El benestar emocional a les aules a través de l’art

Com en altres disciplines, l’impacte de les arts i les metodologies artístiques en el benestar físic i emocional de les persones és objecte de permanent observació per part de l’àmbit de la recerca, especialment en un context en el qual la constatació de l’evidència científica suposa un aval a l’hora de recomanar-ho o de fer una prescripció terapèutica social.

Cada cop hi ha més estudis empírics els resultats dels quals confirmen i assumeixen l’impacte de les disciplines artístiques com a catalitzadores o facilitadores de millora en àmbits com la salut, per exemple en el camp de l’oncologia, la fibromiàlgia o la salut mental, o en l’àmbit del treball amb col·lectius especials, a tall d’exemple.

Podríem qüestionar, des del rigor científic aplicable a altre tipus de recerques, que bona part dels estudis publicats encara presenten carències metodològiques com ara la diversitat de variables no controlades, la dificultat de replicabilitat, la manca de grup cec o la reducció del número de subjectes que composen les mostres i que, estadísticament, limita en gran mesura la significació dels resultats.

Tots aquests elements són aspectes en els que cal millorar però tanmateix existeixen constatacions empíriques que avalen el reconeixement implícit d’aquesta evidència.

Posem dos exemples:

L’impacte de l’activitat física i social pel benestar emocional de les persones i la seva prescripció social, tot i embrionària, està reconegut i ja forma part dels objectius claus del nostre sistema de salut, seguint les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Unes recomanacions que l’organització fa extensives de forma explícita a l’ús i recomanació de les arts i les activitats artístiques.

Els nous desenvolupaments en neurociències i neuroimatge han facilitat grans avenços científics que ens acosten, com mai abans, a tractar d’entendre com funciona el nostre cervell i, amb ell, el nostre benestar psíquic i emocional. Milers d’estudis del màxim rigor científic han demostrat, per exemple, l’evidència de la plasticitat cerebral i com es transformen les estructures neuronals a partir de nous aprenentatges.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) recull que el benestar subjectiu, la percepció de la pròpia eficàcia, la competència i l'autorealització de les capacitats intel·lectuals i emocionals (entre altres) són signes de benestar en la salut mental.

Les arts contenen un llenguatge complex que ajuda a l'expressió dels éssers humans. En la mesura que els estudiants incorporen el llenguatge per reflexionar sobre el món i expressar les seves idees, es troben a si mateixos i se senten part de món.

Els beneficis que promouen les arts en l'alumnat són:

• Potencien actituds de millora cap a si mateixos.
• Ajuden al creixement personal, autoconeixement i autorealització (a reflexionar sobre si mateixos tenen major consciència de la seva realitat per poder transformar-la).
• Ajuden en la superació de situacions limitants i d'etiquetes socials. El treball amb l'art els permet explorar les seves parts sanes i enfortir les competències esdevingudes de el procés. Descobrir aspectes positius sobre si mateixos, els ajuda a assumir també la seva acció en el món.
• Millora en l'autonomia (poden incorporar un llenguatge que els permet iniciar un procés artístic personal que promou l'autonomia en la presa de decisions).
• Millora d'aspectes motivacionals que estan lligats a la resposta i a la implicació amb les activitats. Mitjançant l'art gaudeixen d'accions que els permeten aprendre a ser proactius i a ser protagonistes de les seves decisions.
• Potencien la integració (una visió de la vida des de l'entorn i la comunitat).
• Ajuden a tenir una percepció de la realitat no distorsionada. A l'estar en contacte amb altres persones i a l'oferir el diàleg per conèixer altres realitats socials, les arts ajuden a les persones a promoure empatia i sensibilitat i per tant ajuda a incorporar una visió de la realitat més àmplia i en tot cas menys distorsionada.
• Promouen l'adequació amb les relacions interpersonals. L'art ajuda a iniciar processos personals, grupals i a promoure la relació social. Els ajuda a assajar formes socials bàsiques i a integrar i a assajar aspectes personals diferencials entre la realitat, el joc i el treball personal i comunitari.
• Arribar a experimentar aprenentatges complexos que els vinculi al coneixement i a l'entorn social, a través de processos creatius oberts.

