Pot l'exercici físic formar part del tractament dels TCA?
L'any 2010 van començar a aparèixer els primers estudis amb pautes i programes d'exercici físic per a les persones amb un trastorn de la conducta alimentària (TCA). Queda molta investigació per fer en relació amb els resultats obtinguts, però al Centro San Juan de Dios de Ciempozuelos s'ha apostat per desenvolupar un programa específic amb l'objectiu d’integrar l'exercici físic a la vida diària de les persones ateses de manera que aporti beneficis significatius que repercuteixin en la millora de la seva qualitat de vida.
Diversos estudis sobre persones amb TCA mostren la presència de la pràctica d'exercici a intensitats elevades que, generalment, es manté en el temps malgrat presentar efectes negatius. L'exercici físic compulsiu, possiblement el més observat en aquests trastorns, és utilitzat per la persona per provocar una modificació del pes o de la figura corporal, sense ser conscient de l'alteració física i emocional que provoca.
En resposta a aquest comportament, el propòsit principal del programa desenvolupat en aquest centre és integrar l'exercici físic a la vida diària de les persones amb TCA, treballant l’autocontrol de les situacions descrites més amunt i vinculades a l'excés d'exercici, durada i intensitat, així com la seva inexistència i, per descomptat, que prenguin consciència dels efectes negatius que pot provocar no tenir control de la situació. En treballar situacions que requereixen autocontrol (augmentant cada dia la dificultat) aconseguirem que aquest esforç i aprenentatge s'estenguin a altres àrees.