Pregunta a l'expert

En el procés de recuperació d’un trastorn de la conducta alimentària, com l’anorèxia i la bulímia, passaràs per diverses fases. La segona d’elles, la coneguda com a fase de contemplació, és aquella en què comences a plantejar-te que alguna cosa va malament. Però no és fins a la tercera fase quan comences a mentalitzar-te de la necessitat de fer canvis a la teva vida i buscar estratègies per fer-ho.

És important tenir una relació saludable amb el nostre cos i deixar d’associar la primesa o la pèrdua de pes amb l’èxit o amb un objectiu estètic destacable.

En lloc d’això, hauríem de prioritzar el respecte per la diversitat corporal i reivindicar la bellesa corporal com quelcom que va molt més enllà del pes o la talla.

Encara que l'ansietat estigui present en el nostre dia a dia, és evident que en molts casos els factors d'estrès ambientals o altres esdeveniments vitals poden augmentar el nivell d'ansietat i, alhora, la dificultat de gestionar-la. Encara que aquests aspectes ambientals són fonamentals a l'hora d'entendre l'aparició de clínica ansiosa o d'un altre malestar emocional, també cal tenir en compte altres factors.

Sempre hem de tenir una mirada d'esperança i de fortalesa cap al trastorn, encara que sense perdre de vista la gravetat del cas, ja que sabem que fins a un 5% de les persones amb anorèxia nerviosa poden morir a causa dels efectes de la malaltia. Sabem que entre un 70-80% es recuperen plenament i encara que un 20-30% dels casos es puguin cronificar, s'aconsegueix portar un dia a dia amb una qualitat de vida acceptable.

La diferència entre una alimentació sana i l’ortorèxia és que, en aquest darrer cas, s’observa una obsessió pel menjar sa.

Per detectar si tens un problema d’ortorèxia pots fer-te dues preguntes bàsiques:

• Els temes relacionats amb l’alimentació em fan patir?
• L’alimentació controla la meva vida?

En cas que la teva resposta sigui afirmativa en alguna de les dues preguntes sol·licita ajuda professional perquè podries estar dins l’esfera de l’obsessió.

No, una autolesió és un dany corporal autoinfligit, sobre la superfície corporal. Solen ser talls, cremades, rascades que provoquen lesions, arrencar-se crostes o no deixar que cicatritzin les ferides, cremades, cops, etc. En el cas que s’exposa, és cert que es tracta d’una conducta que pot ser nociva per a la salut, i que es duu a terme amb l’objectiu d’evitar una situació temuda o que provoca ansietat (i en això s’assemblaria a les autolesions no suïcides) però no es considera autolesió segons les conceptualitzacions actuals.

Dependrà, evidentment, del servei on es trobin i de si volem una actuació ràpida o més a llarg termini. Per exemple, en un servei d'urgències haurem d'actuar ràpid i no tenim gaire temps, així que un ansiolític pautat pot ajudar, o fins i tot alguna tècnica per restar-hi atenció. En un servei comunitari, podem fer un abordatge més ampli de cara a perdre la por d'aquestes sensacions i situacions a llarg termini.

Els afartaments solen ser, en la majoria dels casos, conseqüència d'una restricció prèvia. Per això, és bo tenir pautats els 5 àpats del dia, no saltar-se'n cap i menjar suficient per així evitar l'afartament que vindria si no ens alimentem bé del tot.

L’aparició d’una anorèxia o una bulímia nerviosa és multifactorial:

Quan una persona amb anorèxia o bulímia se sent malament després dels àpats el primer que hem de fer és conservar la calma. Si perdem els nervis i les formes per la desesperació que ens produeix que no mengi o veure el seu patiment durant o després de menjar, no podrem ajudar-la.

Quan detectes aquest patiment en la persona afectada és important connectar amb ell o ella emocionalment i demostrar-li el teu suport. Un bon missatge podria ser quelcom com: «Com et sents? Què puc fer per ajudar-te?».