Llibreteràpia i salut mental

Està demostrat que la lectura afavoreix la concentració, millora l’empatia, ajuda a prevenir la degeneració cognitiva, alimenta la imaginació, és un vehicle transportador a d’altres llocs... se sap que quan llegeixes es generen més interconnexions neuronals que fan que experimentis estímuls cerebrals amb allò que estàs llegint (si el protagonista corre, si plora, si sent alegria... també ho fa de la mateixa manera la persona lectora). Aquesta teoria és el que vaig dur a la pràctica amb la creació d’una biblioteca a l’Hospital de Campanya que es va habilitat al recinte IFEMA de Madrid amb motiu de la pandèmia per COVID-19 el març del 2020.

Hi ha una tècnica en els serveis de salut mental que s’anomena biblioteràpia, en la qual la lectura d’una obra permet que la persona atesa identifiqui el seu estat d’ànim i prengui decisions en conseqüència. Hi ha llibres molt interessants com «Llibreteràpia™», de Jordi Nadal i «Les paraules que curen», d’Àlex Rovira i no tenen perquè ser d’autoajuda.
Però anem al cas pràctic per entendre millor aquests beneficis dels quals parlem.

Però anem al cas pràctic per entendre millor aquests beneficis de què parlem.

Sóc infermera al Servei d’Urgències Mèdiques de Madrid SUMMA 112. El 24 de març del 2020 em van destinar a treballar a l’Hospital IFEMA COVID-19, un pavelló de fires habilitat especialment per atendre les persones amb la infecció en un moment en què els hospitals de la Comunitat de Madrid ja no podien assumir més ingressos.

Des d’aquesta primera nit de feina vaig saber que necessitaríem aliats, grans acompanyants que farien tasques de cures, consol i acompanyament a les persones. Necessitava llibres. La càrrega assistencial era tan elevada que el personal sanitari i no sanitari que treballàvem allà no teníem temps real per dedicar uns moments de consol i companyia, sumats al de les tècniques pròpiament sanitàries i que les persones ateses també necessitaven.

Llegir és salut. La lectura, com també la medicina, no aconsegueixen sempre la cura, però sí tenir cura com quelcom intrínsec a l’acte de llegir.  

Nombrosos estudis amb evidència científica demostren que llegir és un mètode terapèutic valuós

Davant dels valors que s’entenen com a propis de la lectura: informatius, culturals i d’aprenentatge, hi ha també els preventius. Se sap que 6 minuts de lectura disminueixen fins a un 60% l’estrés, afavoreix l’empatia - ja que t’identifiques amb altres situacions i d’altres persones-, diverteix, il·lusiona, tranquil·litza... que genera sentiments, però també interconnexions neuronals de manera que ajuda a prevenir la degeneració cognitiva i s’activen les neurones mirall perquè el lector estimula la part del cervell que el protagonista de la seva lectura relata.

Seguint aquesta declaració d’intencions vaig saber que els llibres esdevindrien “infermers en potència” i cuidarien, acompanyarien i consolarien les persones ingressades. De manera que ja la primera nit vaig disposar-me a preparar llibres i vaig demanar exemplars a les companyes del club de lectura al qual pertanyo. Mentre esperava la confirmació oficial que podia dur a terme aquesta iniciativa, vaig netejar i desinfectar els llibres fins que els vaig poder posar al peu del llit de les persones malaltes.

L’acceptació va ser immediata i meravellosa. Les persones ingressades es van aixecar, curioses i interessades per les obres que els oferia (un primer carretó de gairebé 100 llibres, més revistes i passatemps). Vaig demanar ajuda i participació a través de les xarxes socials per tal de fer créixer aquesta biblioteca que amb tanta confiança i il·lusió havia iniciat. I la resposta no es va fer esperar.

Immediatament van sumar-se al projecte companys i companyes de SUMMA 112, del SAMUR-PC, un escriptor que de manera totalment desinteressada va venir a treballar a la biblioteca acabada d’estrenar, gent que enviava llibres des de totes parts d’Espanya, gent que s’oferia per participar-hi, institucions públiques i privades, i un grapat de persones la motivació de les quals era acostar la lectura a aquestes persones que ho estaven passant tan malament.

Tota aquesta experiència la vaig explicar més tard al llibre «Llibres que salven vides». Una biblioteca de campanya en temps de pandèmia” que va guanyar el premi Feel Good 2020, editat per Plataforma Editorial. Al llibre parlo de la lectura com una continuïtat de les cures ja que qualsevol patologia física o psíquica però fins i tot en absència de malaltia, la lectura és el millor aliat per traslladar-te a un altre món, obrir una finestra a l’exterior i, en el cas de les persones d’IFEMA, acolorir l’espai gris i fosc d’aquest pavelló, generant sentiments positius, esperançadors i fins i tot sedants per a aquells que tenien, com ells mateixos deien “l’ànima malalta” a causa de la por, la desolació i la solitud que sentien en aquell context.

Enmig de la pandèmia es van realitzar d’altres experiències interessants com el Consultori llibrelògic per a lletraferits de l’Escola d’escriptors de Madrid. A l’abril del 2020 van posar en marxa aquest servei online i telefònic en el qual es podia concertar una cita amb escriptors com l’Elvira Lindo, la Rosa Montero, en Manuel Vilas, en Javier Sierra o en Santiago Posteguillo, cosa que va generar una elevadíssima demanda per part de lectors de totes les edats.

Així que llegeixin, deixin-se cuidar, acompanyar i consolar per les lletres. Hi ha malalties incurables però cap és “incuidable”. És un orgull com a professional sanitària que té cura dels altres, aixecar la veu en nom de tots aquells que cuidem, inclosos els llibres.