Jugar amb l'art, amb les tècniques artístiques en general, suposa un constant entrenament multidimensional i una oportunitat permanent per al desenvolupament d'habilitats personals i interpersonals que afecten el benestar emocional i la salut mental.

Millora la capacitat de comunicació i les habilitats per expressar el que sentim i pensem, alguna cosa que serà fonamental per prevenir o treballar processos de malestar psíquic. L'art ens proposa llenguatges especialment expressius que obren vies de comunicació alternativa d'una forma gairebé innata.

De la mateixa manera, treballar des dels formats artístics, ens facilita eines per integrar i valorar la informació del nostre entorn, dimensionant-la i dotant-la de significat pel que fa a les diferents dimensions personals i generant espais d'escolta activa especialment valuosos. Una escolta que, sens dubte pot ser d'especial importància en situacions de malestar psíquic propi, però també per dotar-nos d'habilitats d'empatia per saber entendre i acompanyar processos de salut mental propers.

Però l'art, a més, en la nostra experiència, proposa espais no crítics com els jocs dramàtics, on l'obertura i l'acceptació s'obren pas donant l'oportunitat de compartir situacions vitals complexes sense por de prejudicis o la posada en comú de la diferència vital com a qualitat.

L'art i la creació, i en particular l'art contemporani (que és el nostre àmbit d'actuació) ens ajuda a imaginar i a ampliar els punts de vista sobre les coses, provoca reaccions i no ens deixa indiferents. És un terreny per compartir preguntes i respostes i on ser lliures de qüestionar, imaginar, pensar i debatre. Aquest tipus de projectes ofereixen una oportunitat de creixement personal i col·lectiu, a través de metodologies i pràctiques de l'art contemporani, que parteixen de premisses transformadores i democratitzadores. Per això es generen dinàmiques molt interessants d'intercanvi, aprenentatge mutu, igualtat d'oportunitats, d’empoderament, reafirmació personal i millora de l'autoestima, que repercuteixen positivament en la salut mental de les persones i col·lectius que hi participen.

Recomanem la consulta de Repository for arts and health resources, un repositori que recull el desenvolupament del moviment de les arts i la salut en el Regne Unit i internacionalment, des de 1996 en endavant.

El museu ofereix l'oportunitat d'abordar, a través del llenguatge artístic, el món intern de les persones transcendint les paraules.

Una sola imatge pot suggerir multitud d'emocions, vivències, idees i arribar a llocs on la paraula no arriba a expressar.

El museu també és un lloc socialitzador on es proposa que els participants comparteixin experiències en un entorn respectuós, estimulin la imaginació, creativitat i pensin altres formes d'afrontar les seves dificultats o problemes. Es tracta de millorar l'autoestima i la confiança en un mateix i sentir la força de el grup per canviar cap a hàbits més saludables.

Són múltiples les institucions museístiques que estan duent a terme projectes en aquesta línia. En destaquem alguns exemples:

• Programa Art i Salut - Museu Nacional de Catalunya
• Correspondencias - Museo Carmen Thyssen Málaga
• Tenia coses adormides - MACBA Barcelona
• Espacio para creer y crear - Museo Thyssen Bornemisza Madrid
• Escola en residència - CCCB
• National Organization for Arts in Health
• Más Museo Picasso

L'art ajuda a desdramatitzar les emocions mal anomenades negatives. Totes les emocions són necessàries, la clau està en com les gestionem quan estem immersos en elles. En aquest sentit, el teatre és una gran eina per «entrenar-nos» com a hostes d'emocions i jugar amb elles ens ajuda a acceptar-les. Les emocions són motors de vida.

