Recuperació en psicosi i QualityRights

Passar per un episodi psicòtic acostuma a ser una experiència profunda i transformadora. No només afecta en l'àmbit clínic, sinó que també en la identitat, les relacions personals, la trajectòria vital i la forma en què una persona es percep a si mateixa. Per això, en aquests casos, la recuperació no pot reduir-se només a la desaparició dels símptomes. Recuperar-se significa, en primer lloc, reconstruir un projecte de vida amb sentit, autonomia i dignitat.

Tot i així, entorn de la psicosi continuen pesant molts mites i estigmes. Sovint s'assumeix que qui ha passat per aquesta experiència ja no es recuperarà, que perdrà capacitats per sempre o que només podrà viure sota una supervisió constant. Aquesta mirada limita les oportunitats reals de recuperació, especialment quan els qui acompanyen ho fan des de la por o el control.

La recuperació no pot reduir-se només a la desaparició dels símptomes. Recuperar-se significa, en primer lloc, reconstruir un projecte de vida amb sentit, autonomia i dignitat.

Però la realitat és una altra. Moltes persones es recuperen després d'un episodi psicòtic, construeixen noves maneres de viure, desenvolupen fortaleses, redibuixen la seva identitat i troben nous propòsits. La clau està en què l'entorn (professionals, família, xarxes…) ofereixi un suport sense prejudicis, respectant el ritme i les decisions de cada persona.

No hi ha una única manera vàlida de recuperar-se: cada objectiu és legítim. Per a una persona recuperar-se serà deixar d'escoltar veus, per a una altra, acabar la carrera, i per a una altra, tornar a jugar a bàsquet amb les seves amistats. Cap objectiu és més o menys vàlid, i cada camí requereix un abordatge diferent, flexible i respectuós. Per això, com a professionals, familiars o membres de la comunitat, el repte és acompanyar cada procés amb escolta, evidencia científica i humanitat, oferint tots els recursos possibles, sense perdre mai de vista el més important: la seva dignitat, la seva autonomia i el seu projecte de vida

Un marc de referència: l'enfocament dels QualityRights

La iniciativa QualityRights de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) proposa una transformació profunda de l'atenció en salut mental, posant els drets humans, l'autonomia i la participació de la persona en el centre del procés de recuperació. Aquest enfocament reconeix que la recuperació no és només eliminar símptomes, sinó viure amb sentit, prendre decisions i mantenir vincles significatius.

Implementant els QualityRights

Un pas endavant per garantir els drets en salut mental

Llegeix més

Monogràfic

Un dels models més utilitzats per descriure el procés de recuperació personal és el model CHIME, proposat per Leamy i col·laboradors, que identifica cinc dimensions clau:

• Connectivitat.
• Esperança.
• Identitat.
• Sentit de vida.
• Apoderament.

Des d'aquesta perspectiva, la recuperació es construeix en relació amb l'entorn i a través d'enfortir el control sobre la pròpia vida.

Claus per acompanyar en la recuperació en psicosi

Basant-nos en l'enfocament de recuperació i en els principis de QualityRights, compartim algunes claus pràctiques adaptades a situacions que poden presentar-se en persones que han viscut un episodi psicòtic:

1. Escolta activa

Quan una persona relata que sent veus o expressa idees que no compartim (com un deliri), és important no desmentir o corregir immediatament, sinó escoltar amb respecte i sense judici. A vegades, sentir-se escoltat sense ser invalidat pot ser el primer pas per a restablir confiança i vincle.

2. Validar sense infantilitzar

Si una persona mostra por o retraïment, hem d'evitar frases com «no passa res» o «estàs exagerant». En el seu lloc, es pot dir: «Entenc que ho estiguis passant malament, soc aquí amb tu». Validar no significa estar d'acord, sinó reconèixer el patiment com a legítim. Això també implica respectar les seves creences personals, espirituals o culturals, encara que no les compartim. Cada persona interpreta la seva experiència des del seu propi marc de sentit, i acompanyar amb respecte implica no imposar explicacions externes, sinó obrir un espai on pugui expressar-se sense por al judici.

3. Promoure la presa de decisions

En moments de crisi, pot ser difícil decidir, però respectar les petites decisions (com qui es queda amb les teves mascotes durant un ingrés o qui és el teu referent familiar…) pot reforçar la sensació d'autonomia i control.

4. Tolerar la incertesa del procés

La psicosi no sempre segueix un curs predictible o matemàtic. Pot haver-hi recaigudes, moments de dubte o d'avanç inesperat. Acompanyar en aquests casos exigeix paciència i flexibilitat, sense imposar ritmes ni expectatives externes.

El model de recuperació des de la mirada dels seus protagonistes

Llegeix més

5. Establir límits amb respecte

Acompanyar també implica cuidar la qualitat de la relació. Establir límits no significa imposar regles o controlar, sinó trobar un equilibri sa entre la implicació emocional i el respecte per l'espai personal de l'altra persona. Ni la sobreprotecció ni la fredor afavoreixen la recuperació. Una relació clara, de confiança i pròxima (sense ser invasiva) ajuda a construir seguretat i autonomia.

6. Permetre assumir riscos positius

Després d'un episodi psicòtic, algunes decisions poden generar temor en els qui acompanyen: tornar a estudiar, mudar-se sola, iniciar una relació… Però protegir no és el mateix que impedir. Acompanyar implica avaluar junts els riscos i permetre experiències significatives, encara que, si cal, amb acompanyament.

7. Inculcar esperança

És comú que després d'una psicosi la persona senti que «mai tornarà a ser la mateixa» o que la seva vida s'ha detingut. Transmetre que la recuperació és possible (i que moltes persones ho han aconseguit) pot marcar la diferència. Això no significa negar el malestar, sinó reforçar que hi ha futur més enllà del diagnòstic. En aquest sentit, connectar amb persones que han passat per experiències similars però que es troben en etapes més avançades del procés pot ser una estratègia molt valuosa. Escoltar testimonis reals de recuperació ajuda a trencar l'aïllament i ofereix models de referència més propers i realistes.

8. Afavorir la connexió social i comunitària

La psicosi pot portar a l'aïllament, ja sigui per estigma o per temor o desconfiança. Acompanyar en la recuperació implica reconnectar amb el que et dona sentit: amistats, espais d'oci, grups d'interès o projectes col·lectius. Les xarxes de suport no tenen perquè ser exclusives en la xarxa de salut mental. La salut mental també es conrea en comunitat.