El Pla de Serveis Individualitzat (PSI), més enllà de la presó
Quan una persona amb problemes de salut mental greus, addiccions o en situació de vulnerabilitat, com ara aquelles que requereixen cures complexes o persones amb discapacitat intel·lectual, surt d’un centre penitenciari ha d’enfrontar situacions de gran complexitat en relació a aspectes claus en la seva integració social i laboral: les relacions familiars i socials, l’adherència al tractament psicofarmacològic que pugui necessitar, les necessitats formatives o laborals o el propi estigma i autoestigma que viuen les persones amb problemes de salut mental.
En aquest procés, una eina clau a Catalunya és el Pla de Serveis Individualitzats (PSI), un instrument estratègic consolidat del Departament de Salut de Catalunya (PDSMiA) com a proposta d’un mètode organitzatiu autònom i d’un procés actiu transversal de l’atenció basada en el model comunitari de la Gestió de Casos Case Management (CM) per a les persones amb problemes de Salut Mental i Addiccions (Suárez, M.A. 2004).
El PSI adapta els serveis sanitaris i socials a les necessitats i capacitats concretes de cada persona atesa tant a prop com sigui possible del seu medi natural o comunitat, i amb la finalitat de consolidar una continuïtat assistencial integral i establir a la mateixa persona com ciutadà de ple dret en el seu propi procés d’autodeterminació i de recuperació (Anthony, WA. 1993, Pilgrim, D. 2008).
Es tracta d’un model assistencial que es va activar el 2017, gràcies a l’acord entre el Departament de Justícia i el Departament de Salut conjuntament amb els serveis d’atenció ambulatòria i la reordenació de les unitats d’hospitalització psiquiàtrica als centres penitenciaris, amb l’objectiu de garantir la continuïtat assistencial acompanyant les persones de l’àmbit penitenciari amb risc alt d’exclusió social com a factor que contribueix a la incidència i persistència dels problemes de salut mental. A partir d’aquell moment es va fer el desplegament del model PSI a tot el territori català: inclusió de la població adolescent i jove amb trastorn psicòtic (primers episodis) i patologia dual. Un assoliment que va anar precedit de diferents proves pilot, la primera feta casi una dècada abans, el 1995, al Parc Sanitari Sant Joan de Déu i Fundació Sant Pere Claver per persones amb trastorn mental greus i dificultats funcionals (Balsera, J. 2002).
Un model assistencial exitós
L’activitat del PSI ha aconseguit resultats positius en termes generals i específics en relació al benestar emocional de la persona atesa i, per tant, a una millor qualitat de vida a la comunitat. Algunes de les recerques destacades pel que fa als resultats són:
- Reducció d'estades hospitalàries en un 55%, algun estudi indica fins un 70% (Álvarez, M.J 2020), i de les visites a urgències en nombre i estades (Caño, I. 2015-20). L'any posterior a l'alta del programa, reducció d'estades hospitalàries del 31-50% (Álvarez, M.J 2020, Anglès, J. 2018).
- Disminució de la dosis d'antipsicòtics i benzodiazepines (Álvarez, M.J 2019), esdevenint, per tant un estalvi econòmic (Álvarez, M.J 2020).
- Afavoreix hospitalitzacions voluntàries.
- Afavoreix la implicació i vinculació a la atenció de la persona atesa (Dieterich, M. 2017). Vinculació amb el Centre de Salut Mental (80% a l'alta del PSI).
- Efecte positiu al benestar emocional de la persona atesa i qualitat de vida a la comunitat (Guillaumet, A. 2022).
- Millora funcional (autonomia) a nivell clínic i psicosocial (Anglès, J. 2018).
- Millora la utilització dels recursos comunitaris.
- Millora la cobertura de les necessitats de les persones (Anglès, J. 2018).
- Suport social i satisfacció i de la persona i família.
- Reducció de la discapacitat associada al trastorn mental.
