- Haver tingut un trastorn alimentari pot afectar la fertilitat d'una dona?
- És perillós quedar-se embarassada tenint una anorèxia o una bulímia?
- La meva filla té 17 anys, té una anorèxia nerviosa i fa temps que no té la regla. La tornarà a tenir algun dia i podrà ser mare?
- Com pot afectar un trastorn com el ARFID o l'anorèxia al desenvolupament del fetus?
- M'estic recuperant d'un TCA i vull ser mare, però em fa por no ser capaç d'aguantar els canvis en el meu cos. Què puc fer?
- Estic obsessionada a recuperar la meva figura després d'haver estat mare… Pot ser que pugui tenir un trastorn alimentari?
- Com hem puc prepara per portar bé l'embaràs
- Puc donar el pit al meu bebè si tinc un TCA?
- Tinc dificultats per donar de menjar als meus fills sense atabalar-me ni patir. Com ho puc fer?
- He tingut problemes amb el menjar tota la vida i ara que soc mare tinc por de passar-li aquesta obsessió a la meva filla sense voler...
- Quins senyals podem detectar en una dona embarassada per saber que està desenvolupant un TCA?
- Com podem acompanyar com a llevadores una dona amb TCA?
- Les dones amb TCA que volen ser mares han de seguir un tractament especial?
- Com podem ajudar una dona amb TCA perquè tingui una lactància materna exclusiva sense que suposi una pressió mental excessiva?
Com podem acompanyar com a llevadores una dona amb TCA?
Com a llevadores, és determinant la manera com acompanyem i oferim els consells de salut, ja que som presents en moments de gran vulnerabilitat com són l'adolescència, l'embaràs, el postpart i la menopausa.
Avui dia, un dels paràmetres més controlats de l'embaràs a les consultes continua sent el pes (el pes inicial, en cada visita, el pes total agafat) i els consells de salut que oferim, sovint, van enfocats a controlar aquest pes perquè compleixi aquest quadre que totes coneixem que estableix uns guanys de pes ideals segons l'índex de massa corporal (IMC).
Aquestes pràctiques no estan basades en evidència científica de qualitat. De fet, està demostrat que quan l'atenció se centra en el pes, empitjoar la salut física i mental de la persona. Comentaris com, per exemple, «vigila el que menges», «no mengis per dos, que ja has agafat tot el pes que havies d'agafar» o «felicitats, no has agafat gens de pes des de l'última visita» són comentaris desubicats que generen més obsessió amb el menjar, sensació d'insuficiència, vergonya, culpa... Per a una persona amb TCA és tirar llenya al foc.
Així que hem de deixar de banda la bàscula i situar en el centre la persona. Preguntar, escoltar i acompanyar amb empatia i respecte, acceptant la diversitat corporal i entenent que la salut és un concepte molt més ampli i subjectiu, i que està determinat per diversos factors modificables (alimentació, moviment, descans, consum de tòxics, oci, gestió de l'estrès...) però també per altres fora del nostre control (pes, raça, edat, accés a atenció sanitària, pertànyer o no a un grup socialment oprimit, etc.)..
Traslladant tot això a unes pautes més concretes, serien:
- Ser conscients que pujar a algú a una bàscula és una intervenció no exempta de risc. Valorar el risc i el benefici i, en el cas que es decideixi pesar, oferir pes cec.
- Vigilar com oferim el consell nutricional. Hem de ser conscients que perquè l'alimentació sigui saludable no només importa el que es menja sinó com es menja. És important que sigui una alimentació flexible que tingui en compte les necessitats nutricionals, la gana, la sacietat, el plaer, el component social, etc. S'ha vist que la rigidesa alimentària, així com catalogar els aliments en bons i dolents, pot donar lloc a conductes alimentàries desordenades. Recorda: menjar millor millorarà la salut, encara que el pes no canviï.
- Incloure la diversitat corporal en les imatges de pòster de la consulta i en les presentacions per afavorir l'acceptació dels canvis corporals.
