Suïcidi juvenil, parlem-ne

És evident que el suïcidi juvenil és un tema del que ens costa parlar. Penso que el motiu és, principalment, el desconeixement. Hem crescut rodejades de mites que ens han fet creure que si no es parla de suïcidi és perquè són només casos aïllats o bé que, com més en parlem, més n’hi hauran.

Ens hem oblidat que, amb temes com aquest, no és tant important el què sinó el com. És ben clar que si el suïcidi es tracta de forma morbosa (tal i com es fa des d’alguns mitjans) o bé des de la frivolitat, pot ser perjudicial però no per això hem d’agafar por a parlar-ne sinó que cal que ens empoderem i adquirim les eines necessàries per treballar-ho de la millor manera possible.

Em sembla important començar amb dues dades molt significatives. Es calcula que en l’àmbit mundial, el suïcidi representa una mortalitat superior a la causada per les guerres i els homicidis junts. A Catalunya, el suïcidi segueix sent la primera causa de mort entre les persones joves.

El procés d'una persona amb ideació suïcida 

Molt sovint el dubte que sorgeix davant d’un esdeveniment tant greu com és el del suïcidi juvenil és: què passa per la ment de la persona que pensa en suïcidar-se.

El primer que cal tenir clar és que ningú desitja la mort sinó més aviat deixar de patir i, en moments difícils, la mort pot aparèixer com la única solució per deixar de patir.

A més, el fet que una persona acabi decidint passar a l’acte, aquest és multifactorial. Hi ha molts aspectes que hi poden influir i és per això que ens ho hem de mirar des d’una perspectiva àmplia i no només clínica sinó també social.

Per exemplificar-ho, ens podem imaginar el procés pel que passa una persona amb ideació suïcida com si es tractés d’un foc. Per una banda, tenim el combustible, que són els factors de risc. Alguns factors de risc a considerar són: haver patit maltractament o abús sexual, tenir falta de recolzament social, formar part d’un col·lectiu discriminat o bé patir algun trastorn mental. Per una altra, tenim la guspira, que serien els factors precipitants, és a dir, la gota que fa vessar el got.

On és la Marta?

Ir al artículo

Aquests poden anar des d’haver patit recentment una situació humiliant o de rebuig, una separació amorosa, la mort o malaltia greu d’un ésser estimat, el trencament d’una amistat o bé el fracàs escolar. Per últim, tenim els senyals de fum o senyals d’alerta. Aquests poden consistir en comportaments tals com l’aïllament social, l’autolesió, l’apatia o els canvis sobtats d’humor. També els podem detectar en el malestar emocional que pateixi la persona: ansietat elevada, plors, irritabilitat, etc., o bé en missatges d’alerta que la pròpia persona expressi. Els missatges poden ser molt clars o més aviat subtils. Cal estar atentes, doncs, a missatges de l’estil: «estareu millor sense mi», «estic cansat de lluitar, no puc més» o bé «voldria dormir per sempre».

La persona jove que expressa frases com aquestes, en el fons, està demanant ajuda. I aquí és on entra la prevenció del suïcidi. Com a entorn i com a societat podem posar el nostre granet de sorra.

Quan algú expressa desig de mort, ens ho hem de prendre seriosament i proporcionar-li espais d’escolta i cures en que pugui verbalitzar el seu patiment

Caldrà que, tant a través d’un professional com amb persones de l’entorn es vagin treballant aquestes emocions que li generen tant patiment. També podem fer prevenció comunitària i ocupar-nos que a les escoles es treballi l’educació emocional; ser agents del canvi, desestigmatitzant la salut mental; prevenir l’assetjament escolar o altres formes de violència; incentivar les activitats saludables i l'expressió de les emocions i un llarg etcètera d’accions que poden marcar la diferència.

Hi tenim, doncs, molt a dir i molt a fer, així que endavant a posar-hi mans i mànigues perquè aquestes morts evitables disminueixin cada vegada més fins arribar a deixar de donar-se.

Article realitzat a partir de la Guia “Encarem el suïcidi juvenil” editada pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.