Sí. Tot i ser trastorns mentals, poden tenir conseqüències físiques greus per les alteracions pròpies en la conducta alimentària. En funció de la presència de restricció o purgues, com el vòmit autoinduït, o la pràctica excessiva d’activitat física, podem trobar:

• Pèrdua progressiva de pes o oscil·lacions brusques.
• Pèrdua o irregularitats de la menstruació o no aparició de la primera regla.
• Deteriorament dels ossos fins a la possibilitat de patir osteoporosi.
• Pal·lidesa, caiguda del cabell o despigmentació del cabell (per deficit de vitamines), sensació de fred i dits blavosos.
• Debilitat, restrenyiment i mareig.
• En casos de cronicitat poden aparèixer problemes d’infertilitat.
• Alteracions de la freqüència cardíaca que poden provocar la mort sobtada. • Inflamació de les paròtides (com si fossin galteres).
• Irritació crònica de la gola.
• Pèrdua d’esmalt dental i pèrdua de les dents.
• Problemes relacionats amb l’obesitat com problemes respiratoris, hipertensió.
• La major part d’aquestes conseqüències milloren amb la recuperació gràcies al tractament tot i que en funció de la durada de la malaltia pot ser que alguna d’aquestes conseqüències es mantingui, sobretot quan han estat molts anys.