La fisioteràpia en el tractament dels trastorns de la conducta alimentària

L'any 2010 van començar a aparèixer els primers estudis amb pautes i programes d'exercici físic per a les persones amb un trastorn de la conducta alimentària (TCA). Queda molta investigació per fer en relació amb els resultats obtinguts, però al Centro San Juan de Dios de Ciempozuelos s'ha apostat per desenvolupar un programa específic amb l'objectiu d’integrar l'exercici físic a la vida diària de les persones ateses de manera que aporti beneficis significatius que repercuteixin en la millora de la seva qualitat de vida. Aquest programa es fa des del Servei de Fisioteràpia i Recuperació Funcional d'aquest centre madrileny, amb la col·laboració del servei d'infermeria i la nutricionista, i la supervisió de l'equip de psiquiatria i psicologia de la unitat de TCA.

La realització d’exercici físic per part de les persones amb un TCA sol presentar una conducta distorsionada, la seva actitud pot oscil·lar d'una gran motivació a la manca total d'interès. De la mateixa manera, se solen produir alteracions en les activitats que afecten la freqüència amb què es desenvolupa, així com la durada o la intensitat en la realització dels exercicis. Aquesta alteració sobre el control de la situació coincideix amb la manera d’actuar de la persona amb TCA en altres situacions de la seva vida.  

Diversos estudis sobre persones amb TCA mostren la presència de la pràctica d'exercici a intensitats elevades que, generalment, es manté en el temps malgrat presentar efectes negatius. L'exercici físic compulsiu, possiblement el més observat en aquests trastorns, és utilitzat per la persona per provocar una modificació del pes o de la figura corporal, sense ser conscient de l'alteració física i emocional que provoca.

Un programa de fisioteràpia per aprendre a autocontrolar-se

En resposta a aquest comportament, el propòsit principal del programa desenvolupat en aquest centre és integrar l'exercici físic a la vida diària de les persones amb TCA, treballant l’autocontrol de les situacions descrites més amunt i vinculades a l'excés d'exercici, durada i intensitat, així com la seva inexistència i, per descomptat, que prenguin consciència dels efectes negatius que pot provocar no tenir control de la situació. En treballar situacions que requereixen autocontrol (augmentant cada dia la dificultat) aconseguirem que aquest esforç i aprenentatge s'estenguin a altres àrees.

Amb l'equip multidisciplinari de la unitat de TCA es marquen els objectius que es volen aconseguir, els quals s’adapten per dirigir-los a través de les sensacions, la força i les dinàmiques que implementem després a la sala de fisioteràpia. En aquest sentit, és clau que les persones ateses percebin que hi ha consens en la manera d'abordar aquestes qüestions per part de tot l'equip multidisciplinari i que aquest consens suposa un benefici per al procés de recuperació.

Per formar part d'aquest programa, l'equip multidisciplinari de la unitat de TCA fa una valoració de cada persona atesa perquè el programa pugui tenir la millor acceptació possible. Es valora l’estat físic, l'estat emocional, l'estat cognitiu, el comportament individual i grupal, l’actitud davant d'activitats diàries, la medicació, patologies associades, IMC, etc. El servei de fisioteràpia dissenya una sèrie d'activitats i exercicis que s'adaptin a l'estat físic de cada persona atesa, de manera que, a poc a poc, pugui anar integrant l'activitat física a la vida diària i la capacitat de control i aprenentatge d’aquesta activitat. Sempre amb la idea d'anar millorant aquests exercicis i, si cal, augmentar-ne la dificultat a mesura que vagin passant els dies. Si el resultat i el comportament de les persones ateses és positiu, es pot recompensar amb activitats supervisades que la persona sol·liciti sota supervisió.

Durant el procés es mesura l'estat d'implicació i l’actitud que presenta la persona participant ja que, moltes vegades i a causa del trastorn, el seu estat pot no ser gaire receptiu per realitzar activitats, ja sigui per sobreexcitació, depressió o ansietat. També es dona el cas contrari, en què hi ha una hipermotivació i hiperactivitat. La nostra tasca és saber observar aquestes situacions a través d'exercicis i esforç, i anar-los adaptant si requereixen menys despesa energètica, més activitat, més o menys control, propiocepció, etc., i registrar tota l'evolució per analitzar-la posteriorment.

Les taules d'exercicis dins de l'activitat física a realitzar són creades i adaptades per l'equip fisioterapeuta de manera individual per a cada persona d'acord amb el seu estat físic i amb un IMC superior a 20. L'activitat física va encaminada a treballar la força, el control motor, la propiocepció i la mobilitat dinàmica de tots els eixos corporals. L'exercici sempre ha d'estar ben estructurat, ja sigui de propicepció, força o càrdio, així com els circuits que engloben una varietat d'exercicis, tots supervisats de manera constant.  

