Quan una persona amb anorèxia o bulímia se sent malament després dels àpats el primer que hem de fer és conservar la calma. Si perdem els nervis i les formes per la desesperació que ens produeix que no mengi o veure el seu patiment durant o després de menjar, no podrem ajudar-la.

Quan detectem aquest patiment en la persona afectada és important connectar amb ell o ella emocionalment i demostrar-li el teu suport. Un bon missatge podria ser: «Com et sents? Què puc fer per ajudar-te?».

També pot ser útil ajudar la persona a recordar l’objectiu del tractament i de l’esforç que està fent, animant-la a connectar amb les seves motivacions i plans de futur. L’equip terapèutic pot pautar-nos de manera més correcta com actuar davant d’aquestes situacions.