En moments d’incertesa existencial del model comunitari, social i sanitari arrel de la pandèmia de la COVID-19, el PSI ha continuat realitzant la seva activitat assistencial visitant a les persones al seu domicili. Una continuïtat assistencial que ha afavorit que les persones amb trastorns de salut mental greus a Catalunya no hagin mostrat un empitjorament funcional o de salut mental arran de la pandèmia, mentre que d’altres col·lectius de la població general sí han patit aquest impacte (Canes, N., Herráez, E.M. 2020-21).
Quin acompanyament es fa des d’un PSI?
El PSI assigna a la persona atesa un o una professional d’atenció directa individualitzada i de proximitat (presencial, telefònica i telemàtica), denominat Gestor o Gestora de Casos (GC) o Manager (Liria, A.F. 1990). Es tracta d’un professional referent de la persona i de la seva xarxa assistencial amb mobilitat i assertivitat, intervinent in viu i in situ de manera holística i transversal. Aquesta figura es fa present als diferents àmbits de la vida de la persona: domicili, comunitat, centre penitenciari, hospital de curta i llarga durada, família, societat, treball, habitatge, formació i oci. Actua amb poblacions específiques, en situació de vulnerabilitat i gravetat, com poden ser persones que requereixen de cures complexes, persones amb discapacitat intel·lectual o joves amb addicions a substàncies.
L’equip professional del PSI són «de carrer, motxilla, telèfon i portàtil», ben organitzats amb habilitats socials, comunicatives i de coordinació, teixint xarxes de suport i trencant amb la fragmentació de l’atenció dels serveis.
Professionals proactius i defensors dels drets humans (Convenció CDPD 2006) i de lluita contra l’autoestigma i l’estigma social que pateixen les persones amb problemes de salut mental.
Podem resumir el sentit del PSI en un decàleg dels principis que ens defineixen:
- Vulnerabilitat i complexitat amb risc d’exclusió social, com a criteri de priorització.
- Atenció centrada en la persona i la família. Promoure el creixement personal: capacitats, competències i valorar experiències subjectives; i reconeixement d’un mateix per arribar a l’empoderament necessari per prendre decisions (autorresponsabilitat i l'autodeterminació).
- Defesa dels drets: la dignitat i el respecte dels valors i preferències de la persona.
- Conèixer la relació de la persona atesa amb la comunitat i entorn natural per intervenir tan aviat com es presenti una dificultat.
- La recuperació: treballant l’esperança, la inclusió social, les relacions de suport, la resiliència de la persona.
- Establir un vincle terapèutic intens amb la persona atesa.
- Fer ús de la tecnologia com a eina d’empoderament professional i per a la persona atesa.
- Accessibilitat a una agenda flexible i intensiva, recomanant ratis d’atenció baixos (1 Gestor de Casos per 15 persones ateses) i estades al PSI d’entre 12 a 36 mesos (Arca, JM 2020-22).
- El rol del Gestor de Casos: assertiu, reflexiu-terapèutic, humanista i gestor de serveis referent de la persona i de la xarxa assistencial (Arca, JM 2020-22).
- Treball interdisciplinar i en xarxa per donar una resposta integral amb equips i serveis assistencials, locals, associacions de primera persona i família.
Les funcions del PSI son diverses i queden recollides en les prestacions de la cartera de serveis:
- Valoren la inclusió de la persona a atendre segons els criteris establerts pel programa PSI (Gestor de Casos referent).
- Assignen un o una professional responsable Gestor de Casos Coordinador del Projecte Individual (CPI). Aquest professional és l’interlocutor i portaveu de la persona atesa entre els dispositius assistencials hospitalaris i comunitaris (sanitaris i no sanitaris) que intervenen al llarg del procés assistencial.
- Es facilita la flexibilitat en la intensitat i el tipus d’intervenció segons les necessitats de cada persona atesa.
- Es realitza un treball proactiu de vinculació i accessibilitat de la persona atesa i família al PSI a la resta de serveis implicats en l’atenció, afavorint la participació activa de la persona atesa.
- Es fa recollida de dades i valoració de necessitats: valoració i diagnòstic de les necessitats d’atenció de la persona, amb la seva participació, la del seu entorn proper i la dels agents que intervenen en el procés d’atenció. Es recomana per reforçar el criteris de inclusió i alta al PSI que totes les eines de valoració que s'utilitzin es revisin i actualitzin de manera periòdica; anualment i al llarg del inici del procés d'atenció fins a l'alta.
