Com mesurem la solitud no desitjada?

És molt important que els professionals estiguin sensibilitzats amb la soledat no desitjada, atesa l'elevada prevalença del problema entre la gent gran, i les conseqüències rellevants i variades que produeix en la salut psíquica, mental, física i social de la persona que la pateix.

Per detectar la soledat no desitjada, hem d'investigar sobre la quantitat i la qualitat de les relacions socials que té la persona, preguntar per la freqüència de participació en activitats socials i conèixer-ne l'estat civil, tipus de convivència, familiars i amics, i el suport social rebut des de la comunitat.

Depenent de l'objectiu que tinguem, cal aprofundir més o menys en el problema. No és el mateix fer una enquesta poblacional que detectar en una institució si una persona pateix soledat no desitjada per dur a terme una intervenció i afrontar-la.

A l'enquesta ECAMB 2020 de convivència i relacions veïnals a l'àrea metropolitana de Barcelona, ​​es va estudiar l'índex de solitud relacional mitjançant tres preguntes:

• Tens algú amb qui parlar de temes del dia a dia?
• Pots comptar amb familiars o amics quan ho necessites?
• Acostumes a parlar o a tenir trobades amb familiars i amics?

Això pot ser suficient per tenir una idea de la magnitud del problema de manera global.

Quan, a més de detectar, s'hi vulgui intervenir, és important no només saber si pot existir un problema de soledat no desitjada en una persona concreta, sinó quantificar el grau de soledat no desitjada que pateix, o les repercussions que aquest sentiment negatiu que produeix afecta a la salut de la persona en qüestió. És important tenir una mesura concreta que ens permeti conèixer l’eficàcia de la intervenció realitzada en la disminució del grau de solitud.

Per això, són moltes les escales publicades per detectar i mesurar el grau de solitud no desitjada. Aquestes escales han d'haver estat validades per a la població a estudiar —en el nostre cas, la gent gran—, així com a l'entorn on s'avalua: comunitat o institució. Han de ser sensibles i específiques per a la detecció del problema en qüestió.

Revisem les escales més habituals

Entre les moltes escales per a l'estudi de la solitud no desitjada, la de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles és una de les més utilitzades (escala UCLA) (Russell et al., 1978). Aquesta escala s'ha anat adaptant al llarg dels anys en diferents versions. En espanyol va ser validada el 2016 pel grup de Velarde Mayol (Velarde et al., 2016) i el 2019 pel grup de Sancho i Pinazo, per a la població anciana que viu sola (Sancho et al, 2020).

Gràfic: Guia per a l'acompanyament de la solitud no desitjada en persones grans. Solidaritat Sant Joan de Déu

L'escala de solitud de De Jong Gierveld és una eina emprada per mesurar el grau de solitud que sent una persona a la seva vida diària. Va ser desenvolupada per investigadors holandesos a la dècada de 1980 i s'ha utilitzat àmpliament en la investigació sobre la solitud a tot el món.

Tot i que en el passat comptava amb més ítems, la versió més actualitzada en té 6, que poden ser dividits en 2 grans grups. D'una banda, aquells que fan referència a la soledat emocional, que passa quan es troba a faltar una relació íntima, i, de l'altra, els que mesuren la soledat social, que té lloc quan s'enyora una xarxa social més àmplia.

Les possibilitats de resposta són «sí» / «més o menys» / «no», i els ítems són els següents:

• Experiment una sensació general de buit.
• Estrany tenir gent al meu voltant.
• Sovint em sento rebutjat.
• Hi ha moltes persones en què puc confiar quan tinc problemes.
• Hi ha moltes persones en què puc confiar completament.
• Hi ha prou persones amb qui em sento proper.

Cal destacar que cap dels ítems no utilitza la paraula soledat. Ha demostrat tenir una alta fiabilitat i validesa a diferents poblacions i contextos culturals.

La barreja de formulacions positives i negatives evita la generació de respostes automàtiques (Esteve, 2021).

