Els riscos psicosocials al lloc de treball

En el món laboral, pràcticament tots coneixem els riscos de manipular determinades màquines o d'elevar certs pesos, de treballar amb escales mal dissenyades o en mal estat o d'inhalar substàncies tòxiques, però tenim altres riscos que estan adquirint cada vegada més interès amb els canvis que s'estan produint en el mercat de treball, i que són els coneguts com a riscos psicosocials. Però, en què consisteixen aquests riscos?

Utilitzem les definicions de l'Agència Europea per a la seguretat i la salut en el treball que entén que «els riscos psicosocials es deriven de les deficiències en el disseny, l'organització i la gestió del treball, així com d'un escàs context social del treball, i poden produir resultats psicològics, físics i socials negatius, com l'estrès laboral, l'esgotament o la depressió! » o la del Instituto Nacional de Seguridad y Salud, que considera aquests com «aquelles condicions que es troben presents en una situació laboral i que estan directament relacionades amb l'organització, el contingut del treball i la realització de la tasca, i que tenen capacitat per afectar tant el benestar o la salut (física, psíquica o social) del treballador com al desenvolupament del treball».

Com es desprèn d'aquestes definicions, una exposició significativa a aquests factors pot determinar l'aparició de problemes de salut tant en l'esfera física (diferents estudis associen els riscos psicosocials amb esdeveniments en l'esfera cardiovascular o amb lesions del sistema osteomuscular), en l'esfera mental (la que possiblement s'associa de manera habitual amb aquests riscos, ja sigui en forma d'estrès crònic o quadres d'ansietat-depressió) o bé en aspectes socials (com, per exemple, una alteració de les relacions familiars o personals).

El lloc de treball, un espai clau per a la promoció de la salut mental

Llegeix més

En general podem considerar que l'estudi dels factors psicosocials és multifactorial, però hi ha un cert consens a considerar un element bàsic la relació entre l'àmbit laboral i la persona, de manera que «els problemes sobre la salut apareixen quan les exigències del treball no s'adapten a les necessitats, expectatives o capacitats del treballador».

Així, en aquesta interacció entre treball i persona, podem esbossar una sèrie de factors vinculats al treball com l'ambient del lloc, aspectes demogràfics –com la distància o l'accessibilitat al centre de treball-, característiques del mercat laboral o la sensibilitat preventiva o mediambiental de l'organització, i del mateix individu, factors que poden augmentar la vulnerabilitat individual a patir algun tipus de problema físic o mental, com poden ser la nostra càrrega genètica, els recursos personals o socials d'afrontament, o la nostra història vital, que pot afavorir la resiliència individual.

Models teòrics per identificar aquests riscos

Però, podem identificar de manera més efectiva aquests riscos? Per facilitar aquesta tasca utilitzarem a tall de referència els models teòrics que han determinat l'actual coneixement de què disposem d'aquest tipus de riscos, i als quals es van incorporant diferents dimensions en funció de l'avanç del coneixement:

• El model de demanda-control-suport social, que ha evidenciat els efectes per a la salut derivats de la interacció entre control sobre el contingut i les condicions de treball, i les demandes físiques, psicològiques o emocionals de l'activitat i el suport social en forma d'ajuda per part de l'organització i els propis companys.
• El model d'esforç-recompensa, que es va incorporar al primer amb posterioritat per complementar-lo, i que admet els efectes sobre la salut que poden tenir les recompenses en el lloc de treball, entenent com a tals el reconeixement professional, el salari, l'estabilitat, les possibilitats de promoció o un tracte just -entre d'altres-, i l'esforç que representa el treball, una dimensió que es defineix per si mateixa i pot incloure la durada de la jornada, les condicions del lloc, llargs desplaçaments, dificultat de conciliació familiar o condicions que determinin certa penositat en el desenvolupament de l'activitat habitual.

