www.som360.org/ca

Si la pregunta la fas com amiga o familiar d'una persona amb TCA, et diria que moltes vegades pot ser tan senzill com mostrar-te propera, disponible o preguntar-li directament com la pots ajudar, sense judicis.

Com a professionals, hem d'individualitzar i centrar les cures en la persona que tenim davant, tenint present els seus desitjos, les seves necessitats i les seves circumstàncies.

Ana Cuevas, llevadora.
TCA

Sí, ja s'ha comentat abans la manera en què l'embaràs i, sobretot, el postpart afecta a la persona amb TCA, que pot fins i tot agreujar el trastorn.

L'ideal seria treballar amb un equip multidisciplinari i acompanyar la persona molt de prop, adaptant les recomanacions i les cures a l'etapa del trastorn en la qual estigui.

L'acompanyament emocional d'aquestes dones és clau; hem de procurar no caure en un tracte culpabilitzador i paternalista, i reconèixer i posar en valor els seus assoliments.
 

Ana Cuevas, llevadora.
TCA

Com a llevadores, és determinant la manera com acompanyem i oferim els consells de salut, ja que som presents en moments de gran vulnerabilitat com són l'adolescència, l'embaràs, el postpart i la menopausa.

Avui dia, un dels paràmetres més controlats de l'embaràs a les consultes continua sent el pes (el pes inicial, en cada visita, el pes total agafat) i els consells de salut que oferim, sovint, van enfocats a controlar aquest pes perquè compleixi aquest quadre que totes coneixem que estableix uns guanys de pes ideals segons l'índex de massa corporal (IMC).

Ana Cuevas, llevadora.

Moltes dones ja saben que tenen o han tingut un TCA però sovint, per por o per vergonya a ser jutjades, no ho diuen. Així que el primer pas seria fer de la consulta un lloc segur, lliure de judicis, i preguntar per això directament per incloure-ho en la recollida de dades.

Quan no hi ha antecedents, la cosa es complica, ja que desgraciadament moltes conductes passen desapercebudes en estar normalitzades o, fins i tot, valorades socialment. Però pot fer-nos sospitar una dona amb un quadre ansiosodepressiu que presenta:

Ana Cuevas, llevadora.
TCA

La por quan no és patològica té una funció protectora (és el que ens fa girar per comprovar que hem apagat el foc). En aquest cas, probablement t'està empenyent a valorar la teva relació amb els aliments, a treballar per millorar-la i per a evitar un mal major.

S'ha vist que la rigidesa alimentària en els progenitors, així com catalogar els aliments en bons i dolents, demonitzant alguns dels aliments, pot donar lloc a conductes alimentàries desordenades.

Ana Cuevas, llevadora.
TCA

Això és molt comú en les dones amb antecedents de TCA. La preocupació per l'alimentació saludable dels fills, sovint, desperta de nou aquesta hipervigilància alimentària i pot tornar a portar rigidesa, els tetris alimentaris, l'obsessió per les receptes, l'estrès...T'animo que busquis ajuda per treballar les teves pors i per millorar la relació amb l'alimentació.

Ana Cuevas, llevadora.
TCA

Si parlem de la capacitat de lactar, reduït al pla més físic, és a dir al funcionament de la glàndula, lactar és possible. Si bé la producció pot estar disminuïda a causa d'un infradesenvolupament del teixit mamari en el cas de les dones que van perdre el cicle menstrual (amenorrea hipotalámica) o van tenir alteracions importants en la menstruació durant la pubertat. La composició de la llet també s'ha vist afecta en situacions de desnutrició severa.

Ana Cuevas, llevadora.
TCA

La manera de preparar-nos per a aquesta etapa dependrà en gran part del teu procés, en quina fase estiguis, el grau de consciència del trastorn, el grau de compromís, quina simptomatologia presentes, quins són els teus detonadors... La resposta general seria: pren consciència del teu procés i agafa el compromís de passar a l'acció.

Ana Cuevas, llevadora.
TCA

Sí, la insatisfacció corporal és un factor risc per desenvolupar un TCA. Et convido que et preguntis: d'on neix aquesta insatisfacció?, desitges aquest cos concret o desitges el que creus que obtindràs amb aquest cos?

Ana Cuevas, llevadora.
TCA

Primer de tot, vull posar en valor que estiguis en procés de recuperació i com n'és de positiu que puguis identificar i expressar les teves pors. Com sabràs, la recuperació és un procés difícil, que requereix molt compromís i una coherència constant per deixar anar, no només la restricció, sinó també les creences limitants i les conductes desadaptatives. Mirar cap a aquestes pors, qüestionar-les i decidir què fer amb ells també és part d'aquest camí.

