Avaluar l’impacte de la COVID-19 per poder actuar sobre estratègies de salut pública

Els brots importants d’altres malalties infeccioses apareguts en el passat van demostrar un impacte considerable en les persones i les comunitats. Els efectes psicològics derivats, tant de l’existència de la malaltia en si com de l’experiència traumàtica de veure éssers estimats que la pateixen, es manifesten en l’àmbit individual i en els sistemes de salut, però també se’n veuen greument afectats l’ecosistema social i l’economia familiar.

En la situació epidèmica en què vivim, després de mesos des del primer cas de COVID-19 notificat i de moltes setmanes de quarantena i autoaïllament, la càrrega emocional de la comunitat ha augmentat. Gràcies a estudis que s’han fet en països als quals el virus SARS-CoV-2 va castigar abans que al nostre, i a altres vegades en què s’ha sotmès la població a quarantenes massives, sabem que aquestes situacions deixen una empremta important en la salut mental de la gent. Si bé aquest impacte és, en general, negatiu, també és veritat que un cert nivell d’ansietat i d’alerta és necessari perquè les persones adoptin lliurement i de forma rigorosa les mesures de precaució recomanades en el context de brots infecciosos. És per tot això que es considera essencial comprendre les actituds i mesurar l’impacte psicològic d'aquestes situacions en les persones per poder implementar amb èxit les intervencions de salut pública.

D’altra banda, molts dels casos confirmats són treballadors de l’àmbit de la salut. A més de tenir un risc evident d’infecció, aquest personal de primera línia (serveis d’urgències, UCI, equips d’atenció assistencial a malalts COVID, etc.) està sotmès a uns nivells elevats d’estrès i d’ansietat. Això empitjora a mesura que augmenta la tensió en el sistema de salut, ja que els professionals han d’afrontar importants problemes ètics. En aquest sentit, l’epidèmia de SARS-CoV-2 no solament va demostrar que els treballadors d’atenció mèdica de primera línia patien estrès crònic, sinó que aquest els va durar com a mínim fins un any després del final del brot.
 
Davant de tot això, un grup de recerca de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), a Can Ruti, liderat per la Dra. Cris Vilaplana, va elaborar una enquesta per saber quin impacte està tenint l’epidèmia de la COVID-19 en les persones, inclosos els professionals sanitaris, no només des de la perspectiva de la salut, sinó també del benestar emocional i l'economia familiar. El grup, que habitualment treballa en tuberculosi, va obrir fa quatre anys una línia de recerca centrada a mesurar la qualitat de vida de la gent en el context de les malalties infeccioses, per tal d’estudiar les persones malaltes des d’un punt de vista més holístic i humà.

Estudi sobre els símptomes de depressió, ansietat, estrès i síndrome d'estrès posttraumàtic

El projecte, anomenat COM-COVID i  registrat a la base de dades pública, és una iniciativa del consorci SMA-TB (IGTP i Anaxomics) per lluitar contra la COVID-19 i també compta amb la col·laboració del Parc Sanitari Sant Joan de Déu (PSSJD) i la Fundació Lluita contra la SIDA i les Malalties Infeccioses. 

El qüestionari contenia preguntes relacionades amb símptomes de depressió, ansietat, estrès i síndrome d’estrès posttraumàtic que ja han servit en altres brots epidèmics i en situacions de catàstrofes, però també preguntes adaptades al nostre entorn.  L’enquesta es va elaborar en 4 idiomes (català, castellà, anglès i italià) i es va dissenyar per ser compartida a través de les xarxes socials, per tal que esdevingués viral i es poguessin aconseguir com més respostes millor, basant-se en una estratègia de bola de neu, que fa que tothom pugui col·laborar en aquest estudi de participació ciutadana. L’estratègia va funcionar molt bé, ja que es van obtenir 56.442 enquestes completades.
 
Els resultats obtinguts ens han permès, d’una banda, comprendre millor l’impacte del brot de COVID-19 en el benestar general de la població i dels treballadors i treballadores en el camp de la salut i, de l’altra, identificar qui es podria beneficiar més d’algun tipus d’ajuda. A dia d’avui estem elaborant un article científic i un informe que serà compartit de manera pública amb la societat i també amb els responsables institucionals i els governs locals. En la segona fase del projecte, l’IGTP i el PSSJD treballaran junts amb l’objectiu d’elaborar estratègies que s’adaptin a les necessitats reals de les persones i les puguin preparar per afrontar millor, no només l’epidèmia d’ara, sinó potencials esdeveniments futurs.

Foto: Daniele Marzocchi