«El Max ens ha ensenyat a posar-nos al lloc de l'altre en tots els àmbits de la vida»

La Núria recorda com una «salvació» el dia que van diagnosticar que el seu fill Max tenia un trastorn de l'espectre de l'autisme (TEA). «Feia cinc anys que estava desesperada perquè notava que el meu fill tenia alguna cosa diferent, però no sabia si el problema el tenia ell o jo com a mare». Per això, «un cop posada l'etiqueta, vam saber cap a on tirar».

El Max ha ensenyat moltes coses a la seva família, sobretot a «entendre que no tothom és igual i que cal posar-se al lloc de l'altre en tots els àmbits de la vida». 

L'aprenentatge ha estat conjunt. «És com un nen que va sense motxilla d'eines per viure en aquesta societat i cal carregar-li totes les eines possibles perquè les pugui fer servir», explica la Núria, que ha après amb el seu fill que «hi ha moltes maneres de dir "t'estimo" sense fer abraçades». 

Ara el Max té molts més recursos per poder tirar endavant i ha pogut trencar moltes barreres, superant les frustracions del principi. «Sé que hi ha molts trastorns que empitjoren amb els anys, però en el cas del meu fill veig que va millorant, evolucionant".

Una de les característiques del Max que més costa de portar a la seva família és la seva rigidesa, la dificultat d'acceptar els canvis. «Per a ell tot és blanc o negre i li causa molta angoixa no entendre per què les coses no són com ell les veu». 

L'autisme és un espectre molt ampli que es manifesta de forma molt diferent en cada infant. En el cas del Max no és un trastorn que es pugui veure a simple vista, aparentment. Tot i així, la Núria és conscient que «la diferència no agrada» i que, en general, «la capacitat de posar-te al lloc de l'altre s'adquireix amb els anys, quan et fas gran».