El repte de la inserció laboral de les persones en situació de sense llar

Segons l'últim informe INSOCAT Habitatge i exclusió residencial, publicat l’abril de 2022, el 97% de les persones ateses per les entitats socials a Catalunya tenen problemes d'habitatge. En total, 1,3 milions de catalans i catalanes  viuen en un habitatge inadequat (infrahabitatge, amuntegament o estructures temporals) i gairebé un milió més ho fa en un habitatge insegur (ocupacions, temporals, amb amenaça de desnonaments o amenaces violentes).  A més, 18.000 persones viuen en situació de sense llar i sense sostre. L'habitatge és avui un motor d'exclusió social de primer ordre.

Existeixen múltiples factors, tant individuals com estructurals, que es relacionen amb la dificultat per accedir a un habitatge digne, entre els quals destaquen la manca de protecció social, la irregularitat administrativa, la precarietat residencial i laboral prèvies o la falta de xarxes de suport. Els col·lectius més afectats per aquestes situacions són les persones migrades, les famílies amb infants i adolescents, les llars monoparentals i les persones joves soles. El sensellarisme és una problemàtica estructural que requereix d’un abordatge integral  des d'una Governança àmplia, que inclogui els diferents agents socials i figures professionals.

Donat que bona part de les causes de l'actual crisi d'accés a l'habitatge digne són de caràcter estructural i sistèmic, les respostes que es puguin donar al sensellarisme i l'exclusió residencial són tan necessàries com insuficients. És per això que és imprescindible el diàleg i la coordinació entre administracions i les entitats socials.

En aquesta cerca i tanteig de models d'intervenció integrals, des de 2018 a Formació i Treball participem en diferents projectes d’intervenció per a la lluita contra l’exclusió residencial que apliquen la metodologia Housing First, que es basa  en l’abordatge integral de les persones des d’un entorn normalitzat i estable, l’habitatge, que respecti i canalitzi les expectatives vitals de les persones beneficiàries.

El rol de la nostra fundació en aquests projectes és el d'aplicar la nostra expertesa en l'acompanyament sociolaboral de les persones beneficiaries i que estan en condicions d’afrontar un itinerari de formació i inserció.

El treball en xarxa entre les entitats vinculades esdevé fonamental per garantir una intervenció que té en compte tots els aspectes de la persona: salut, educació, factors crítics d'exclusió... L'objectiu final és que puguin assolir l'autonomia personal i laboral que els permeti sortir del programa per deixar pas a altres persones.

L’acompanyament el realitzem mitjançant el desenvolupament d’itineraris d’inserció. Els itineraris d’inserció són un conjunt d’activitats o accions encaminades a millorar l’ocupabilitat d’una persona; es tracta d’un procés personalitzat d’orientació, formació i inserció.

El nostre model d'integració laboral es fonamenta en un seguit d’aspectes:

Intervenció integral, amb enfocament multidimensional, és a dir, tenint en compte tots aquells aspectes de la persona que estan interrelacionades: esfera personal, familiar, educativa, salut, habitatge, etc.; per aconseguir-ho treballem en coordinació amb altres professionals (treball en xarxa).

• L’acompanyament tutorial, com a eix vertebrador de tota la intervenció, on la figura professional de la persona tutora és fonamental: acull, acompanya, orienta, assessora, motiva.
• La formació (professionalitzadora, bàsica i transversal) com element clau per la millora competencial, present a nivell individual i grupal.
• Entendre l’ocupació com a eina d’integració clau, a partir de la qual articular un procés de normalització / inclusió en les altres esferes.
• L’apoderament com element clau perquè cada persona sigui protagonista activa del seu propi procés i no un subjecte passiu.
• La integració i l’arrelament social i cultural com a factor d’èxit per assolir una incorporació plena a la comunitat.

En la nostra intervenció, fem servir com a referència el model per competències: el procés en el qual es fonamenta la nostra proposta es basa en la identificació i el desenvolupament de les competències necessàries en el context personal i laboral, és a dir, el conjunt de recursos personals, capacitats, habilitats, destreses, coneixements, preferències, interessos que té cada persona i que aplicats al context  professional faciliten l’accés i el manteniment d’una feina.

