El voluntariat en la prevenció i l'acompanyament a la gent gran

La solitud no desitjada és un problema social i de salut pública de primera magnitud. A més d'afectar el benestar psicològic de les persones, la seva presència s'associa amb pitjors nivells de salut i major risc de mortalitat. Prevenir i intervenir és clau per a reduir la seva presència i evitar les conseqüències negatives.

En primer lloc, hem de diferenciar entre la percepció de solitud (sentir-se sol) de la falta objectiva de contactes socials (aïllament social). La percepció de solitud pot referir-se també a trobar a faltar la companyia d'uns altres (solitud social) o a no comptar amb persones en les quals confiar i acudir en cas de necessitat (solitud emocional). I l'aïllament social pot referir-se a la xarxa d'amics o a la xarxa familiar.

Però ambdues són circumstàncies que afecten nombroses persones adultes i, especialment, a majors de 65 anys. Existeixen canvis en la nostra societat que han propiciat tot això.

La solitud s'admira i desitja quan no es pateix, però la necessitat humana de compartir coses és evident. Carmen Martín Gaite

Algunes de les causes que propicien la solitud de les persones grans són:

Envelliment de la població i pèrdua d’autonomia.

La nostra societat es va envellint, i vivim més anys que fa unes dècades gràcies a la millora dels serveis sanitaris, l’alimentació i les condicions laborals. Però viure més anys també comporta adquirir i desenvolupar més malalties al llarg del temps i perdre més autonomia, fet que fa que la gent gran no pugui realitzar moltes activitats i tasques que feia anteriorment com, per exemple, sortir al carrer com feien habitualment.

Canvis en les estructures i dinàmiques familiars.

Actualment, en la nostra societat, el concepte de família ha canviat. Han sorgit nous models de família i, la coneguda com a model tradicional de família, també ha anat evolucionant especialment pel que fa a la residència. Tradicionalment, la família era compresa tres generacions (avis, fills i nets) que, molt sovint, vivien junts. Fins i tot en algunes llars hi podien residir d’altres persones com oncles o tietes (família extensa). L’emancipació dels fills, la residència d’alguns en un altre país per motius de feina, famílies nuclears, reducció de la quantitat de fills i el paper de la dona al món laboral (principal cuidadora de la gent gran) han comportat que moltes persones grans visquin soles.

Desvaloració de les persones grans.

S’ha donat un canvi important de la visió que te la societat de la gent gran i l’envelliment; hi ha molts estereotips i  prejudicis envers aquesta etapa de la vida. No és dona importància a l’experiència que podin aportar aquestes persones, i això provoca una baixa autoestima i ofereix un sentit negatiu de la vellesa. En aquests moments ens hem convertit en una societat de consum, en la qual no hi ha gaire temps per dedicar a la gent gran. Aquest fet fa que la xarxa social de suport s’hagi reduït considerablement.

Canvis en el món laboral i econòmic.

El fet que l’esperança de vida hagi augmentat en els darrers anys ha fet que moltes persones que es jubilen tinguin més temps lliure durant més anys. Aquest canvi de vida i les seves conseqüències poden comportar un temps de solitud per a la persona si no es disposa dels recursos adequats o aquests no se saben gestionar adequadament. Un fet econòmic a destacar és la pèrdua de poder adquisitiu de molta gent gran, com també l’existència d’abusos i estafes

Pèrdua de la parella i de persones pròximes.

És un fet que causa angoixa, tristesa i solitud. La persona perd relacions socials, però també te pèrdues diàries, de rutines i de rol personal. La gent gran ha de fer una adaptació a aquests canvis, i sovint és molt complicat ja que poden viure la mort de les persones estimades també com un final de la seva vida.

Segons l'estudi realitzat pel Ministeri de Derechos Sociales, Consumo y Agenda 2030 Investigación cualitativa sobre diagnósticos y planes de ciudades y comunidades amigables con las personas mayores. Una revisión global de la Red Española (2024) es considera imprescindible per pal·liar la soledat no desitjada:

• La creació d'un sistema de detecció i registre de casos d'alt risc de solitud o aïllament, a més d'un protocol de seguiment i canals d'informació sobre els procediments i conscienciació per a les persones afectades, familiars i veïns
• El desenvolupament de programes d'acompanyament o la realització d'activitats a l'interior del domicili quan existeixen problemes de mobilitat o mitjançant estratègies per a combatre la seva exclusió social.