De la intervenció individual a la grupal

El programa d'activitat física es practica tant de forma individual, amb un programa a mida de cada persona, com grupal, moment en què s'hi afegeixen una gran varietat d'exercicis o circuits. A les activitats grupals es treballa l'empatia entre la resta de persones ateses i els equips professionals, i es dona protagonisme a les persones participants, que han de dirigir l'exercici i orientar els altres companys sobre com fer-lo. La teràpia grupal ha de ser dinàmica i rítmica, de manera que hi hagi més implicació per part de la persona atesa, motivant-la a millorar dia a dia. Aquesta implicació potencia en la persona la sensació de saber què fer, com fer-ho i li aporta seguretat de poder guiar altres persones ingressades a la Unitat de TCA.

A la teràpia grupal desenvolupem una primera fase d'exercicis de càrdio, en què es fan servir aparells com bicicletes el·líptiques i cintes de córrer, amb un temps que no supera els 10 minuts, amb una intensitat moderada (segons els paràmetres de cada persona i aparell), controlant la freqüència cardíaca i amb resistències baixes. La segona fase és la realització de taules d’exercicis individuals o grupals, amb una durada de 30 minuts. Aquí fem servir activitats de força i resistència muscular que inclouen tant exercicis de curta durada i alta intensitat com de baixa intensitat i llarga durada. Sempre controlat i supervisat quant a temps, intensitat i repeticions.

Juntament amb la valoració inicial, apliquem un mesurament amb dinamòmetre de la força a les dues mans, amb tres mesuraments. Aquesta prova es fa el primer dia d'assistència i després es repeteix cada mes i valorem l'evolució de la persona respecte a la força.

Exercicis per valorar la motivació

Tenim dues maneres de valorar la motivació de la persona. Per fer-ho, fem servir un bosu, que és un coixí inflable sobre una plataforma inestable que s'utilitza per entrenar l'equilibri. El seu ús ens permet valorar la força i la intensitat, juntament amb l’equilibri i la propiocepció. Pujar al bosu ens permet veure el grau de motivació amb què treballarà, ja que mantenir-s’hi a sobre i no caure suposa un esforç de concentració, equilibri i constància. En definitiva, és una forma de guiar-nos sobre l'estat en què es troben els participants i ens permet orientar-los en la seva capacitat per gestionar el seu estat físic i emocional.

Aquest exercici pot generar ansietat per la dificultat, aprendre a controlar-la és part de l'exercici:

Saltar del terra a la plataforma i mantenir la posició d'equilibri

Es fan com a màxim tres intents, saltant des del terra a la plataforma. Han de tenir un control de la seva posició, del seu centre de gravetat i ser capaços de mantenir-se més de 15 segons per mantenir l'equilibri. Tot això depèn de la seva condició física i la força i intensitat amb què fan el salt, per així poder mantenir-se sobre la plataforma.

Mantenir-se al centre de la plataforma, evitant el balanceig

Per altra banda, proposem apujar un grau més la dificultat posant el bosu al revés. En aquest cas, les persones participants han de controlar de la mateixa manera tots els factors ja que l'objectiu és el mateix: mantenir-se a sobre de la plataforma, posicionar-se just al centre, controlar l'equilibri evitant el balanceig de la plataforma. Hi ha risc de caiguda o de passar-se de llarg, per això cal buscar el punt exacte on caure per generar l'equilibri. Si la persona participant està relaxada, tindrà un control i una percepció de l'espai on fer el salt a la plataforma inestable i, si per alteració de diversos factors no està centrada en l'objectiu, no serà capaç de mantenir l'equilibri a la plataforma. Quan presenta un estat d'apatia, depressió o ansietat, no té totes les seves funcions preparades i hi ha risc de caiguda, de no mantenir l'equilibri o no mantenir prou temps la bipedestació, així com de «passar-se de frenada». En canvi, quan ho fan amb tots els sentits, concentrats, són capaços de fer un salt i mantenir l'equilibri i el control corporal.

Aquest programa ajuda a millorar l'autocontrol i a treballar la manera de gestionar l'ansietat, l'estrès i els símptomes depressius associats al seu trastorn. Els exercicis sempre han de ser molt controlats i adaptats a cada persona: segons el seu estat, amb intensitat, repeticions i temps molt definits i evitant la compulsivitat. D'aquesta manera es poden obtenir bons resultats i millorar la força, la resistència, l'equilibri, el to muscular i alguns dolors associats a postures antiàlgiques que tenen les persones que atenem.