El tractament dels trastorns psicòtics en adolescents

El tractament en els trastorns psicòtics es conforma per una multiintervenció formada per intervenció en diverses branques de la salut mental. El tractament d’elecció és el psiquiàtric-farmacològic, combinat amb tractament psicològic.

Tractament psiquiàtric: primera línia d’intervenció

El tractament psiquiàtric o farmacològic és la primera línia d’intervenció en els trastorns psicòtics i pot ser necessari en la majoria dels casos. El psiquiatra valorarà la necessitat de realitzar una intervenció farmacològica apropiada. Els fàrmacs usualment utilitzats s’anomenen antipsicòtics i van enfocats a la millora dels símptomes psicòtics positius, en primer terme. No obstant, és difícil saber com cada fàrmac actuarà en un individu, per això a vegades es requereix l’administració d’altres fàrmacs com poden ser els estabilitzadors de l’humor, els antidepressius, els ansiolítics o d’altres fàrmacs. El psiquiatra valorarà en cada cas individual quin és el tractament d’elecció i és molt important que se segueixin les indicacions que proporciona el psiquiatra i que no es tingui en compte si la medicació és la mateixa o diferent a la que pren una altra persona.

La importància de la intervenció precoç en psicosi

Ir al artículo

Els fàrmacs antipsicòtics, com tots els psicofàrmacs, són medicaments que actuen en el sistema nerviós i ajuden a compensar els desajustos que provoquen els símptomes. Hi ha diverses categories, d’entre les més representatives trobem els antipsicòtics de primera generació (o típics) i els de segona generació (o atípics). Els de primera generació van aparèixer en primer terme i tot i que en l’actualitat són menys utilitzats, el psiquiatra valorarà quin és el millor tractament en cada cas. Alguns dels noms d’aquesta categoria són l’haloperidol o la clorpromazina. Els antipsicòtics de segona generació són els que s’administren en la majoria dels casos actualment. Majoritàriament produeixen un menor nombre d’efectes adversos, tot i que cal remarcar que cada persona és diferent. Alguns d’aquests fàrmacs són l’aripiprazol, la quetiapina o la risperidona, entre d’altres. 

Un dels aspectes que més solen preocupar en consulta són les preguntes que ens fem sobre quant de temps ha de durar el tractament o si afectarà negativament al nostre fill o filla. Com s’ha explicat, cada persona requereix d’una intervenció que pot ser diferent, i és molt important consultar amb el professional sanitari tots els dubtes que se’ns generin al voltant de la presa de medicació. No obstant, un dels factors que més s’ha associat a la recuperació i millora de les persones afectades és l’adequat seguiment i adherència al tractament.

És important comprendre que s’ha evidenciat que el temps que passa sense tractament una persona que desenvolupa un primer episodi psicòtic és un factor de mal pronòstic de la malaltia, pel que cal seguir les indicacions del psiquiatra de referència.

Tractament psicològic: tractament d’elecció teràpia cognitivoconductual

El tractament psicològic és també un tractament d’elecció en els trastorns psicòtics. En aquest sentit, la teràpia que major nivell d’eficàcia ha mostrat és la teràpia cognitivoconductual (TCC). Dins de la intervenció que ha de proporcionar un professional de la psicologia, els objectius s’orienten a la psicoeducació, al maneig d’estrès i a l’entrenament en habilitats socials com els punts més rellevants d’intervenció.

Altres tractaments rellevants

Tot i que els tractaments d’elecció i que compten amb la major evidencia científica són els ja mencionats, hi ha d’altres intervencions que agrupen també un nivell d’evidència favorable.

Rehabilitació cognitiva

Com hem explicat, diversos trastorns psicòtics cursen amb uns dèficits cognitius que afecten principalment a les capacitats de memòria, funcionament executiu i atenció, cognició social, entre d’altres. Aquesta afectació està directament vinculada amb la funcionalitat de les persones amb trastorns psicòtics, afectant en el cas dels adolescents el seu rendiment acadèmic i que és una font d’estrès associat per a les persones que el tenen.

Per això, un dels tractaments de primera elecció i recomanats per les guies clíniques és la rehabilitació cognitiva. Aquest tractament és dut a terme per neuropsicòlegs i es tracta d’un entrenament en les funcions cognitives mencionades mitjançant diversos exercicis d’estimulació cognitiva. Actualment es duen a terme intervencions tant en llapis i paper com informatitzades, mostrant les dues nivells d’evidència favorables.

Teràpia familiar

Donat que s’ha identificat que el clima familiar i l’emoció expressada és un factor de risc vinculat a les recaigudes, la teràpia familiar tracta d’identificar i modificar possibles estils comunicatius que generen malestar tant en el funcionament de la família com en el pacient. Així mateix, la teràpia en psicoeducació familiar, també s’ha mostrat rellevant tant per l’adherència al tractament com per el maneig de la situació per part de tota la família.

Suport acadèmic i ajudes socials

L’afectació acadèmica i social, així com l’estigmatització i el malestar que comporten els trastorns psicòtics fa que sigui molt beneficiosa l’ajuda rebuda en aquests dos àmbits.

Aquest és un article original del 12è Informe FAROS «Una mirada a la salut mental dels adolescents - Claus per comprendre'ls i acompanyar-los»