicat el setembre de 2020 que va revisar 62 estudis que abordaven aquest tema amb un total de 162.639 participants de 17 països va concloure que, durant els mesos de la pandèmia, la prevalença de l’ansietat era del 33 % i la de la depressió, del 28 %, i que els factors de risc més importants per patir ansietat i depressió eren els següents: ser dona, treballar en l’àmbit de la infermeria, tenir un nivell socioeconòmic baix, tenir un risc alt de patir la COVID-19 i l’aïllament social. Pel que fa als factors protectors, destacaven els següents: disposar d’informació acurada i actual sobre la malaltia i tenir a l’abast atenció mèdica adequada (Luo et al., 2019).

En aquest article es presentarà una reflexió sobre algunes de les causes que expliquen que les dones tinguin més risc de patir un empitjorament de la seva salut mental en el context de la pandèmia.

Algunes de les causes d’aquest risc augmentat s’associen amb les desigualtats i discriminacions relacionades amb els estereotips de gènere que pateixen les dones en la nostra societat. Així, entre les causes hi ha l’existència d’una segregació massiva per gènere en molts sectors professionals, el manteniment d’una distribució no equitativa (desigual) de les tasques de la llar i les de cura i, finalment, la més brutal manifestació de la desigualtat per sexe: la violència masclista o la violència contra les dones pel fet de ser-ho.

Si vols cuidar, cuida't

Llegeix més

Alguns dels col·lectius professionals que s’han vist més afectats per la pandèmia i el confinament són majoritàriament femenins. Entre aquests col·lectius cal destacar les persones que treballen en l’àmbit sanitari, com ara infermeres, metges i metgesses i professionals de suport, les persones que treballen en l’àmbit de l’educació i, molt especialment, les persones que treballen en la cura de la gent gran, tant en centres residencials com a domicili. Algunes d’aquestes feines, especialment les de cura de la gent gran, són assumides per dones que tenen una situació professional de molta precarietat.

Un altre factor que també ha afectat i afectarà en el futur el benestar emocional de les dones en aquesta situació de crisi mundial és l'existència de desigualtats en el repartiment de les càrregues familiars (especialment en el tema de l'atenció a les persones dependents: a menors, a menors amb problemes de salut mental o dèficits cognitius, a persones grans, a persones malaltes...) que ha provocat que les dones siguin les que més han hagut de compaginar el teletreball amb l’atenció i les tasques escolars dels fills i les filles, així com les tasques domèstiques. Les diverses mesures que s’han pres amb l’objectiu de contenir la pandèmia han posat en relleu les dificultats de les persones amb infants per conciliar la vida laboral, familiar i escolar. En la majoria de les ocasions, les dones són les que s'encarreguen d'atendre les persones dependents, les que es veuen obligades a fer doble jornada o fins i tot a abandonar la seva vida professional. Tot això ha generat poc descans, esgotament físic i emocional, així com emocions de frustració doble per no poder desenvolupar correctament la pròpia activitat professional ni ajudar els fills i les filles en les seves tasques escolars. En el cas de famílies monoparentals, aquest panorama s’ha vist agreujat, tant per a les mares que teletreballen com per a les que treballen fora de casa, i encara molt més per a aquelles que treballen en l’àmbit de la salut.

Una situació d’especial gravetat és la de les dones que són víctimes de violència per part de la seva parella.

El confinament implica en aquests casos la convivència amb l’agressor les 24 hores del dia, amb les conseqüències per a la salut mental que comporta viure en estat d’amenaça constant i amb la impossibilitat de sortir d’aquesta situació.

Hi ha més risc de patir violència psicològica en forma d’amenaces i d’intimidació, però també física i sexual, per la mateixa situació de confinament, en la qual sol haver-hi un augment de tensions familiars o de parella, possibles pèrdues laborals i econòmiques i també més ansietat individual. Es produeix el trencament de rutines i, per a moltes d’aquestes dones, això significa no poder posar-se en contacte o fer trobades  amb amistats, familiars o professionals que els donin suport o protecció. Hi ha una sensació de soledat i desesperança perquè algunes, tot i no denunciar la seva parella agressora, tenen pensat separar-se’n i fins i tot n’hi ha que poden haver iniciat el procés legal, paralitzat durant aquest temps degut al confinament. Respecte de la violència sexual, s’ha confirmat que l’increment del consum de pornografia per part dels agressors durant el confinament també augmenta el risc de cosificació de les dones en general i, com a conseqüència, de la parella en particular. De fet, s’ha constatat que durant els primers mesos de pandèmia i el confinament hi va a ver un augment molt important (més del doble) de les consultes per violència masclista als diferents serveis d’atenció. I que en el desconfinament van augmentar molt les denúncies per violència física greu i hi va haver més feminicidis.

Abordatge de l’increment de la violència intrafamiliar durant la pandèmia

Llegeix més

Per millorar la salut mental de les dones ens cal doncs promoure canvis socials que condueixin a una societat lliure de pràctiques discriminatòries contra les dones. Aquests canvis s’han de fer des de tots els àmbits, però especialment des de l’educatiu: cal educar nens i nenes en valors d'igualtat. També cal canviar els rols de gènere existents i situar les tasques de cura en el centre de la vida, tant per als homes com per a les dones.

Pel que fa a l’atenció de salut mental, cal que es reforci l’assistència que s’ofereix a les dones víctimes de violència masclista des dels centres de salut mental i addiccions, per donar resposta a les necessitats que es detecten. Aquestes necessitats es poden abordar des dels següents aspectes:

• Alertant els i les professionals que treballen amb dones amb trastorn mental de l’elevada prevalença de la violència masclista en aquest col·lectiu.
• Informant de les connexions que hi ha entre violència i malaltia mental.
• Identificant situacions de violència masclista en dones amb trastorn mental des dels serveis de salut  (especialment la xarxa de salut mental i addiccions).
• Assenyalant les orientacions que puguin guiar l’actuació professional posterior a la detecció d’un cas de violència masclista.
• Abordant el tractament i el seguiment dels casos de violència masclista que ho necessitin.
• Millorant la coordinació amb altres professionals i els recursos dels àmbits sanitari, social i comunitari.

Acabo amb una cita de Simone de Beauvoir que interpel·la tothom i especialment les dones:

No oblideu mai que n’hi haurà prou amb una crisi política, econòmica o religiosa perquè els drets de les dones tornin a ser qüestionats. Aquests drets mai no es poden donar per adquirits. Haureu d’estar alerta tota la vida.