Les accions que configuren l'itinerari d'inserció són:

Seguiment tutorial

La tutoria és l’element vertebrador que permet que aquest es personalitzi. Amb aquesta eina, la persona participant i la persona tècnica o tutora d’inserció dissenyen i fan seguiment del pla de treball, reflexionant, establint objectius, afavorint la presa de decisions, avaluant resultats i integrant noves competències i aprenentatges. En el context de les tutories, realitzem:

• Entrevista en profunditat; recollida de dades, trajectòria professional i vital, expectatives...
• Diagnosi ocupacional/ balanç competencial.
• Pacte d'itinerari: on s’estableixen els drets i deures de cadascuna de les parts. El compromís és l'element clau a treballar.
• Pla de treball: dinàmic i avaluable i en contínua construcció, on es van reflectint els objectius a assolir, les accions a fer, els terminis...
• Seguiment i avaluació continua: durant tot el procés, reajustant els objectius si cal, i sempre amb la persona.

Activitats

Les activitats que conformen l’itinerari han de permetre identificar i desenvolupar aquelles competències clau que permetin a la persona adquirir autonomia, reforçar la confiança en si mateixa,  identificar els seus interessos i punts forts, i  desenvolupar- se personal i laboralment.

A partir de l’acompanyament tutorial, s’acorden quines accions de millora competencial, individuals o grupals, realitzarà la persona, i que es van reflectint al Pla de treball personal. Treballem les competències amb la finalitat d'aconseguir que cada persona prengui consciència del moment en el que està i en el que vol estar, que vagi adquirint confiança  i major autonomia i sigui capaç d’identificar els seus interessos i motivacions envers la recerca de feina a partir dels seus coneixements i experiències.

Les activitats que configuren l’itinerari poden incloure formacions professionalitzadores (per l’aprenentatge o perfeccionament d’un ofici) accions per la millora de les competències bàsiques (especialment formació digital o millora de l’idioma) i millora de les competències transversals (de relació, d’afrontament, d’identificació, d’accés a l’ocupació...) que són útils per totes les esferes de la vida; ho treballem amb capsules i monogràfics com: treball en equip, resolució de conflictes, competències valorades a la feina (iniciativa, responsabilitat...).

Suport per la recerca activa de feina

Quan es valora que la persona participant en un itinerari està preparada per ser candidata a ofertes de feina, establim una estratègia conjunta d’accions per a facilitar a la persona accés a les ofertes de feina que genera l’equip professional de prospecció, que cerquen aliances amb empreses per a facilitar la contractació de les persones que acompanyem.

És important tenir en compte que no totes les persones que acompanyem estan en el moment de treballar. El col·lectiu sense llar es caracteritza per acumular factors d’exclusió que condicionen o impedeixen, de manera transitòria o, en alguns casos, definitiva, la seva incorporació al món laboral: problemes de salut, irregularitat administrativa, manca de competències bàsiques clau (sense escolaritzar, sense domini de la llengua), dones monomarentals amb problemes de conciliació.... En aquests casos, l’itinerari s’enfoca en facilitat recursos formatius adequats a les seves necessitats, que facilitin la seva integració social i, si és possible, si es superen els factors limitants, la seva integració laboral.

La clau per assolir l’efectivitat d’aquest model d’intervenció és garantint un acompanyament integral que faciliti la recuperació de la situació i del projecte de futur de cada persona. INSULA i VESTA són exemples  de projectes de treball compartit en els que participem en aliança d’altres entitats socials (Sant Joan de Deu Serveis Socials Barcelona, Cáritas Diocesána de Barcelona, Fundació Mambré) i aportacions d’organismes públics. El denominador comú d’aquests projectes, que apliquen la metodologia Housing First és la intervenció integral (social, laboral, habitatge, salut...) donant una resposta col·lectiva i coordinada a un problema col·lectiu i complex.