Antoni Calvo López

Director

Fundació Galatea

«Cada equip de treball hauria de tenir el seu propi pla de benestar emocional»

Llegeix més

Deu tipus de riscos psicosocials en el lloc del treball

Amb aquesta breu introducció, podem definir els deu tipus principals de riscos psicosocials existents en el lloc de treball, recopilats gràcies al projecte PRIMA-EF, finançat per la Comissió Europea i emplacem el lector a posicionar aquests riscos en els models i les dimensions anteriorment esmentats.

1. Càrrega laboral i ritme de treball: càrrega laboral excessiva o insuficient, ritme fixat per una màquina, nivell elevat de constrenyiment de temps, treball regit contínuament per terminis.
2. Contingut del treball: cicles de treballs monòtons o curts, treball fragmentat o de poca utilitat, desaprofitament de les competències, nivell elevat d'incertesa, exposició continuada a altres persones durant el treball.
3. Control: escassa participació en l'adopció de decisions, impossibilitat de controlar la càrrega de treball, el ritme, els torns, etc.
4. Cultura organitzativa i funció: mala comunicació, nivell reduït d'assistència per a la resolució de problemes i per al desenvolupament personal, manca de precisió o d'acord pel que fa als objectius de l'organització.
5. Desenvolupament professional: estancament i incertesa professional, excés o falta de promoció, salari baix, inseguretat laboral, reduït valor social del treball.
6. Entorn i equip: equip inadequat, equip disponible, adequació o manteniment, males condicions ambientals, com falta d'espai, mala il·luminació o excés de soroll
7. Funció en l'organització: ambigüitat de les funcions, conflictes entre funcions, responsabilitat dels individus.
8. Horaris de treball: treball per torns, torns de nit, horaris de treball rígids, horaris imprevisibles, jornades de llarga durada o difícils de compatibilitzar amb la vida social.
9. Interrelació entre la vida privada i la laboral: conflicte de necessitats entre la vida privada i la laboral, manca de suport a la llar, problemes de doble presència.
10. Relacions interpersonals en el treball: exclusió o aïllament social o físic, mala relació amb els càrrecs superiors, conflictes interpersonals, falta de suport social, assetjament, intimidació.

Per finalitzar amb aquesta breu exposició, cal incidir en l'impacte que pot arribar a assolir una deficient gestió d'aquests riscos, ja que bé poden afavorir com perjudicar l'activitat laboral i la qualitat de vida laboral dels afectats. Un ambient controlat i adequat fomenta el desenvolupament personal dels treballadors, reté el talent i millora la productivitat, mentre que una mala gestió o un abordatge deficient es comporta de manera contrària, perjudicant el benestar i la salut individual i impactant en l'activitat i els resultats de les organitzacions.

Les conseqüències de la materialització d'aquests riscos poden tenir un clar impacte individual en forma d'estrès, burnout o depressió, entre altres formes de manifestació de trastorn mental, però també en forma de malaltia física, amb major incidència de malaltia cardiovascular o processos osteomusculars, però també té efecte sobre les organitzacions que es pot traduir en una major taxa d'absentisme laboral, de disminució de productivitat, d'augment de sinistralitat i fins i tot d'afectació de la imatge de marca.

En resum, i a partir de les dades de l'Enquesta Empresarial sobre els Riscos Nous i Emergents (ESENER), es demostra que «els riscos psicosocials es consideren un repte més gran i més difícil de gestionar que els riscos “tradicionals” per a la seguretat i la salut en el treball. Cal sensibilitzar la gent i disposar d' eines pràctiques i senzilles que facilitin la gestió de l'estrès, la violència i l'assetjament relacionats amb el treball».

Per tal de no estendre'ns més, remetem a l'Estratègia Espanyola de Seguretat i Salut en el Treball (EESST) 2023-2027 on es troben diverses alternatives per millorar la gestió dels riscos psicosocials, entre aquestes la millora de la informació sobre factors de risc psicosocial o la construcció d'indicadors de les situacions de risc psicosocial que permetin, d' una banda, conèixer millor quines activitats econòmiques són les més afectades per aquests factors de risc psicosocial i, de l'altra, que facilitin anticipar intervencions preventives en cas de situacions de desviament respecte als estàndards de seguretat i salut en el treball.