En la nostre experiència, la creació artística amplia la capacitat d’autoregular-se. L'art neix de les emocions i les potencia, permetent a les persones explorar els propis pensaments i canalitzar, a través de la creativitat, aquestes emocions. Aquest procés ens ajuda a entendre'ns i mirar-nos des d'una altra perspectiva. Aquesta mirada que tenim de nosaltres mateixos pot generar benestar emocional en moments d'alt estrès o tensions produïdes pel dia a dia, ajudant a suportar situacions en les quals la salut mental podria veure’s afectada.

L'impacte de la pandèmia, el confinament, les limitacions en el contacte social, la frustració i ajornament d'expectatives, ens ha deixat seqüeles no desitjades com ara el malestar emocional. Un malestar que té múltiples manifestacions entre les quals també trobem l'ansietat o els estats depressius, tant en joves com en adults. Sens dubte la progressiva recuperació del contacte social, de les activitats i dels grups de referència suposen una oportunitat per revertir aquests tipus de malestar emocional i psíquic.

El desenvolupament d'activitats artístiques ajuda a canalitzar i deixar fluir el malestar, a alleujar el nivell de tensió que poden produir l'ansietat o la depressió, a obrir «temps fora» en què l'atenció de l'alumnat recupera progressivament la capacitat d'estar orientada a la tasca encomanada i, encara que sigui per breus espais de temps, s'allunyi de l'autopercepció negativa que pugui tenir del seu estat.

Quan aquestes activitats artístiques són compartides ens ofereixen un marc especialment rellevant per facilitar processos de contacte social positiu, de reconeixement del malestar i d'aprenentatge i suport mutu en un trànsit a la recuperació.

L'art pot ajudar a abordar emocions, a expressar dificultats i a plantejar les adversitats. L'art, a més de ser una eina necessària, és una eina transformadora i rica en el context de la salut mental. La cultura es converteix en el lloc on expressar l'experiència humana, el dolor profund.

Boris Cyrulnik, uns dels referents sobre resiliència, es refereix a la cultura com la tercera via perquè és el lloc per explicar el que no es pot compartir; per aquest motiu l'art es converteix en el lloc de la superació humana de l'adversitat i el lloc de la resiliència. En paraules de Cyrulnik: «la poesia, l'obra de teatre o el dibuix es converteixen en un acte d'alliberament perquè permet compartir amb altres el que va passar, però controlant les emocions».

Sí, per exemple, en les arts escèniques l'escolta és un element molt important, ja sigui d'un company o companya o d'un fragment musical amb el que juguem en tàndem, de manera que es treballa l'espera i amb això ens estem entrenant a la gestió dels impulsos.

En nombroses ocasions, en les sessions dels nostres tallers de teatre hem comptat i seguim comptant amb participants que pateixen algun tipus de trastorn obsessiu que condiciona en gran mesura bona part de la seva vida quotidiana. Durant el desenvolupament de l'activitat, en la que hi ha una acceptació plena de la diferència, la manifestació dels símptomes és molt menys significativa o pràcticament inapreciable perquè la persona té l’atenció focalitzada en el grup, en l'escolta activa i la construcció col·lectiva. Aquesta observació, transformada en aprenentatge i entrenament, permeten una gestió progressiva d'obsessions i compulsions.

L'art permet trobar nous significats si es treballa a partir de les representacions de les experiències de l'alumnat i integrant el coneixement d'altres i dels grups. És una forma de fer visible una realitat complexa.

Són interessants les activitats que permeten compartir amb altres persones la percepció que es pugui tenir d'un quadre, d'una obra de teatre o d'una peça musical perquè a través de dir el que es pensa, l'alumnat comparteix el seu imaginari i això els dóna poder i els promou autoestima. La percepció artística ajuda a tenir una major consciència, reforçar o adquirir capacitats, atrevir-se (encara que sigui simbòlicament) a canviar una realitat. És recomanable promoure la resiliència a través de la presa de consciència en les converses. La resiliència es pot educar.

