A diferència d'altres trastorns de la conducta alimentària, les persones amb ARFID:

• No verbalitzen por a l'augment de pes (poden presentar baix pes, normopès o sobrepès) ni distorsió de la imatge corporal.
• No rebutgen els aliments pel contingut calòric ni tenen comportaments persistents (vòmits, exercici físic excessiu, ús de laxants, entre d'altres) que interfereixin en el seu augment de pes.
• Tot i que es pot diagnosticar a qualsevol edat, respecte a altres TCA, l'ARFID sol iniciar-se en la infància i és més freqüent en nens que en nenes.
• Les persones amb ARFID informen d'un temps d'evolució de la malaltia més gran, que comporta més risc de cronificació a llarg termini.