Quins codis utilitzen els joves a les xarxes socials per parlar d'autolesions?

Les autolesions no suïcides entre joves i adolescents és una conducta que ha augmentat notablement en els últims anys. Però tot i així, aquest problema té molt poca visibilitat entre la societat i l'accés a informació contrastada i a continguts d'ajuda és escàs.

Les persones adolescents i joves que s'autolesionen estan creant comunitats digitals a les xarxes socials on troben a altres persones amb la mateixa conducta i amb qui compartir el seu dolor i les seves experiències. Per eludir les normes i regles que limiten la publicació de continguts sensibles, com ara imatges de talls al cos o paraules que incitin a dur a terme aquestes conductes, aquests joves han desenvolupat un llenguatge propi.

La guia Abre los ojos ante las autolesiones en redes sociales, elaborada pel grupo de recerca Comkids de la Universidad Rey Juan Carlos, té el propòsit d'informar i prevenir sobre el llenguatge que fan servir a les xarxes socials els joves que s'autolesionen per connectar entre ells i difondre continguts relacionats amb aquestes conductes. A més, també ofereix informació sobre quins són els primers senyals d'alarma de les autolesions i com actuar davant d'ells.

Què puc fer si el meu fill o la meva filla s'autolesiona?

Llegeix més

Buscar un espai per comunicar-se

Els motius que porten a l'autolesió poden ser diversos i complexos, i generalment estan vinculats a la seva relació amb l'entorn familiar o social. Les dades senyalen que és més freqüent en els joves d'entre catorze i disset anys, però és important destacar que no hi ha un perfil que diferenciï entre classes socials, ètnies ni gènere.  

Els adolescents que s'autolesionen estan creant un llenguatge propi a les xarxes socials per parlar-ne, eludint les normes que limiten la publicació de contingut sensible.

Aquestes conductes responen a un dolor intens que senten i que l'única manera de calmar-lo és a través de l'autolesió. És una manera d'autoregular-se i de sentir-se alleujat i tenir un cert sentit de control. Socialment, aquestes conductes són reprovables i estan estigmatitzades. Per aquest motiu, els joves que s'autolesionen senten culpa i tenen vergonya que els seus pares o algú els pugui jutjar i, per això, acudeixen a les xarxes socials, on busquen a altres persones amb qui compartir aquesta conducta per ser entesos, compartir les seves inquietuds i dubtes i sentir una “certa seguretat” dins d'un anonimat.

En aquestes comunitats digitals creuen que hi troben tranquil·litat i seguretat. Però en realitat, aquests espais contribueixen a normalitzar aquestes conductes. Per això, és important alertar sobre aquesta situació, que ha de ser tractada per professionals de salut mental.  

Factors de risc i de protecció de la conducta autolesiva

Ir al artículo

Metallenguatge per parlar d'autolesions no suïcides

Els continguts generats a les xarxes socials distorsionen la realitat sobre aquestes conductes i limiten la capacitat d'expressar-les usant un nombre concret de caràcters, imatges, memes i emoticones, principalment orientats a manifestar estats d'ànim. La guia recull les paraules clau més representatives i les imatges usades per les comunitats digitals per parlar de les autolesions.

Aquest metallenguatge està format per imatges de talls reals combinades amb metàfores visuals dels talls per autolesions, com, per exemple, els passos de zebra o els codis de barres.

Expressions angleses com #selfharm o #ouch, entre d'altres, etiqueten els continguts i faciliten la connexió entre joves que s'autolesionen. I memes o imatges més elaborades referencien els estats d'ànim, com la culpa, l'alegria o la tristesa provocades per l'autolesió.

D'altra banda, és habitual que utilitzin imatges endolcides o infantils, com ara gatets o imatges d'estètica Manga, per configurar els perfils anònims amb què s'identifiquen, generant una imatge romantizada de les autolesions no suïcides.

Familiaritzar-se amb aquests codis pot ser important per ajudar i prevenir conductes autolesives en la població jove.