El Pla de Recuperació, una eina d'acompanyament des dels serveis de salut mental
Resum
Parlar de recuperació en l'àmbit de salut mental és tan senzill com complex. Senzill perquè la pròpia paraula és prou explícita com per entendre que, després d'una crisi de salut mental, hi ha d'haver un procés, un camí per recuperar-se perquè la persona pugui desenvolupar el seu projecte vital. I, alhora, és summament complex perquè el concepte i el procés de recuperació té moltes implicacions a tots els nivells, tant per a la persona amb el problema de salut mental, com per al seu entorn més directe i els equips professionals. Es tracta d'un model, el de recuperació, que es va començar a reivindicar a principis dels anys 90, amb el manifest de William A. Anthony com a referència i en el qual definia la recuperació com la possibilitat de viure una vida plena tot i experimentar simptomatologia. Tal com expliquen el Dr. Francisco José Eiroa-Orosa i Hilari Andrés Mora en el nostre monogràfic sobre la recuperació en salut mental, l'ús del terme implicava «al mateix temps d'un procés subjectiu i idiosincràtic, una proposta d'un nou objectiu de les intervencions en salut mental i una estratègia de transformació de serveis a gran escala».
Des d'aleshores, la reivindicació d'aquest model continua sent un eix central a nivell mundial i és un dels temes principals de la formació dels QualityRights impulsada per l'Organització Mundial de la Salut (OMS). El significat de la recuperació pot variar de persona a persona. Per a moltes, significa reprendre el control de les seves vides i identitats, tenir esperança i viure una vida amb sentit, ja sigui a través del treball, de les relacions, de la participació en la comunitat o de tots o alguns d'aquests aspectes. Segons els materials formatius de l'organització internacional, «en aquest marc, la recuperació no significa "curar-se" o "tornar a la normalitat", sinó donar o tornar a donar una finalitat a la vida, es tracta de donar o tornar a donar un sentit i empoderar-se per viure una vida autònoma, autodirigida i autodeterminada, malgrat el malestar emocional que la persona pugui haver viscut o visqui actualment. En el marc dels drets humans, la recuperació és el dret a ser inclòs i a ser capaç de participar en totes les facetes de la vida (polítiques, econòmiques i socials) en igualtat de condicions que la resta de les persones».
El model de recuperació implica que la persona pensi que ha recuperat el control de la seva vida i pot tenir un paper en la societat; que entén millor el seu malestar emocional; que té la sensació de ser més independent; que, tot i tenir símptomes, conviu amb això i porta una vida satisfactòria i que, tot i que sent malestar emocional a la vida, aquest malestar no és el centre de la seva vida.
En qualsevol cas, es tracta d'un procés individual i únic en cada persona. Hi ha alguns aspectes comuns com el definit en el marc CHIME:
- Connexió: la recuperació connecta les persones. Les relacions són clau per a la vida de totes les persones i és per això que totes les persones que formen part de l'entorn tenen un paper en l'acompanyament d'aquesta persona cap a la recuperació: família, amistats, professionals de la salut, grups d'ajuda, companys de feina, etc. D'altra banda, la persona ha de poder accedir a les mateixes oportunitats i als mateixos serveis i recursos de la comunitat que qualsevol altra persona.
- Esperança: la recuperació passa per veure el futur amb esperança i optimisme. Quan a una persona se li diu que tenen una malaltia crònica, de per vida, i que ha de renunciar a moltes de les seves expectatives i activitats, aquesta persona perd l'esperança i això fa que pugui abandonar el seu camí cap a la recuperació. Diverses investigacions demostren que l'autoeficàcia, l'autoestima, l'apoderament, l'espiritualitat, la qualitat de vida i el suport social contribueixen de manera important a infondre esperança.
- Identitat: recuperació significa explorar la identitat personal. La persona ha de reconnectar, reconstruir o redefinir la seva identitat i superar l'estigma personal que pot posar en risc la seva identitat. La identitat és la percepció que una persona té d' ella mateixa, com a individu i en relació amb els altres i la comunitat on viu. Aquest procés inclou, segons la formació de l'OMS, reflexionar sobre les seves pròpies experiències d'una manera significativa, també sobre les seves experiències amb els serveis de salut mental i el tractament que poden haver rebut.
- El sentit de la vida: la recuperació ajuda les persones a reconstruir les seves vides i trobar sentit. El sentit de la vida és diferent per a cada persona, però els somnis i les aspiracions són clau per a la recuperació.
- Empoderament: la recuperació és un missatge positiu que empodera les persones i els permet assumir el control de les seves vides. En aquest sentit, el control i la capacitat de decidir són fonamentals per a la recuperació.
- Assumpció de riscos: la recuperació comporta assumir riscos. Qualsevol persona ha de ser lliure d'assumir riscos i cometre errors, per poder aprendre i créixer a partir de les seves experiències.
Com s'apunta en la formació sobre els QualityRights, no hi ha una manera bona ni dolenta de recuperar-se. Els diferents factors poden tenir una importància diferent per a cada persona, així com els factors que poden obstaculitzar o afavorir la recuperació són molt diversos i diferents per a cada persona. Factors que van més enllà de les característiques individuals i que poden estar vinculats amb determinants socials i estructurals (gènere, discriminació, racisme, pobresa, polítiques de benestar, etc.). En aquest sentit, cal tenir una mirada molt àmplia i no fer generalitzacions sobre el que és útil a cada persona.
