Soledat no desitjada, de què estem parlant?

La soledat no desitjada és un sentiment subjectiu i no desitjat de manca o de pèrdua de companyia. Succeeix quan es produeix un desajust o desequilibri entre la quantitat i la qualitat de les relacions socials que tenim i les que volem.

Per tant, la soledat no desitjada és entesa des d’una perspectiva més psicològica i cognitiva, com un sentiment subjectiu de discrepància entre les relacions socials que té la persona i les que li agradaria tenir. La soledat no és el resultat directe de l’absència de relacions, sinó la conseqüència dels sentiments d’insatisfacció amb les relacions socials existents o l’absència d’aquestes (Gierveld et al., 2009). Aquest desequilibri entre les relacions socials que es volen tenir i les que realment es tenen produeix una situació desagradable que comporta un patiment per a qui l’experimenta i, com a tal, pot tenir efectes perjudicials sobre la salut de la persona que la pateix, fins al punt d’afectar el seu benestar físic, social i psicològic (Cacioppo et al. 2015).

Com que es tracta d’un sentiment subjectiu, també es coneix com a soledat emocional, i és susceptible de ser diferent en cada individu, en entendre que té mancances en les seves relacions socials.

La soledat no desitjada és diferent de l’aïllament social, que és la manca substancial de contacte social, i es pot mesurar d’una manera objectiva.

Algunes persones poden viure soles i no sentir soledat no desitjada, ja que poden preferir estar soles i triar la soledat com el seu projecte de vida. D’altra banda, hi ha persones que poden viure acompanyades, com algunes persones grans institucionalitzades en residències, però pateixen soledat no desitjada. Per tant, és un sentiment subjectiu, no desitjat, i independent de la companyia. Així doncs, la percepció de soledat no desitjada depèn de la qualitat subjectiva i intrínseca de les relacions de cadascú (Perlman & Peplau, 1981).

Prevalença de la soledat no desitjada en persones grans

La soledat no desitjada és un problema cada cop més freqüent. Molts autors parlen de l’epidèmia silent de soledat no desitjada al segle XXI.

Hi ha molts factors que fan que augmenti cada cop més la prevalença de la soledat no desitjada:

• L’envelliment progressiu de la població a causa de l’augment de l’esperança de vida, la qual cosa fa incrementar el sobreenvelliment: més persones més grans de 80 anys.
• La pèrdua d’éssers estimats.
• El descens de la natalitat, amb menor nombre de fills, i, per tant, disminució del nombre de persones que poden cuidar els seus pares en el cas d’estar sols.
• L’augment del nombre de llars unipersonals, pels canvis en els models de família.
• La dispersió geogràfica, que distància cada vegada més les famílies.

A més, cal tenir en compte la feminització de la longevitat; hi ha més vídues que vidus, de manera que la soledat no desitjada és més comú en dones.

S’han fet nombrosos estudis internacionals i nacionals de prevalença per estudiar el problema de la soledat desitjada

A Andalusia es va elaborar un estudi de recerca coordinat per Juan Manuel García González, professor de la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla, amb entrevistes a 2.000 persones de 55 anys en endavant, mitjançant les quals es posava de manifest que la soledat no desitjada és present d’una manera transversal en totes les edats, i que la prevalença és del 47 % (el 40 %, soledat moderada, i el 7 %, soledat severa).

En veure’s augmentat el sentiment de soledat amb l’edat, és superior en les persones de més de 80 anys. El sentiment de soledat és més gran que la soledat social, ja que aquesta es refereix al fet objectiu de no tenir companyia, però hi ha molta gent que tot i viure en companyia se sent sola, i això afecta més dones que homes, atès que elles tenen una esperança de vida superior. Com a conseqüència d’això, es va implementar el I Pla estratègic integral per a persones grans a Andalusia, per a l’abordatge de la soledat no desitjada.

El 2016, l’enquesta de salut feta a Barcelona demostrava que al 25 % de les persones més grans de 65 anys els mancava companyia durant un període superior a un any, que el 15,1 % estaven en risc d’exclusió. Altres estudis elaborats a Catalunya revelen percentatges del 30 % de soledat no desitjada en persones grans.

A l’Aragó, la prevalença va ser del 19,6 %. A Madrid, segons dades del Padró Municipal a 1 de gener del 2019, el 23,58 % de la població són persones més grans de 65 anys. D’aquestes, el 60,89 % són dones i el 24,60 % viuen soles.

L’Enquesta de salut, envelliment i jubilació a Europa, feta en el projecte Share, recull informació sobre les condicions de salut i benestar, la situació econòmica i la integració a la família i les xarxes socials en 27 països europeus. A l’enquesta s’inclou la pregunta «Se sent sol?»; d’un total de 65.151 persones que van respondre l’enquesta, el 19,2 % diuen sentir-se soles alguns cops, i el 6,5 % indica que se senten soles sovint.

L’enquesta inclou preguntes relacionades amb el sentiment de soledat, com ara «Sent falta de companyia?». El 24,8 % respon que algunes vegades, i el 8,1 % indica que sovint sent falta de companyia. A la pregunta «Se sent exclòs?», el 18,4 % respon que alguns cops, i el 4,9 %, que sovint se sent exclòs. A més, s’inclou la pregunta «Se sent aïllat dels altres?», a la qual el 14 % respon que alguns cops, i el 4,1 % indica que sovint se sent aïllat.

Aquest article s'ha publicat originalment a la Guia per a l'acompanyament de la solitud no desitjada en persones grans. Solidaritat Sant Joan de Déu