Una altra escala internacional utilitzada en treballs de recerca és l'escala ALONE que ha estat validada recentment per a l'estudi de la soledat en persones grans (Deol et al., 2022). 

Gràfic: Guia per a l'acompanyament de la solitud no desitjada en persones grans. Solidaritat Sant Joan de Déu

A Espanya també s'han publicat escales per detectar i mesurar la solitud no desitjada, entre les quals cal destacar l'escala ESTE II —continuació de l'EST I—, creada el 1999 per Rubio i Aleixandre, que mesurava 4 solituds: conjugal, familiar, existencial i social (Rubio & Aleixandre, 1999) i que va ser actualitzada el 2010 (Rubio et al., 2020).

L'escala ESTE II es compon de 15 ítems, amb 3 alternatives de respostes: «sempre», «de vegades» i «mai». L'escala està dividida en tres factors que mesuren la percepció social de suport, l'ús de noves tecnologies i la participació social subjectiva.

Aquesta escala permet diferenciar 3 nivells de solitud segons la puntuació obtinguda (de 0 a 30): nivell baix -de 0 a 10 punts-, nivell mitjà -d'11 a 20 punts- i nivell alt -més de 21 punts (Rubio & Aleixandre , 2001).

Gràfic: Guia per a l'acompanyament de la solitud no desitjada en persones grans. Solidaritat Sant Joan de Déu

Per a la validació d'aquesta escala, les investigadores van fer una entrevista telefònica a 780 persones de més de 65 anys a la província de Granada. L'edat mitjana dels participants va ser de 76,33 anys, entre els quals el 67,7% eren dones i la resta homes. Van observar diferències de gènere, ja que les dones van mostrar puntuacions més altes que els homes, i diferències en funció de l'edat, sent més gran en el rang d'edat més elevada: majors de 80 anys. Més freqüent en solters, vidus o divorciats que, en casats, i més freqüent en usuaris del servei de teleassistència, cosa que va ser interpretada com que a les persones que pateixen soledat no desitjada els impulsa a utilitzar aquest servei com a font de suport social.

Les autores de l'escala conclouen que aporten un instrument de mesura que permet analitzar la soledat en la gent gran, i a més poder intervenir en determinats aspectes que permetin afavorir-ne l'adaptació social i promoure l'envelliment actiu.

Però quina escala escollir?

Els autors de la Guia per a l'acompanyament de la soledat no desitjada en gent gran (Solidaritat Sant Joan de Déu) considerem que l'escala que s'adapta millor al nostre objectiu és l'ESTE II.

Els motius que ens han portat a decidir-nos per aquesta escala són molt variats:

• És la realitzada i validada a Espanya, i, per tant, al nostre entorn, la nostra cultura, i adaptada als diferents nivells socials.
• Permet detectar si es pateix o no soledat no desitjada i conèixer-ne el grau, en tres nivells: baix, mitjà i alt, en funció de la puntuació obtinguda.
• Diferencia tres factors: el primer, més social; el segon inclou lús de les noves tecnologies, i, el tercer, el sentiment més subjectiu de solitud no desitjada. Per tant, ens fa considerar una escala més completa per aprofundir en l'estudi. A vegades és molt difícil valorar en profunditat el sentiment de la persona afectada i les seves emocions. El primer factor daquesta escala aborda la percepció de suport, i en el tercer factor, la participació social subjectiva.
• És més actual amb la introducció de l'ús de les noves tecnologies, telèfon mòbil, ordinador i internet, ja que ens comuniquem cada cop més a través d'aquests mitjans, i mitjançant les xarxes socials. A més, moltes intervencions realitzades per diferents institucions reconegudes es duen a terme així.
• Finalment, en estudis i intervencions a centres de Sant Joan de Déu ja s'ha seleccionat aquesta escala, i comptem amb experiències en el seu ús.

Aquest article s'ha publicat originalment a la Guia per a l'acompanyament de la solitud no desitjada en persones grans. Solidaritat Sant Joan de Déu.