No hi ha una definició establerta per al concepte de TCA de llarga evolució, només hi ha un consens parcial quant a la durada i conjunt de tractaments rebuts infructuosos, que donen lloc al concepte que coneixem com a trastorn de la conducta alimentària sever i durador (SEED).

Parlem d'un SEED en l'escenari següent:

• Es presenta un TCA amb més de 7 anys d'evolució, amb impacte neurobiològic per la malnutrició prolongada i amb pèrdua del capital social.
• S'han rebut almenys 2 tractaments basats en evidència, amb una evolució de més de 3 anys.

Hi ha una sèrie de patrons comuns en les persones que presenten un trastorn de la conducta alimentària sever i durador (SEED):

• Patrons instaurats de restricció alimentària.
• Cognicions anorèxiques molt arrelades (pensament rígid al voltant del pes, silueta, menjar; pensaments i sentiments pròpiament anorèxics persistents, sovint acompanyats de conductes rituals; estil de pensament dicotòmic).
• Identitat personal entrellaçada (confosa) amb l'AN (temor al canvi sense AN, anorèxia com a únic valor en la pròpia identitat personal, ideologia anorèxica).
• IMC inferior a 17,7 (IMC baix des de l'adolescència fins a la vida adulta).
• Cronicitat entesa com a «resistència al canvi»: història de tractaments previs amb resultats escassos, persones que no han demanat tractament, anys de malaltia.
• Els set anys de trastorn semblen ser un punt d'inflexió en el tractament: aquelles persones que han rebut tractament específic i no han millorat possiblement necessiten un enfocament diferent, canvi d'objectius i reconsiderar expectatives.
• Especialment a partir dels 10 anys d'evolució del trastorn i després d’haver intentat diversos tractaments sense èxit, es considera un TCA de llarga evolució (LE).
• Perfeccions com a mecanisme compensatori. Estratègia que els preserva de la gairebé absència d'autoestima: en posar-se objectius tan cruels els fa sentir-se superiors i equilibrar els sentiments d'ineficàcia.
• Els sentiments d'ineficàcia comporten una necessitat de verificació externa, una sensibilitat elevada a la crítica i elevada reactivitat a l'aprovació social. Tots aquests aspectes suposen dificultats per desenvolupar una identitat interna i una certa autonomia.
• L'estil de pensament dicotòmic condiciona l'adopció de normes rígides i inflexibles.