Ana Cuevas, llevadora.
TCA
Quan una dona que té o ha tingut un trastorn de la conducta alimentària desitja ser mare, acostumen a aflorar molts temors. Quines implicacions pot tenir un TCA durant l'embaràs? Podré ser mare si m'he recuperat d'una anorèxia o una bulímia? Pot afectar el meu bebè d'alguna manera? Però també pot succeir que, en alguns casos, els canvis físics i hormonals propis de l'embaràs i el postpart puguin fer reaparèixer algunes pors respecte a l'increment de pes i més possibilitats de desenvolupar una mala relació amb el menjar. Per tot això, és important que pugui estar acompanyada d'una professional especialitzada, que pugui entendre i donar resposta a les seves necessitats.

Intentarem respondre tots els dubtes que tingueu sobre embaràs i postpart i us donarem algunes pautes i recomanacions per ajudar-vos en aquesta etapa de la vida tan important. Envia'ns les teves preguntes!
Ana Cuevas, llevadora.
Ana Cuevas Mayordomo
Autoimatge
Ja ningú no dubta que les xarxes socials tenen un impacte directe en l'autoimatge i l'autoestima, especialment entre les persones més joves. El malestar emocional pot aparèixer per diversos factors: la constant comparació social, la recerca de valoració social, la pressió estètica per cànons de bellesa irreals, l'exposició a rebre tota mena de comentaris sobre la pròpia imatge o la pressió per mostrar una vida plena de activitats i experiències que tampoc no és real. Aquesta constant comparació amb l'altre impacta directament a l'autoimatge i a l'autoestima, essent un brou de cultiu afavoridor per al desenvolupament de trastorns de la conducta alimentària. És una exposició per a la qual cal educar la mirada i fomentar l'esperit crític. En parlem?
Kike Esnaola
Kike Esnaola
Trastorn de la conducta alimentària
La pandèmia ha disparat els casos d’anorèxia i bulímia nerviosa. Una realitat que ha arribat de cop i volta a moltes famílies i persones afectades. A través d'un directe a Instagram hem resolt els vostres dubtes sobre senyals d’alerta a casa, a l’escola o com ajudar una persona que està passant per aquesta situació.
Jordi Mitjà
Jordi Mitjà Costa
Sara Bujalance Arguijo
Sara Bujalance Arguijo
Trastorn de la conducta alimentària
Els trastorns de la conducta alimentària (TCA) no afecten únicament els adolescents. Poden aparèixer en qualsevol moment de la vida i és important detectar-los i rebre l’atenció professional adequada. A més, no és cert que amb l’edat desapareguin els símptomes o el malestar associat a aquests trastorns, per això cal que tant les persones afectades com les famílies estiguin atents a símptomes de recaiguda o de sospita de l’aparició d’un TCA, sigui quina sigui l’edat de la persona. En aquesta sessió volem posar atenció als trastorns de la conducta alimentària en l’edat adulta i resoldre tots els dubtes que tinguis.
José Miquel Ortiz Moreno
José Miguel Ortiz Moreno
Marta Tena Briceño
Marta Tena Briceño
Ansietat
Un atac o crisi d’ansietat s'esdevé quan s’experimenta de forma sobtada i molt intensa una sensació de por i angoixa incontrolable que ve acompanyada de diversos símptomes físics intensos. S’estima que fins un 20% de la població n’ha tingut o pot tenir-ne en algun moment de la seva vida. És un moment en què la persona fins i tot pot arribar a témer per la seva vida a causa de la intensitat dels símptomes. En aquesta pregunta a l’expert pretenem respondre als grans dubtes sobre la crisi d’ansietat: què és? Com podem ajudar? Com es tracta? Es pot evitar?
Manel Montserrat
Manel Montserrat Martínez
Silvia Rosado Figuerola
Sílvia Rosado Figuerola
Autolesions
Cada cop hi ha més preocupació per l’increment detectat de conductes autolesives entre els i les adolescents. L’augment de les autolesions no suïcides (ANS) responen al malestar acumulat per la població infantojuvenil en aquests últims dos anys, malgrat que aquest creixement ja l’observem des de fa uns 8-10 anys. Un altre aspecte preocupant és que aquesta conducta comença a veure’s en edats cada cop més joves. En aquesta sessió esperem respondre a tots els vostres dubtes i facilitar eines per comprendre l’origen d’aquesta conducta, saber detectar, reaccionar i buscar ajuda, així com tenir eines per gestionar aquests casos a l’aula.
Anna Sintes
Dra. Anna Sintes Estévez
Dr. Daniel Vega Moreno
Dr. Daniel Vega Moreno