La relació entre el TDAH i els trastorns alimentaris

Es calcula que un 20% dels infants amb TDAH desenvolupen un trastorn de la conducta alimentària (TCA) associat (Ravi & Khan, 2020). 

Cal tenir en compte que algunes medicacions adients pel TDAH sovint fan perdre la gana com a efecte secundari, despertant-la quan n’acaba l’acció. Però quan parlem de codiagnòstic (o comorbiditat) no ens referim a això, sinó al fet de presentar alhora problemes de manca d’atenció o impulsivitat i hiperactivitat i. a més, restringir sistemàticament la ingesta, fer afartaments o provocar-se el vòmit, o fer exercici de manera obsessiva a fi de cremar calories. 

El TDAH, un trastorn comú en la població infantil

Llegeix més

El TDAH s’associa principalment a dos problemes alimentaris: la bulímia nerviosa, i sobretot, el trastorn per afartaments. L’associació amb l’anorèxia nerviosa, en canvi, és poc habitual. Els estudis apunten un major risc de desenvolupar un TCA en els nois diagnosticats de TDAH que en les noies (Kessler 2014, Bleck 2013, Hudson 2007). Als adults, tenir antecedents d’haver estat diagnosticat de TDAH s’associa a un major risc de trastorn alimentari. 

El risc d'una persona amb TDAH de tenir un problema alimentari és del triple respecte el de la població general (Palazzo Nazar et al., 2016). 

I el risc d’una persona amb TCA de tenir TDAH es calcula en el doble. S’estima al voltant del 30% els casos amb un doble diagnòstic TDAH i TCA.

Això es pot entendre si pensem que el TDAH comporta una impulsivitat inherent, actuada o no (sol estar latent però inhibida en el TDA, que és el TDAH per inatenció. Aquesta impulsivitat, de base orgànica, facilita conductes compulsives (repetitives) com els afartaments i la provocació del vòmit. O la pràctica excessiva d’exercici, que l’alt nivell d’energia vital del TDAH sol fer atractiva. Exercici que, d’altra banda, practicat de manera sana pot ajudar a canalitzar impulsos i contribuir a l’autocontrol. 

Per la mateixa raó i perquè aporten reforç immediat, normalment els videojocs agraden especialment a les persones amb TDAH. I per aquest motiu és important regular l’accés a pantalles des que l’infant és petit, igual que es fa amb les llaminadures o els cromos. Alhora, s’han desenvolupat aplicacions específiques per Internet per ajudar a regular la conducta frenant les respostes impulsives.

Mindfulness per millorar els símptomes dels nens i els adolescents amb TDAH

Llegeix més

En créixer, l’efecte gratificant i calmant d’ingerir aliments pot també complir la funció de manegar la frustració que generen les dificultats pròpies del TDAH (problemes per organitzar-se, assolir aprenentatges “típics”, la inestabilitat emocional, dificultats en les relacions socials o laborals, a vegades elecció de parelles impulsives amb qui la persona se senti més afí...).

Cal tenir en compte, a més dels efectes anorexígens que algunes medicacions indicades pel TDAH poden facilitar, com ja hem dit, el fet que els infants amb TDAH necessiten especial atenció a mantenir una alimentació sana. Un excés de sucres ràpids pot sobreexcitar-los més. La major crema energètica causada per la hiperactivitat motriu pot predisposar al consum de més aliments dolços o més calòrics, però poc nutritius, aspecte que els pares hauran de cuidar, com en qualsevol infant. És recomanable que mantinguin horaris regulars d'ingestes i son. És freqüent que al nen amb TDAH li costi agafar el son i enllitar-se d'hora, perquè, pantalles a part (aspecte important a tenir en compte i limitar), el seu rellotge intern activa el senyal del son més tard que el d'altres nens.

Apunts sobre l’abordatge d’un TCA amb TDAH

Destaquem un parell d’aspectes rellevants quan es rep aquest doble diagnòstic. Sovint, les dificultats de regulació emocional pròpies del TDAH s’afegeixen a les inherents a tot trastorn alimentari, i les magnifiquen. Les persones amb TDAH mixt (inatent i impulsiu combinats) poden ser més propenses a irritabilitat, reaccions d’ira i agitacions, i els pot costar més persistir en el tractament (com en qualsevol altra tasca a llarg termini). És un aspecte més acusat en infants i adolescents perquè tenen menys capacitat d’autocontrol, però també passa amb adults. També pot fer-los més propensos al consum de substàncies (alcohol, cànnabis i d’altres), que encara poden agreujar més la situació. En definitiva, un TDAH mixt o predominantment impulsiu-hiperactiu, pot associar-se més sovint a problemes de conducta. I una medicació ben prescrita pot afavorir la regulació emocional i comportamental.

Normalment, el TDAH facilita un ritme d’ingesta ràpid per la impulsivitat. També la prescripció d’exercici haurà de ser valorada en cada cas, perquè en una persona amb TDAH pot ser beneficiosa i no necessàriament obsessiva.

Respecte al tractament farmacològic, el fet de tenir un doble trastorn pot fer més necessari incloure medicació al pla terapèutic. Tant per debilitar el símptoma alimentari, com per millorar l’atenció i reduir la impulsivitat, cosa que permetrà aprofitar millor les teràpies.

Cal tenir en compte que el TDAH respon a unes medicacions específiques diferents de les d’altres problemes psicològics. Si es prescriuen amb seny i encert, poden ajudar alhora en tots dos problemes, l’alimentari i el TDAH, i també a millorar altra simptomatologia comòrbida com l'ansiosa o la depressiva, si existeix.  Si hi ha consum de substàncies o un trastorn d’ansietat associat, però, algunes d’aquestes medicacions poden estar contraindicades. Com sol passar, són més efectives combinades amb la teràpia psicològica, que mai cal deixar de banda.

El tractament farmacològic del TDAH en infants i adolescents

Ir al artículo

Igualment, en cas d’un TDA (predominantment inatent), certes medicacions amb efectes sedatius o hipnòtics potser cal evitar-les. Sempre s’ha de considerar cada cas particular.

I respecte a la teràpia, igual que en edat escolar o acadèmica és recomanable aplicar adaptacions. Les persones amb TDAH afegit al problema alimentari que facin tractaments grupals o sessions perllongades, poden tenir algunes necessitats diferents si la durada supera la seva capacitat de mantenir-se assegudes o atentes, i serà bo tenir-ho en compte.

En definitiva, la coexistència d’un problema alimentari amb un TDAH afegeix una doble complexitat al tractament, però és important saber que hi ha recursos específics (farmacològics i psicològics) per a ambdós problemes, i que poden ajudar-se i potenciar-se. L’important és que els equips professionals coneguin bé tots dos trastorns i com abordar-los, així com aliar-se amb la persona atesa i el seu entorn per trobar plegats un camí de sortida, si bé pot ser una mica més llarg.