A més, resulten interessants les activitats artístiques esdevingudes de dinàmiques de joc, perquè el joc permet assajar formes de la realitat. El joc els permet abordar una activitat des d'un aspecte més relaxat i lúdic, on poder trobar-se amb noves situacions, provar i assajar amb noves formes d'intervenir amb la seva vida i el seu entorn.

Finalment, el desenvolupament d'un projecte artístic personal és recomanable amb alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu perquè a través del projecte artístic poden abordar aprenentatges mitjançant llenguatges diferents, arribar a l'autoconeixement i a coneixements complexos. També els permet treballar a partir dels seus interessos, les seves preocupacions i necessitats i això els ajuda a empoderar-se, a reflexionar sobre els qui són o qui desitgen ser. El fet de poder viure un procés fresc que culmina en una obra creativa els ofereix la possibilitat de saltar les limitacions, d'abordar un tipus diferent de comunicació i els brinda la possibilitat d'atrevir-se a proposar una creació cultural que poden compartir amb la seva comunitat.

Més enllà de l'accepció religiosa, l'espiritualitat es defineix pel coneixement i el cultiu de l'essència immaterial d'un mateix. L'espiritualitat entesa com la connexió amb el jo més profund està íntimament lligada amb l'art.

L'art, en totes les seves diferents dimensions, suposa al llarg de la història una recerca permanent de nous llenguatges i formats d'anàlisi i expressió dels temes transcendentals que ens ocupen com a éssers sensibles. La passió, la necessitat de donar-li forma i ser expressada, ocupa una llista interminable de teles en els museus de tot el món o forma part inseparable de l'òpera i la música en general.

Apropar al nostre alumnat a l'obra artística suposa donar-los eines per preguntar-se sobre la seva pròpia essència. Oferir-los l'oportunitat d'experimentar amb les tècniques artístiques suposa, a més, obrir la seva percepció a la recerca i l'exploració.

En la nostra opinió, a través de la creació artística estem connectant amb el més pur que tenim a través de la nostra creativitat. Ens permet parlar i abordar temes espirituals, des de l'individual cap al col·lectiu i viceversa, fins i tot en els moments aparentment més innocus, com succeeix en la part inicial dels escalfaments quan es fan  exercicis de respiració, en els quals es genera moments d'absoluta individualitat i col·lectivitat on la introspecció pren un especial significat.

El treball en les arts no només és una manera de crear actuacions i productes; és una manera de crear les nostres vides ampliant la nostra consciència, conformant les nostres actituds, satisfent la nostra recerca de significat, establint contacte amb els altres i compartint una cultura.

Eisner, E. W. (2002). The Arts and the Creation of the Mind. London: Yale University Press.

Es poden dur a terme tot tipus d'activitats artístiques, des d'aquelles relacionades amb les disciplines clàssiques de les belles arts, com pintura o escultura, com aquelles pràctiques i metodologies relacionades amb la creació contemporània: collage, instal·lació, ús de materials de rebuig, performance, ready-mades, art conceptual, etc.

És interessant aplicar aquestes pràctiques i metodologies a qualsevol disciplina, ja que l'art pot travessar moltes qüestions i pot servir com a recurs transversal per tractar diferents matèries, així com qüestions personals i col·lectives que ens afecten. També és recomanable aprofitar la gran quantitat de recursos per treballar l'art i la creació a l'aula (així com a través de l'art i la creació) que ofereixen els diferents museus i equipaments culturals.

