Quan un infant o adolescent ha tingut un brot psicòtic i la seva assistència al centre educatiu s’ha vist interrompuda pel moment agut del trastorn, la proposta de reincorporació sovint es viu com un repte tant per a l’alumne i la seva família com per al mateix centre. Un acompanyament respectuós per part de tots els agents implicats serà clau per a l’èxit d’aquest nou camí en què l’alumne n’és el centre.

L’edat d’inici del trastorn, la durada de l’episodi, el tractament farmacològic i el nivell cognitiu previ al debut, entre altres aspectes, determinaran l’impacte en el rendiment cognitiu de l’alumne. Així doncs, des del marc educatiu, s’haurà d’emprendre l’aprenentatge en entorns flexibles, amb opcions variades i respostes ajustades a les seves necessitats. No hem d’oblidar, però, que no tot es redueix al possible deteriorament cognitiu. 

És necessari que el centre educatiu posi al seu abast alguns factors protectors individuals, com ara: 

• Tenir una persona de referència i confiança (cotutor).
• Disposar d'un espai on acudir en moments de crisi.
• Anticipar canvis curriculars significatius.
• Fer propostes d’adaptacions d’horari.
• Garantir un seguiment tutorial freqüent.
• Oferir reducció o adaptació de continguts curriculars.
• Revisar la planificació dels agrupaments.
• Modificar la manera d’avaluar.
• Potenciar el treball individual i en petit grup.