Diferent, no. Amb peculiaritats, sí. Els desencadenants que podem trobar si explorem el que ha passat no són gaire diferents entre els dos sexes. En nois amb trastorn alimentari s'ha detectat un pes de base més gran en comparació amb les noies; també és especialment freqüent trobar antecedents de bullying i dubtes sobre l'orientació sexual. Així doncs, tots aquests poden ser factors precipitants d'un problema alimentari al sexe masculí. Els conflictes i les pors subjacents són, llevat d'això, similars en els dos sexes i comuns a l'adolescència en un sentit més ampli.

Les manifestacions físiques també són similars, però en el cas dels nois, si baixen de pes, el desequilibri hormonal es manifesta de manera diferent: baixen els andrògens, i per això el pèl genital i corporal es redueix, acostant-se al patró femení, i alhora es redueix el desig sexual. El guany de pes, per part seva, dona problemes a mig i llarg termini, però no menys importants; entre ells hi ha l'obesitat, la sobrecàrrega articular, la diabetis i els problemes cardiovasculars. Els afartaments i els vòmits de per si propicien a més el reflux gàstric, la mala digestió i trastorns d'evacuació, tant diarrea com restrenyiment.

L'ideal corporal a què aspiren els homes també difereix respecte al femení, cosa que pot sumar-se als complexos i preocupacions sobre la sexualitat que existissin prèviament. Caldrà treballar aquests aspectes durant les teràpies.