Alguns exemples d'activitats artístiques a l'aula:

• Art a la carta, Fundació Suñol
• Tate Kids
• MOMA Kids
• EduCaixa cultura visual i plàstica
• Expressart MACBA
• Post-data MACBA

A l'aula es poden realitzar múltiples activitats.A tall d'exemple:

• Activitats de moviment corporal associant el moviment a emocions, fragments musicals, colors, imatges, etc. Plasmar sobre una làmina línies que vagin lligades a aquest moviment i crear un quadre que neix de nosaltres mateixos.
• Jocs de dramatització, reconstrucció d'imatges vitals o imaginàries a partir de la reubicació de companys, improvisacions sobre els temes més variats, posada en comú i translació plàstica d'emocions o moments rellevants

L'aula en si, les nenes i nens que li donen significat en cada moment, són una veritable oportunitat per generar activitats sempre que aquestes flueixin, siguin sensibles a les variacions i es dinamitzin des de l'acceptació en la qual ningú se senti jutjat.

A l'aula es poden realitzar diverses activitats artístiques que poden ser promotores del coneixement, de l'aprenentatge i del benestar humà. Hi ha activitats artístiques que funcionen bé amb uns grups i amb altres no; per aquest motiu no és aconsellable les generalitzacions. El més important és fer una proposta artística que pugui abordar les necessitats reals dels grups i per a fer-ho ca una escolta atenta, acompanyament i gran obertura cap als temes d'interès dels grups humans.

El coneixement  del llenguatge de l'art i de les seves potencialitats és bàsic per a qui decideix treballar amb art a les aules. El paper de la persona formadora és crucial, així com el saber metodològic. L'acompanyament professional de qualitat permet guiar la persona o als grups humans a fer incursions, a explorar en els centres d'interès i a poder abordar o desenvolupar els projectes artístics. El coneixement de l'art i de les metodologies pròpies de l'art són indispensables per a l'empoderament i la transformació de les persones. D'aquesta manera, les persones poden comptar amb l'acompanyament que necessiten, amb els recursos, les eines, les fonts i els referents que ajudin a potenciar les seves idees, a transitar per un procés profund i de qualitat i a aprendre i transformar-se a través del art .

Les metodologies que ofereix la mediació artística per a l'acompanyament dels processos creatius són molt riques. La mediació artística ha definit els rols d'intervenció del professional que utilitza l'art com a eina mediadora entre la persona i la cultura.

Per això recomano algunes lectures sobre la mediació artística:

• Moreno González, A. (2010). La mediación artística: un modelo de educación artística para la intervención social a través del arte. Revista Iberoamericana de Educación (OEI), 2010, 52/2.
• Moreno, A. (2018). La mediació artística com a eina per a la transformació social. Consell Nacional de la Cultura i de les arts, 87-97.

Sens dubte, és recomanable partir de coneixements i pràctiques quotidianes habituals de les i els participants d'un projecte o activitat. Quant més ens acostem a la realitat quotidiana de les persones que hi participen, més gran serà la connexió inicial que ens permetrà establir un punt de partida adequat per al desplegament i desenvolupament d'un projecte. Per això és interessant utilitzar mecanismes i llenguatges amb els quals les persones usuàries estan familiaritzats (en el maneig dels quals, a més, tenen molt a aportar) i, partir a d'aquí, guanyar una presa de consciència en l'ús dels mateixos i plantejar un ús crític que permeti ampliar les seves potencialitats en sentit transformador i emancipador, així com advertir dels riscos i aquells mecanismes que poden tornar-los a la vegada, llenguatges opressors i perpetuadors d'estigmes i rols.

Apuntem algunes iniciatives que treballen l'alfabetització visual en un sentit transformador:

• Drac màgic
• HAMACA
• Ersilia Le Bal

Els adolescents utilitzen el llenguatge audiovisual per comunicar-se, no sempre d'una manera positiva ja que les xarxes socials tendeixen a distorsionar la realitat. Tot i així és el llenguatge que els motiva i per tant pot ser una molt bona eina per explorar el món adolescent. Sobretot, és molt positiu donar-los veu i l'oportunitat d'utilitzar el llenguatge audiovisual des d'una perspectiva creativa, alhora que poden tenir accés a referents audiovisuals desconeguts per a ells.