Acompanyar la persona en la seva recuperació des dels serveis de salut mental
Un aspecte clau és, a la pràctica, com són o haurien de ser els serveis orientats a la recuperació. Aquest és el tema que s'ha abordat en el tercer training webinar dels QualityRights ofert per l'OMS i que podreu trobar en exclusiva al nostre canal de Youtube. Sota el títol El Pla de recuperació: practica i eines, diferents professionals de diferents parts del món i persones amb experiència pròpia en salut mental han compartit la seva visió i bones pràctiques sobre els aspectes pràctics d'aquest model.
Els serveis orientats a la recuperació no són només serveis en els quals el personal s'ha format en l'abordatge basat en la recuperació, sinó que ha d'estar recollit en les polítiques, programes i organització del servei: «les persones haurien de poder escollir entre diferents tipus de serveis o altres mètodes, formals o informals, d'acompanyament per poder explorar i esbrinar quin tipus de servei o acompanyament satisfà millor les seves necessitats», segons la formació a QualityRights.
El pla de recuperació és, en paraules del Dr. Gregory Keane, psiquiatre i estratega en serveis de salut que treballa en la comunitat en general i en poblacions de risc en primer lloc, i moderador d'aquest webinar, «un document impulsat per l'usuari. Definitivament no impulsat pel clínic, sinó creat i implementat per les pròpies persones. I el pla, òbviament, pot canviar amb el temps per reflectir el propi viatge de recuperació de la persona i les seves preferències a mesura que evolucionen amb el temps, i les persones poden desenvolupar el pla en consulta amb altres si ho desitgen. Però el realment essencial, el crucial de tot això, és que són les pròpies persones les que decideixen el que volen incloure o no». Per a Keane, el pla de recuperació ha de contemplar cinc àrees:
- Un pla per aconseguir els objectius vitals de la persona: els seus somnis i objectius.
- Un pla de benestar, identificant les rutines que l'ajuden.
- Un pla de gestió dels moments difícils.
- Un pla de resposta a una crisi.
Al webinar es pot conèixer l'experiència de la policlínica traumatològica de Modum Bad de Oslo (Noruega), a través de la intervenció de Peter McGovern, psiquiatre consultor i de Jan, persona usuària i membre d'un dels grups de recuperació d'aquest centre el 2023. McGovern explica que han estat utilitzant el pla de recuperació durant bastants anys, «però volíem posar-lo en pràctica i convertir-lo en una part central de la nostra oferta de suport aquí a la clínica. El que hem fet és utilitzar el pla de recuperació de QualityRights i convertir-lo en un programa de grup». La iniciativa, anomenada TORP (Trauma-Orientated Recovery Planning) tracta d'un grup en el qual nou persones, juntament amb dos facilitadors, tenen l'oportunitat de crear un pla de recuperació per a ells mateixos i compartir l'experiència de crear aquest pla de recuperació en un format de grup. El programa dura vuit setmanes i «ràpidament es va convertir en un mètode molt popular i la gent el va considerar molt útil i eficaç a l'hora de rebre ajuda i suport en el seu procés de recuperació», segons paraules del psiquiatre. Jan completa l'explicació amb la seva vivència, afirmant que, «en les primeres sessions, em va semblar bastant difícil. Era una experiència nova, que no s'assembla a un curs normal, sinó que, aquesta vegada, l’aprenentatge ens l’havíem de donar nosaltres mateixos, però vaig començar a veure'm a mi mateix com un recurs en la meva pròpia vida».
Jacob Shamayarira, fundador de l'organització sense ànim de lucre de Zimbàbue Pamumvuri i amb experiència viscuda en salut mental, comparteix així mateix algunes de les iniciatives que s'estan duent a terme al país africà orientades a conèixer millor com realitzar intervencions en salut mental, així com la presència d'una xarxa cada vegada més gran de persones amb experiències viscudes que ajuden a reduir l'estigma.
En aquesta sessió hi participa, així mateix, Oleksii Kostiuchenkov, de l'oficina de l'OMS a Ucraïna, i que comparteix com s'ha anat introduint l'enfocament de la recuperació i la planificació de la recuperació en els equips comunitaris de salut mental del país. «Al principi hi va haver resistència per part dels especialistes en salut mental», explica Kostiuchenkov, «sobretot a causa de la incomprensió i a la seva gran experiència en altres serveis. En qualsevol cas, canviar la cultura i les actituds porta temps i no s'aconsegueix ràpid. Cal invertir molt en el desenvolupament de capacitats, formació, supervisió, etc.». Kostiuchenkov posa en valor que aquest viatge cap a la recuperació «ha provocat un canvi increïble en la mentalitat del sector psiquiàtric. Els especialistes que han passat per aquest procés mai tornaran a ser els mateixos d'abans. Sovint sentim que no volen tornar als models de servei amb què treballaven abans. Ara col·laboren amb la persona per a la seva recuperació guiant-se pels seus desitjos, objectius, somnis i preferències, en lloc de limitar-se a prescriure un pla de tractament basat en l'espectre de símptomes, com feien abans». Gràcies a les intervencions de les persones assistents a aquest webinar també es poden conèixer altres iniciatives de països com Geòrgia o Emirats Àrabs Units.
Telèfon de l'Esperança 93 414 48 48
Si pateixes de soledat o passes per un moment difícil, truca'ns.