El dret a exercir la plena ciutadania

Al món hi ha gairebé 500 milions de persones que tenen un problema de salut mental que els dificulta significativament la seva vida, segons reporta l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Aquestes persones requereixen d’una atenció adequada, així com les garanties necessàries per a l’exercici dels seus drets en igualtat de condicions.

L’Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) va aprovar el 2006 la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (més coneguda com Convenció de Nova York). El propòsit de la Convenció és que les persones amb discapacitat, entre les que s’inclou a persones amb un problema greu i a llarg termini de la seva salut mental, gaudeixin de tots els drets humans i de totes les llibertats, que siguin respectades com es respecte les de la resta de persones i que participin plenament en la societat.

La Convenció de Nova York

Llegeix més

El respecte a la independència de les persones, la seva llibertat per prendre les seves pròpies decisions, la importància de la perspectiva de gènere i el desenvolupament ple de la personalitat dels infants amb discapacitat, regeixen tota la Convenció de Nova York. Planteja la necessitat d’una mirada nova sobre la discapacitat, exigint els canvis necessaris per superar les barreres socials que interactuen amb la deficiència individual i que estan en el nucli del concepte mateix de discapacitat.

Espanya va demostrar el seu compromís amb les persones amb discapacitat ratificant la Convenció el 2008,  moment en què va passar a formar part de l’ordenament jurídic del país. No obstant això, no ha sigut fins al maig del 2021, per exemple, que s’ha aprovat la reforma de l’article 49 de la Constitució Espanyola, en què s’ha eliminat del text el terme pejoratiu de «disminuïts» o quan s’ha aprovat la llei «mitjançant la qual es reforma la llei civil i processal per recolzar les persones amb discapacitat en l’exercici de la seva capacitat jurídica».

És necessari i imprescindible avançar en l’adequació de la legislació a les directrius de la Convenció de Nova York i garantir els drets de les persones amb problemàtiques de salut mental per tal que puguin exercir la seva ciutadania plena en igualtat d’oportunitats. No obstant, l’existència de legislació de salut mental no garanteix per si sola el respecte i la protecció dels drets humans.

Conèixer i defensar els drets de les persones amb problemes de salut mental interpel·la a tota la ciutadania, i sobretot, als àmbits jurídics i als serveis d’atenció a les persones. Promoure i divulgar exemples de bones pràctiques pel que fa al respecte i la defensa d’aquests drets es converteix també en un objectiu primordial.

Per aconseguir una comunitat sana, amb bona salut mental, s’han de garantir els drets de tots els ciutadans que la conformen. Perquè no hi ha recuperació sense drets. I és cap aquí, cap a on han de caminar les societats.