Les conseqüències de la soledat no desitjada en persones grans
Resum
La solitud no desitjada en la gent gran provoca serioses repercussions en la salut psicològica i física, incloent augment de depressió, ansietat i trastorns del son. Aquest aïllament emocional és un factor de risc independent de demència i està vinculat amb un deteriorament cognitiu més pronunciat a causa de la manca d'interacció social i activitat mental. Addicionalment, la solitud pot portar a deficiències nutricionals per canvis en els hàbits alimentaris, així com a un increment en la morbiditat i la mortalitat derivats d'esdeveniments cardiovasculars.
Les principals conseqüències de la soledat no desitjada en les persones que la pateixen afecten sobretot la salut psíquica i mental, que provoquen l’augment de la incidència de depressió, ansietat i trastorns de la son.
Com a sentiment subjectiu de sofriment, provoca un estat d’estrès prolongat en la persona que la pateix, que es pot manifestar clínicament com a ansietat.
És més freqüent a la nit, per la qual cosa sol acompanyar-se de trastorns del son. I el porta a una sensació de desesperança, negativitat, pessimisme, inseguretat i manca de confiança, que li provoca una tendència més gran a l’aïllament, a la tristesa i a la depressió (Santini, 2015) (Domènech-Abella, 2017).
El suïcidi entre la gent gran es va incrementar el 8,8 % en els darrers 5 anys, segons les últimes dades definitives de 2017 a 2021 publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). A Espanya, un total de 1.235 persones més grans de 65 anys van morir el 2021 per suïcidi. El 75 % van ser homes i el 25 %, dones. Les persones grans experimenten amb més freqüència el dolor per la mort d’un ésser estimat o un descens del nivell socioeconòmic a conseqüència de la jubilació, o la discapacitat, factors que poden ser causa de pèrdua d’independència, soledat i angoixa.
S’ha observat també que les persones grans que viuen soles tenen més deteriorament cognitiu i més altes taxes de demència que les que viuen en companyia. Això és així perquè la soledat genera sentiments d’inseguretat i desconfiança mantinguts i perllongats, que, a més d’ansietat i depressió, produeix una disminució de la capacitat d’atenció i de concentració, cosa que, juntament amb la falta de relacions amb altres persones i d’activitat mental, afecta la memòria, sobretot recent, i acaba produint deteriorament cognitiu progressiu (Kuiper et al.,2015).
A l’estudi sobre l’envelliment fet a Amsterdam, el grup de Holwerda va fer un seguiment durant 3 anys a més de 2.000 persones grans, i va objectivar que la soledat no desitjada és un factor de risc independent de demència i que hi ha més incidència de demència en la gent gran que viu soles i pateix soledat no desitjada (Holwerda et al., 2014).
Tot i això, la soledat no desitjada no només té conseqüències en la salut mental, sinó que també afecta la salut física, ja que s’ha observat que les persones pateixen més incidències d’esdeveniments cardiovasculars, com ara infarts de miocardi o ictus.
De fet, molts metges consideren la soledat no desitjada com un factor més de risc vascular modificable, igual que el tabac, el sedentarisme o l’obesitat, i que és més elevada la mortalitat entre les persones que viuen soles (Valtorta et al., 2018).
Un altre aspecte objectivat àmpliament en les persones grans que viuen soles són les deficiències nutricionals. No es preocupen per la preparació dels àpats; l’aïllament les porta a menjar menys i a menjar pitjor, cosa que fa augmentar els àpats fàcils i precuinats —així com els hidrats de carbonis i els greixos—, i a reduir les proteïnes. D’aquí que es produeixi un augment dels desequilibris nutricionals entre la gent gran que viu sola: tant pèrdues de pes amb risc de desnutrició o desnutrició com sobrepès i obesitat.
És especialment preocupant l’obesitat sarcopènica, en què el subjecte augmenta de pes i l’índex de massa corporal, però a costa d’un increment del teixit gras. Això comporta una disminució de massa muscular, la qual cosa desencadena una gran pèrdua de forces i un deteriorament funcional (Besora-Moreno et al., 2020).
Les persones que pateixen soledat tenen més taxes de consum de recursos sanitaris: el nombre de consultes mèdiques i hospitalitzacions augmenta, així com les taxes d’institucionalització en residències. A més, la mortalitat en què la pateixen és més elevada.
Aquest article s'ha publicat originalment a la Guia per a l'acompanyament de la solitud no desitjada en persones grans. Solidaritat Sant Joan de Déu.
Si tens pensaments suïcides, demana ajut:
També pots comunicar-te amb els serveis d'emergència locals de la teva zona de residència.
-
024
Línia d'atenció a la conducta suïcida -
061
Salut Respon -
900 925 555
Telèfon de prevenció del suïcidi de Barcelona