- Elaboració del Pla d’Actuació: Elaboració, execució i avaluació continuada del Pla Terapèutic Individualitzat Compartit (PTIC) de manera consensuada amb la persona, la família i amb els agents que intervenen en el procés d’atenció, afavorint a la persona el seu apoderament i protecció de drets (per exemple: implementació de Plans de Decisions Anticipades (PDA)).
- Seguiment transversal i personalitzat amb alta accessibilitat i flexibilitat segons las necessitats i capacitats de la persona atesa i les seves famílies, amb intervencions de caràcter assertiu comunitari, actuant en el lloc on esdevé la necessitat d’actuació i promovent l’autogestió de la persona.
- Treball en xarxa amb coordinació continuada, formal i informal, a demanda de qualsevol de les parts, amb tots els recursos que participen en el procés d’atenció.
- Assegurar la continuïtat de l’assistència a l’alta en l’hospitalització domiciliària, si fos necessari.
- Assessorament i acompanyament a les famílies i a la comunitat en relació a la prevenció i a la gestió del trastorn mental (Pla de Crisis Acordat – PCA) i a la promoció de la salut mental (Apoderament i educació per la salut) i defensa dels drets de la persona atesa (lluita contra l’estigma social i autoestigma).
- La visita domiciliària i comunitària. Donar suport en l’atenció domiciliària per assegurar la vinculació a la resta de la xarxa de salut mental i addiccions. Eix central on es desenvoluparà la persona; habitatge, feina, família, persones significatives, cures personals, espai social i oci.
- Suport i ús de les tecnologies per a una millor atenció: teleassistència, interconsulta virtual, alertes automatitzades (treball de prevenció i identificació de persones fràgils i en situació de vulnerabilitat mitjançant un sistema d'alertes automatitzats: persones en situació de recaigudes en urgències, hospitalitzacions freqüents o abandonament del seguiment ambulatori; treball en xarxa; accés a la Historia Clínica Informatitzada (SAP) i Compartida (HC3) i visor ICS – ECAP i foment de La Meva Salut (plataforma CatSalut).
- Procés de tancament i desvinculació del programa, treball dels criteris d’alta amb la revisió dels objectius assolits amb la persona, família i els equips i serveis que intervenen.
Tot i tractar-se d’un model assistencial exitós a Catalunya, el PSI penitenciari te per endavant nombrosos reptes:
- Mantenir espais de coordinació, intervisió, cocreació, formació, recerca, específica entre els professionals i serveis dels diferents PSI a Catalunya (Arca, J.M. 2020) i els serveis d’àmbit penitenciari de forma consensuada i continuada.
- Coordinació amb serveis socials o altres recursos (habitatge, educació, ocupació etc.)
- Recuperació psicosocial per a la integració plena en la comunitat.
- Detecció precoç de problemes de salut mental i addiccions a nivell individual en atenció primària, atenció primària especialitzada o comunitària.
- Continuïtat de l'atenció en les transicions entre dispositius, unitats i nivells assistencials.
- Participació a la reconversió de les unitats de mitjana i llarga estada de salut mental evitant totalment ingressos i mantenint la persona a la comunitat.
- Augmentar l’ús dels Plans de Decisions Anticipades (PDA) (Ramos, J. 2020, FSMC 2018). Destacar que s’està realitzant l’estudi Análisis de los conocimientos y actitudes frente a las voluntades anticipadas en profesionales sanitarios para la mejora de los cuidados en salud y reducción de desigualdades en materia de derechos (Ramos,S., Andrés,H.), al Parc Sanitari Sant Joan de Déu.
- Complementarietat del PSI amb el Peer to Peer (suport entre iguals), persones amb experiència pròpia en salut mental (usuàries dels serveis de salut mental) (Eiroa-Orosa, F . 2019, Bardají-Mauri, Á. 2017).
Telèfon de l'Esperança 93 414 48 48
Si pateixes de soledat o passes per un moment difícil, truca'ns.