Abordatge de l’increment de la violència intrafamiliar durant la pandèmia
Dins el cicle de trobades digitals sobre salut mental i COVID19, hem parlat de la situació de les persones que pateixen diferents tipus de violència intrafamiliar. La moderadora del seminari web, Anna Huguet Miguel, psicòloga del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de Sant Joan de Déu Terres de Lleida, ha introduït el tema i ha definit la violència intrafamiliar com qualsevol tipus de violència que es produeix entre membres d’una família, normalment adreçada als més vulnerables (dones, persones grans i infants). Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, una de cada quatre dones ha patit, pateix o patirà violència d’alguna mena al llarg de la seva vida i un de cada tres infants també pateix violència causada per alguna de les persones que el cuiden. La moderadora ha esmentat diferents estudis i fonts de dades en què es destaca la importància d’abordar aquest tema, que provoca patiment i morts cada any arreu del món. Entre aquests estudis ha destacat les dades de la Fundació ANAR que, des del 23 de març de 2020, ha atès 475 peticions d’ajuda procedents de tot el territori nacional, a través de les seves línies d’atenció, i també les dades del Ministeri d’Igualtat d’Espanya, que informa que, des de l’inici del confinament, ha rebut 19.000 peticions d’ajuda als serveis d’atenció de les víctimes de violència de gènere.
La trobada en línia ha comptat amb la participació experta de la Dra. Roser Cirici Amell, psicòloga clínica del Parc de Salut Mar, la intervenció de la qual s’ha centrat en els diferents tipus de violència masclista i ha explicat que aquesta afecta especialment les dones amb problemàtica de salut mental. En la seva intervenció, la Dra. Cirici ha destacat la importància d’incorporar la perspectiva de gènere en l’atenció de la salut general i de la salut mental, i la importància de poder investigar l’origen del patiment de les dones que acudeixen a les consultes amb determinada simptomatologia. Segons les paraules de la psicòloga clínica «patir violència és un mecanisme desencadenant de qualsevol tipus de patologia mental i, fins i tot, física». En l’exposició també ha fet referència a les causes d’aquestes violències, entre les quals ha destacat la relació asimètrica entre homes i dones i la desigualtat social existent, que afavoreix més uns rols que uns altres. La psicòloga també ha volgut posar en relleu l’existència d’un estigma al voltant de les dones amb trastorns mentals, a més d’altres factors de discriminació.
Mar Álvarez, psiquiatra del programa TEVI (Testimonis de Violència Intrafamiliar) del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de Cornellà de Llobregat de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, és una altra experta que ha participat en la trobada. Per iniciar la seva intervenció ha explicat que el programa TEVI es va crear amb l’objectiu de detectar situacions de violència a la llar i d’oferir a les persones que les pateixen un abordatge terapèutic que els permeti superar els problemes psicopatològics causats o agreujats per l’exposició a la violència, a més de recuperar les dinàmiques de relació que es veuen alterades per aquesta. El programa TEVI és l’únic que està integrat en la xarxa de salut mental infantil i juvenil pública existent a Espanya. Més endavant ha ressaltat que fins al 2011 no es va considerar que el fet de ser testimoni de violència fos maltractament. Álvarez ha ofert algunes dades sobre l’impacte que té la violència intrafamiliar en els infants:
- Afectació per trastorn d’estrès posttraumàtic.
- Més probabilitats de rebre un diagnòstic d’asma.
- Afectació del son.
- Afectació de la memòria, l’aprenentatge i el desenvolupament.
- Obesitat, somatitzacions, etc.
Un altre apunt que cal destacar de l’experta és la constatació que durant aquests mesos de pandèmia ha augmentat la xifra de dones i de menors que han patit violència. Una altra dada que ens ha de fer reflexionar és que els infants que pateixen maltractaments tenen més probabilitats d’exercir o patir violència quan són adults.
Per tancar la seva intervenció, la psiquiatra ha donat a conèixer un material audiovisual adreçat als nens i les nenes que forma part d’un projecte europeu en el qual participen, anomenat SAVE.
La tercera experta que ha intervingut en la trobada en línia ha estat Mireia Milián Ollé, treballadora social, psicòloga i assessora del Programa Famílies i Infància de Càritas Diocesana de Barcelona. En la seva intervenció ha comentat l’impacte de la COVID-19 i del confinament a l’hora de detectar els diferents tipus de violència intrafamiliar i que des de Càritas Diocesana de Barcelona han observat en alguns projectes un augment d’aquestes violències, sobretot en menors. Milián ha parlat dels factors interns i externs que poden ser causants de violència i també ha matisat que les diferents organitzacions han d’actualitzar els seus mecanismes de detecció per respondre a aquest nou context en què és més difícil, per manca de presencialitat, detectar els diferents tipus de violència intrafamiliar. La psicòloga i la treballadora social creuen que aquest és un repte de futur, com també ho és l’increment del treball en xarxa. En la seva intervenció ha explicat que des de l’organització on treballa han adoptat diferents metodologies de treball, com ara una línia telefònica d’atenció 24 hores, les videotrucades i la creació d’espais virtuals de trobada i de formació, entre d’altres.
Anna Huguet ha posat punt final a la trobada amb un resum de les principals conclusions aportades per les expertes i fruit del debat:
- Importància de la perspectiva de gènere.
- Conveniència d’observar el símptoma i conèixer el patiment que hi ha al darrere.
- Importància de no tenir por de preguntar.
- Necessitat d’enfocar els esforços en la prevenció.
- Importància de la formació dels professionals.
- Rellevància del treball en xarxa.
Pots veure la trobada digital íntegra en aquest enllaç: El patiment amagat: la violència intrafamiliar.
Telèfon de l'Esperança 93 414 48 48
Si pateixes de soledat o passes per un moment difícil, truca'ns.