Artteràpia, una alternativa d'expressió en els trastorns psicòtics
L'artteràpia és una disciplina que, lluny d'intentar il·lustrar la vida, busca crear-la; mirar sense veure, escoltar sense sentir. És una proposta de tornar a una pàgina en blanc, sense tamisar-la amb el que sabem de l'altra persona.
En l'artteràpia no es busca el resultat estètic de les obres que es produeixen. Tampoc es tracta de crear per crear, ni cerca aprofundir en el trauma, els símptomes o les conseqüències que aquests traumes tenen en el dia a dia de la persona. Suposa, més aviat, un despertar dels sentits per tornar a la realitat, per tenir una altra oportunitat de crear-la. Cerca crear un escenari a través del qual la persona pugui construir des del que és propi, confluint en un diàleg entre ella mateixa i els materials.
La importància del procés terapèutic és l'eix central del tractament, i dota de màxim valor al fet de poder possibilitar la trobada que es dona en cada sessió, entenent aquesta trobada com una forma de relació entre la persona, l'espectre de l'imaginari i el simbòlic, els materials i la persona arteterapeuta. Per tant, l'important és el que esdevé en cada sessió, i no el resultat de la sessió. Es tracta també d'un procés carregat, com no, d'un matís poètic i artístic.
L'artterapeuta acompanya i s'encarrega d'aplicar el marc de treball i de mantenir viu el desig i la curiositat per l'espai. La seva tasca és generar unes condicions segures perquè la persona pugui estar pel que ha d'estar, ajudant-la a obrir el procés creatiu i acompanyant-la en la seva producció sense jutjar-la.
Crear per expressar
Els trastorns psicòtics es viuen com una ruptura amb la manera amb què concebem i entenem el món. Una vivència, per tant, diferent de la realitat que considerem comuna. Aquesta sensació d'irrealitat o incomprensió pot arribar a generar graus alts d'angoixa i patiment a la persona afectada. En alguns casos, fins i tot pot arribar a provocar un aïllament social, associat a una dificultat per mantenir un acompliment ocupacional en la vida diària que li permeti desenvolupar-se en el seu context de referència de manera satisfactòria.
És aquí on l'artteràpia pot ser una alternativa segura d'expressió, un espai diferent de comunicació. A través dels materials i no de la paraula es facilita que la persona pugui expressar-se d'una altra manera a l'habitual, a través de la creació d'una producció artística, d'una obra.
El principal avantatge que ofereix l'artteràpia és la possibilitat de comptar amb un objecte tangible, palpable, visible, extern. La producció, entesa com el «fer» de la persona (collage, pintura, dibuix, sons, moviments, etc.), serveix com a zona de mediació i contenció, sense exposar la persona directament a emocions o sentiments que poden arribar a ser massa angoixants d'expressar a través de la paraula.
Els beneficis de l’artteràpia com a mitjà d’expressió simbòlic
Aquesta producció o obra, a més, pot estar subjecta a canvis, transformacions o modificacions que la persona vulgui fer al llarg del procés. Fins i tot es pot guardar fins que estigui preparada per comentar-la i sostenir-la.
S'ofereix, per tant, un espai de teràpia diferent dels convencionals, en el qual l'important no és el que es diu o com es diu, sinó les possibilitats que s'obren a través de les creacions.
Un món interior per explorar
L'artteràpia, a més d'utilitzar un mètode diferent d'altres teràpies, tampoc busca la interpretació de les produccions ni el que la persona intenta transmetre. El que cerca és que la persona sigui capaç d'explorar dins de les seves emocions, del seu interior, i pugui treure-ho al món exterior, on es podrà treballar. No sols es crea, així, un diàleg exterior amb l'arteterapeuta i els materials, sinó que també es crea un diàleg intern que permet a la persona connectar amb allò que està sentint.
L'artteràpia no persegueix una cosa concreta, sinó que treballa amb allò que la persona porta a cada sessió, allò que la preocupa o, per contra, allò que la rescata i la fa sentir bé, amb l'objectiu d'explorar-ho, d'investigar noves maneres de viure-ho i canviar el nom a les emocions que poden costar més de gestionar.
A través dels materials i no de la paraula es facilita que la persona pugui expressar-se d'una altra manera, a través de la creació d'una producció artística, d'una obra.
En conseqüència, es dota d'un paper protagonista a la persona. Ella prendrà les decisions, amb el suport de l'artterapeuta, que la pot acompanyar durant tot el procés, però sempre des d'un paper de guia d'aquesta recerca interna, adaptant-se a la manera de fer de la persona, facilitant-li l'espai, però sense instruir, ensenyar o aconsellar, sense caure en tecnicismes ni mètodes propis de les arts.
Els materials, d'altra banda, permeten que la persona pugui investigar aquestes noves formes, crear, recompondre, retocar, convertir en una altra cosa, i obrint un món de possibilitats de treball i facilitant així que pugui triar amb quin material se sent més còmoda per treballar.
La facilitat que ens proporciona l'artteràpia en aquest aspecte és que es pot treballar des de tots els llenguatges artístics: la dansa, la pintura, el dibuix, el modelatge, la música, l'escriptura, el moviment, la fotografia… La persona pot iniciar aquí un camí de recerca en totes i cadascuna d'elles, buscant, d'alguna manera, amb quina d'elles se sent més còmoda per treballar. Fins i tot aquesta recerca pot constituir en si mateixa un viatge pels diferents llenguatges i pot obrir noves possibilitats i donar noves oportunitats.
Per tant, cada producció, cada obra, cada aspecte que la persona porta a la sessió és important, perquè és important per a la persona. I és des d'aquí des d'on es parteix, fomentant la construcció de nous canals d'expressió i afavorint que la persona pugui participar de manera activa en el seu propi procés, respectant sempre la forma i la manera amb què aquesta persona vulgui fer-hoi.
No es tracta, per tant, que la persona dibuixi, pinti, compongui o modeli la seva emoció, sinó que connecti amb ella i trobi la manera de donar-li forma, donar-li la seva forma.
Paral·lelament, la persona pot sentir que aquesta presa de decisions, aquest espai d'intimitat amb un mateix i amb la'artterapeuta, aquesta exploració de materials i nous mons pot impactar de manera positiva en la seva vida diària, mitigant el patiment i trobant en aquest espai un lloc on poder existir.
A més, com que es tracta d'un procés de llarg recorregut, es pot fomentar el vincle terapèutic l'artterapeuta, peça clau del tractament, que permet que la persona assumeixi l'espai d'artteràpia com un lloc segur per poder expressar-se i compartir aquelles coses que en altres espais no ha pogut.
L'artteràpia pretén, per tant, crear les condicions necessàries i segures perquè la persona pugui indagar, investigar i aprofundir en les seves arrels, despertant els sentits i creant des del que és propi, amb l'objectiu de poder expressar i comunicar tot allò que hi ha dins d'ella.
Telèfon de l'Esperança 93 414 48 48
Si pateixes de soledat o passes per un moment difícil, truca'ns.
Destaquem
