Idees claus sobre la soledat no desitjada en gent gran
Resum
La soledat no desitjada és un fenomen multifactorial que cal abordar directament o indirectament, tant des de la prevenció com des de la intervenció una cop detectada. La generació de xarxes comunitàries i el foment de la participació ciutadana a les activitats organitzades des de les entitats locals, associacions i organismes públics, són claus per abordar de manera integral el problema de la soledat. Però també ho és la comprensió i la sensibilització sobre aquesta qüestió. És important treballar per assolir una major consciència social i un canvi de valors a la població. Cal abordar el tema des d'una perspectiva estructural, entenent que, encara que afecti individualment i de manera diferenciada, és un problema social la solució del qual requereix una comprensió i actuació integral.
La Guia per a l'acompanyament de la soledat no desitjada en persones grans (Solidaridad San Juan de Dios) recull tots els conceptes clau que poden ajudar els equips professionals a la comprensió i la detecció de la soledat no desitjada. Amb la idea de condensar els aspectes clau, en aquesta guia s'han recollit 16 idees força de l'acompanyament de la solitud no desitjada:
- La solitud no desitjada és un sentiment subjectiu de manca o pèrdua de companyia, produït pel desequilibri entre la quantitat i la qualitat de les relacions socials que tenim i les que volem.
- Cal desmuntar les creences existents sobre la solitud: no és un fenomen individual associat al fracàs personal o circumstàncies particulars, és un problema social.
- La solitud no desitjada és un problema molt prevalent a les persones grans, que augmenta amb l'envelliment, més freqüent en dones.
- La solitud no desitjada afecta tant la salut psicològica —generant depressió, ansietat, insomni i deteriorament cognitiu— com la salut física —sent factor de risc vascular independent, en augmentar la mortalitat. Així doncs, cal abordar-se de forma integral i en coordinació amb múltiples actors de salut, socials i comunitaris.
- És rellevant incorporar als plans d'actuació individual la detecció i l'abordatge de la soledat no desitjada.
- Cal garantir la implicació de la persona atesa en la recerca d'estratègies i recursos per afrontar el sentiment de solitud no desitjada, respectant-ne les preferències i els valors.
- Hi ha diferents escales validades per mesurar la solitud no desitjada, encara que l'EST II és la recomanada en aquesta guia, ja que inclou tres factors: solitud, ús de noves tecnologies i sentiment subjectiu causat per la soledat.
- La cadena de valor necessària per eradicar la solitud no desitjada es crea mitjançant diversos nivells: la sensibilització de la població, la prevenció precoç, la detecció de casos i la intervenció per reduir els problemes desencadenats.
- Cal treballar la sensibilització des d'una perspectiva estructural, impulsant estratègies i polítiques integrals, així com campanyes preventives i de desestigmatització.
- La detecció de la soledat no desitjada requereix que tots els agents sanitaris, socials, locals, associacions i ciutadans estiguin sensibilitzats amb la situació i s'impliquin a participar de xarxes comunitàries que afavoreixin la identificació, atès que és una situació totalment invisibilitzada.
- La prevenció cerca actuar abans que la situació de soledat no desitjada aparegui o es cronifiqui, vetllant per les persones que encara no han caigut en aquesta situació, ja sigui mitjançant la seva activació social o individual.
- Cal influir en les polítiques públiques locals, regionals i estatals perquè es prengui consciència de la importància de la soledat no desitjada i es coordinin tots els dispositius públics per eradicar-la.
- És eficaç crear plans transversals amb perspectiva comunitària que identifiquin els agents i les xarxes de proximitat (barris, ciutats) que podran acompanyar cada persona.
- El voluntariat impulsa la participació de la ciutadania en la construcció de solucions col·lectives a problemes estructurals; és una excel·lent via per abordar la solitud no desitjada des de la proximitat.
- Les persones voluntàries que s'impliquen en l'acompanyament a la solitud han de saber fer front a la situació de la millor manera possible, posant consciència en el respecte a la diversitat i a l'especificitat; per això cal disposar d’organitzacions que sàpiguen i puguin acompanyar en aquest procés.
- Hi ha nombroses experiències que busquen l'abordatge de la solitud no desitjada, impulsades per institucions públiques, polítiques, socials i entitats del tercer sector, tant a nivell local, regional i estatal com internacional.
Telèfon de l'Esperança 93 414 48 48
Si pateixes de soledat o passes per un moment difícil, truca'ns.