El tractament farmacològic de la psicosi

En la intervenció dels trastorns psicòtics hi ha diversos tractaments que es poden fer servir de manera combinada per promoure el benestar de la persona. Un d’ells és el tractament farmacològic,  que és important per reduir els símptomes i evitar que tornin a aparèixer.

Però a més de la medicació, les intervencions psicosocials són clau en la recuperació, ja que ajuden a entendre els símptomes, regular l’estrès, millorar les relacions socials i aprendre a prevenir les recaigudes, entre altres beneficis.

Els GAM: Grups d’Ajuda Mútua

Ir al artículo

Què són els psicofàrmacs?

Els psicofàrmacs són medicaments que actuen sobre el sistema nerviós i ajuden a compensar o a reparar els efectes dels símptomes. Poden actuar de manera diferent en cada persona, per això és imprescindible fer tractaments individualitzats.

No sempre és fàcil trobar un fàrmac que s’adapti a cada persona, per això a vegades cal provar diferents medicacions fins a aconseguir la més adequada. També pot ser que sigui necessari combinar més d’un medicament. Per tal que els tractaments siguin efectius, és molt important seguir amb la pauta farmacològica indicada.

Quins són els fàrmacs més habituals?

Els medicaments antipsicòtics, també coneguts com a neurolèptics, solen recomanar-se com a primer tractament d’elecció farmacològic per tractar els símptomes de la psicosi, ja que ajuden a reduir o eliminar els símptomes propis d’aquest trastorn.

Algunes característiques dels antipsicòtics:

• En poques hores solen reduir l’ansietat i l’agitació, però cal prendre la medicació durant més temps per disminuir les al·lucinacions i els pensaments delirants.
• Són molt efectius per reduir al·lucinacions i pensaments delirants, però tenen menys eficàcia en la millora d’altres símptomes com la falta d’energia, motivació i experimentació de plaer, la indiferència emocional o els problemes cognitius.
• Es poden administrar oralment i diàriament en forma de pastilles, càpsules o xarop, o amb una freqüència quinzenal, mensual, bimensual o semestral en forma d’injectable intramuscular.
• La quantitat que cal administrar depèn del tipus de fàrmac i de la persona.
• L'efecte del medicament es prolonga durant vàries setmanes o mesos, segons el tipus de fàrmac.
• Alguns antipsicòtics són: aripiprazol, olanzapina, quetiapina, risperidona, haloperidol, paliperidona, clozapina, amisulprida, ziprasidona i asenapina.

El tractament dels trastorns psicòtics en adolescents

Llegeix més

Durant quant temps cal prendre la medicació?

El temps que es recomana prendre la medicació antipsicòtica pot variar segons el diagnòstic i la freqüència, gravetat i nombre d’episodis psicòtics de la persona. Cal parlar-ho amb la persona professional sanitària de referència.

Deixar la medicació de manera sobtada pot dur a una recaiguda, per això cal fer-ho de manera consensuada i acompanyada per la persona professional de referència, amb qui cal sempre parlar i acordar qualsevol canvi en la medicació o en el tractament. 

Els antipsicòtics tenen efectes secundaris?

Els antipsicòtics, com gairebé tots els medicaments, poden causar efectes secundaris, tot i que cada vegada hi ha més tractaments farmacològics que en provoquen menys. Si una persona experimenta efectes secundaris, és possible que calgui canviar el tractament, ajustar la dosi o incorporar un tractament corrector. Per això, per reduir aquests efectes, cal contactar amb la persona professional de referència.

Alguns fàrmacs, però, poden trigar setmanes a fer efecte i a vegades poden aparèixer efectes secundaris abans de la millora dels símptomes. És important tenir paciència i seguir les indicacions dels professionals clínics, ja que alguns dels efectes secundaris remeten pocs dies després de començar a prendre la medicació.

Efectes secundaris dels antipsicòtics

Ir al artículo

Fàrmacs per tractar altres símptomes de la psicosi

En algunes persones els trastorns psicòtics també van associats a altres símptomes com la depressió, l’ansietat, dificultats de regulació emocional, trastorns de la son, etc. En aquests casos, potser també caldrà prendre altres tipus de medicació, com ara:

• Estabilitzadors de l'humor o eutimitzants.
• Antidepressius (depressió).
• Ansiolítics, hipnòtics o sedants (ansietat).
• Correctors, anticolinèrgics o antiparkinsonians.