Les entitats del voluntariat tenen, doncs, un paper molt destacat.

Un rol fonamental en el benestar de la gent gran

Formar part del voluntariat és una manera de ser solidari amb el nostre món des d’una acció molt concreta i amb un gran compromís. El voluntariat no només redueix la solitud de les persones acompanyades, també te un paper preventiu en les persones voluntàries. Actualment el voluntariat està creixent en la franja de gent adulta (de 55 a 65 anys). La maduresa, el desenvolupament intel·lectual, emocional i espiritual amb l'experiència de la vida viscuda d’aquesta franja d’edat ajuda a prendre la decisió de compartir-se a través de la generositat.

El rol social del voluntariat en relació a la gent gran és fonamental per assegurar el benestar d’aquesta part de la població. Aquest rol es desenvolupa des d’aquestes tasques o accions:

• Represa d’activitats abandonades: donant resposta a l’envelliment poblacional i a la pèrdua d’autonomia, el voluntariat pot acompanyar en activitats de rutina diària en la que les persones grans no se senten còmodes o àgils. Sortir al carrer, aprofitar per anar al caixer i treure diners, fer un cafè... Qualsevol activitat és una excusa per compartir i tornar a tenir vida social.
• Acompanyament i suport emocional: el voluntariat ofereix companyia, amb una gran actitud d’escolta, brindant així suport emocional i ocupant els buits que les dinàmiques familiars actuals deixen. Comparteixen temps, sense presses, de qualitat, amb ferm compromís. La trobada intergeneracional que es genera sovint en aquests espais també possibilita l’empoderament de la persona gran. Poder compartir històries de vida, experiència, anècdotes, ...i sentir-se escoltat i valorat possibilita trencar estereotips i prejudicis sobre les diferents generacions (gent gran / joves).
• Promoció de la salut i el benestar: les persones voluntàries poden acompanyar en activitats físiques o recreatives del barri. També poden realitzar alfabetització digital (ensenyar ús WhatsApp, videotrucades, caixers automàtics...). Aquestes activitats fomentaran la inclusió social en el propi barri i el sentiment de pertinença. A més, ajudarà a fer créixer l’autoestima i a viure aquesta etapa de la vida d’una forma més optimista i no només de pèrdua. Trencar amb el mite de que no es pot aprendre més coses quan un és gran i impulsar la idea que els nous aprenentatges poden ser generadors de noves relacions i vincles (bretxa digital).
• Foment de la participació cívica: el paper del voluntariat pot ser clau a l’hora de donar una empenta a les persones grans per participar en esdeveniments culturals de la comunitat, no només en el paper d’espectadors sinó fent una participació activa. El bagatge i l’experiència de les persones grans durant la seva vida poden donar oportunitats de participació en diferents fòrums  (clubs de lectura, tallers d’art, xerrades en centres cívics/escoles, assistència a universitats...) i, com no pensar-hi, arribant a passar de ser una persona que necessiti el suport del voluntariat a ser voluntària. Per tot això, hem de dissenyar i implementar programes per a potenciar les xarxes socials en línia a la integració social de les persones grans, com una altra via per a evitar l'aïllament i la solitud.

En l'àmbit del voluntariat sembla essencial actuar en tres línies per a potenciar la participació social i cívica de les persones grans i lluitar contra la solitud:

1. Crear un catàleg d'opcions de diferents accions i activitats i compartir-lo amb els diferents ens socials perquè ho tinguin al seu abast i puguin oferir-lo quan detectin casos de persones grans amb solitud (en els centres de primària, en els departaments de treball social, ajuntaments, departaments de salut/gent gran/serveis socials, hospitals...)
2. Incrementar la inversió econòmica de les entitats que compten amb voluntariat per poder enfortir les seves estructures i treballar amb qualitat.
3. Promoure una xarxa de voluntariat entre diferents entitats i treballar alineats, observant noves necessitats, compartint i creixent junts.