QualityRights, capacitat jurídica universal i planificació de decisions anticipades

Obertament ha organitzat recentement la II Jornada anual de debat: Cap Símptoma de discriminació, un espai en el qual es va poder aprofundir en la Planificació de Decisions Anticipades (PDA) en salut mental en el marc dels QualityRights, l'instrument de qualitat i de drets de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) per millorar i avaluar la qualitat i drets humans en els serveis de salut mental i de suport social.

Una de les ponències de la jornada va anar a càrrec de Maria Lomascolo, responsable de l'àmbit sanitari d'Obertament, Hernán Sampietro, psicòleg social i vocal de Drets a Activament Catalunya Associació, i Elvira Rodríguez, integradora social i membre del Grup de Recerca en Salut Mental en Primera Persona (GR1P). Aquests ponents van abordar la PDA com a estratègia de defensa dels drets en salut mental i la mirada dels QualityRights.

Lomascolo va destacar en la seva intervenció la importància del dret a la capacitat jurídica i el dret a decidir, uns drets que «es deneguen amb molta freqüència en els serveis socials i de salut mental a causa de pràctiques derivades d'estereotips negatius i d'actituds discriminatòries».

Hernán Sampietro va dedicar temps a explicar que els QualityRights posen un pes important en el dret a la capacitat jurídica i el dret a decidir, recollits tots dos en la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (ONU, 2006).

La Planificación de Decisiones Anticipadas en salud mental

Ir al artículo

La Convenció parteix d'un model social-relacional de la discapacitat, que entén la persona com a subjecte de drets i amb capacitat de prendre decisions i que la discapacitat no és una condició essencial de la persona, sinó que implica l' entorn i les barreres que hi troba. En el seu article 12 exposa que:

• Les persones amb discapacitat tenen els mateixos drets i són iguals davant la llei (igual personalitat jurídica).
• Han d'exercir els seus drets en igualtat de condicions (igual capacitat jurídica).
• Els estats han de proveir un sistema de suports per garantir els dos punts anteriors, sempre respectant la voluntat i preferències de la persona.
• S'han de garantir també aquests drets en circumstàncies en què la capacitat de presa de decisions pugui veure's afectada, com podria ser en una crisi de salut mental, mitjançant salvaguardes.
• També s'han de poder exercir en igualtat de condicions els drets econòmics.

L'Observació General número 1, defineix i amplia alguns termes de l'article 12 de la Convenció, vinculats a la capacitat jurídica universal. En aquest sentit, cal distingir la capacitat mental (l'aptitud per prendre decisions, que pot ser una qualitat fluctuant al llarg de la vida de la persona) de la capacitat jurídica (capacitat legal d'obrar que, quant a atribut universal, no pot ser limitada per criteris funcionals, condicions, ni per criteris de resultat com l'avaluació de risc cap a un mateix o cap a altres persones).

Drets i salut mental: cap a la capacitat jurídica universal

Llegeix més

Webinar

 L'Article 12 obliga els Estats a:

• Reconèixer la capacitat jurídica universal.
• Abolir els règims de substitució de la capacitat jurídica (per exemple, tuteles).
• Instaurar sistemes de suport a la presa de decisions, que seran voluntaris per a les persones (és a dir, que tot i tenir dret a rebre suports i salvaguardes per exercir la seva capacitat jurídica, pot rebutjar-lo).
• Proveir de salvaguardes.

Les salvaguardes són recursos i mecanismes per garantir que el suport ofert és el que la persona vol que sigui o, com les defineix l'ONU (2018), «tenen per objecte protegir les persones en la prestació del suport, no impedir que prenguin decisions ni protegir-les de la possibilitat d'assumir riscos o equivocar-se». Una forma d’elaborar aquestes salvaguardes és la Planificació de Decisions Anticipades, entesa com un procés de treball conjunt que estableix les preferències en l’atenció a la persona i prepara per fer front a moments de major sofriment, crisis o recaigudes clíniques. A diferència del Document de Voluntats Anticipades (testament vital), la PDA no és judicialment vinculant i reflecteix un acord entre les parts:

• La persona afectada, que tria qui són les altres parts.
• El o la professional, amb potestat per garantir el compliment de la PDA durant una recaiguda.
• L'entorn de suport de la persona, que pot incloure familiars, amistats, altres professionals, etc.

La PDA se situa en un model d'atenció basat en drets i de decisions amb suport, i per tant accepta l'error com a possibilitat (assumeix el risc) i dona llibertat d'elecció d'alternatives.

Elvira Rodríguez, reflexiona sobre alguns punts clau de les voluntats anticipades en salut, com un instrument que no sobra, però no n'hi ha prou. Explica, per exemple, que:

• Amb les recents modificacions legislatives no es pot restringir la capacitat legal de les persones, però, es pot posar en dubte la seva competència.
• Els DVA són legalment vinculants, però preveuen que no s'hagi de respectar la voluntat expressada quan vagi en contra de la bona pràctica clínica, en aquest àmbit aquest és un debat obert. A més, no es poden interpretar.

Rodríguez destaca en la seva intervenció tot el camí que s'ha anat teixint per aplicar una mirada biopsicosocial a la salut mental, abordant totes les qüestions que envolten la persona més enllà del purament mèdic. Posa també en valor la funció clarament preventiva de la PDA, que suposa tot un treball sobre les necessitats de la persona i també del seu entorn de suport. En incloure en el procés i en les preferències les persones que tenen cura i acompanyen la persona amb un problema de salut mental, permet atendre també les necessitats de les persones que conformen aquest entorn, disminuint així el risc de sofriment psíquic que puguin manifestar i prevenint que desenvolupin alhora un trastorn mental.