Bona mostra del potencial educatiu dels llenguatges i els mitjans audiovisuals en el context educatiu el podem trobar, per exemple, en els projectes recollits per AulaMèdia i en les jornades que periòdicament s'organitzen sobre educació mediàtica. Resulta rellevant com un correcte i crític ús dels mitjans audiovisuals no solament faciliten la comprensió, introdueixen nous i potents llenguatges o proporcionen un alt grau de motivació, sinó que ens ofereixen un marc idoni per treballar habilitats individuals i col·lectives i fer-ho posant en joc valors clau per al debat col·lectiu.

La música ens ofereix un immens camp de possibilitats sent, al mateix temps, un element comú i present en el món dels joves. Podríem, per exemple, traçar propostes que relacionessin els diferents estils musicals amb situacions reals per a l'alumnat en què predomini alguna emoció concreta, i a partir d'aquí investigar com se sent i què li produeix aquest sentiment.

Una experiència molt recent i interessant, des a l'àmbit de joves i salut mental, la trobem en el projecte «Escolta l'Art» que es desenvolupa a Hospitalet de Llobregat (Barcelona) des del 2019. Es tracta d'una iniciativa adreçada a joves amb experiència en primera persona que suposa una oportunitat per a la generació d'eines, per a la superació personal i l'autocura des de l'experimentació i la creació en diferents formats artístics. Els primers i únics protagonistes són els propis participants des de la llibertat creativa.

El teatre és una de les eines més valuoses per treballar, de manera indirecte, un ampli nombre d'habilitats i capacitats tant individuals com col·lectives. Però, a més, donada la gran varietat de formats i línies de treball que podem trobar, ens permet adequar la iniciativa a les característiques, motivacions i interessos del grup i al mateix context. I aquest seria el primer dels punts de partida: considerar-ho una construcció col·lectiva a explorar en la qual els participants siguin els primers generadors de propostes.

Inicialment, per exemple, podem optar per treballar amb jocs d'improvisació, el que facilitarà una vivència lúdica que, al seu torn, proporciona seguretat. Progressivament s'obren pas noves i nombroses oportunitats d'aprenentatge tècnics, emocionals i relacionals.

En el nostre cas, el teatre i les tècniques teatrals en l'àmbit de salut mental, han estat bàsics per sostenir i catalitzar processos de recuperació en persones afectades per trastorn mental. Permeten, entre altres, un entrenament natural de capacitats cognitives de memòria, atenció, processos d'organització de tasques i, molt especialment, escolta activa. Però especialment valuós és l'impacte en l'autoconfiança, l'autoestima i el desenvolupament d'habilitats interpersonals per al treball en equip.

En la nostra particular experiència i després d'un llarg aprenentatge, hi ha diversos elements previs a tenir en compte:

• Els rangs d'edat de l'alumnat amb els quals anem a compartir el projecte, ja que la dinàmiques i propostes han de ser accessibles i adaptades tenint en compte que la nostra forma de fer i llenguatge han de ser acollidors i compartits per tots els participants, fent del respecte a la diferència un eix central.
• Els temps de contacte social real que desenvoluparem. Les diferents avaluacions ens han demostrat que els processos de sensibilització deixen una empremta més natural i permanent si el contacte és sostingut i gira al voltant de temes comuns i significatius a les persones més enllà de la mera informació monotemàtica.
• La capacitat per generar espais de gaudi conjunt, combinat jocs mixtos i treballant des de la cocreativitat i l'aquí i ara i donant espai a l'escolta de tots i cadascun en les diferents recollides.
• La possibilitat de fer-ho en el propi context natural educatiu (escola, institut, etc.) i amb la participació de personal docent de referència.
• I, sobretot, tenir la màxima sensibilitat i transparència.

Hi ha diversos exemples d'experiències:

• Relacionar la vida – Asociación Grup Teatro Imagina
• Parelles Artístiques, experiències creatives per la salut mental - Osonament
• Traspassant Murs - Fundació Sebta, Departamento de Justicia de la Generalitat de Catalunya y Parc Sanitari Sant Joan de Déu.