www.som360.org/ca

Pregunta a l'expert

Més de 80 experts han respost 401 preguntes

Envies la pregunta

Un expert la llegeix

Es transcriuen i es publiquen a la web

Es responen en un directe a IG

Trastorn de la conducta alimentària

Si estàs en tractament per una anorèxia o bulímia i reps algun comentari inadequat és important que ho abordis amb molta naturalitat. Per exemple, pots dir-li a la persona: «Disculpa, actualment estic en tractament per una anorèxia o bulímia i si és possible, prefereixo no rebre aquest tipus de comentaris, ni que estiguin ben intencionats».

Podem aprofitar aquest tipus de situacions com un exercici d’assertivitat, traslladant aquest missatge sense que sigui ofensiu i sí constructiu pels dos.

Sara Bujalance Arguijo
Autolesions

Els processos terapèutics solen voler un temps (com a mínim uns mesos) i les recaigudes no són gens estranyes. És important que, conjuntament amb el professional, i amb la persona afectada, els pares col·laborin en la identificació i, en la mesura del possible, la modificació d’aquells factors o variables que influeixen en aquestes recaigudes, i això forma part del mateix procés de teràpia.

Anna Sintes
Ansietat

La fòbia social és un trastorn d'ansietat que de vegades pot causar crisis d'ansietat en situacions socials. Per exemple, podeu notar taquicàrdia, rubor, hiperinflació, tartamudeig, tremolor o altres sensacions típiques d'un atac de pànic en situacions socials com ara en parlar en públic, conèixer gent, ser el centre d'atenció, estar en grups grans o petits, demanar en un restaurant o botiga, parlar per telèfon davant de gent…

Silvia Rosado Figuerola
Trastorn de la conducta alimentària

Exercici i alimentació acostumen a anar lligats, és a dir, quan et trobis en un moment en què la relació amb el menjar sigui tan bona que no requereix supervisió per tercers, pot ser un bon moment per començar a fer exercici físic, sempre seguint unes pautes concretes de moderació i centrant-te en passar-ho bé i no en els resultats. S'aconsella començar progressivament i amb acompanyament inicial d'una persona de confiança que sàpiga frenar les conductes inadequades si es donen. Sense pors, però amb prudència.

José Miquel Ortiz Moreno
Trastorn de la conducta alimentària

En l’increment de casos d’anorèxia i bulímia durant la pandèmia  hi han influït diversos factors com el canvi en les rutines de la vida diària en aspectes com l’alimentació, l’exercici físic i els horaris de son. A això cal sumar-hi l’aïllament social que ha suposat la pandèmia pel col·lectiu més jove, fent classes online, sense extraescolars i sense contacte físic amb el seu cercle d’amistats.

Sara Bujalance Arguijo
Trastorn de la conducta alimentària

L’anorèxia i la bulímia són trastorns que et fan sentir sola i que, en molts casos, acaba aïllant-se del seu entorn. De fet, molt sovint com més aïllada està la persona més força guanya el trastorn. En aquest punt serà fonamental el suport que rebi per part de la família i de l’equip terapèutic perquè, en realitat, la solitud és una de les conseqüències pròpies de la malaltia i la manera d’evitar aquesta solitud és dur a terme un tractament especialitzat per recuperar una vida social normalitzada.

Sara Bujalance Arguijo
Autolesions

És recomanable que a cada centre educatiu hi hagi un protocol d’actuació davant d’un cas d’autolesió.  Aquest protocol hauria de contenir punts sobre com identificar aquests casos, qui i com ha d’avaluar l’alumne que s’ha autolesionat, com i quan cal contactar amb els pares, i com evitar el contagi social a la resta dels alumnes.

Dr. Daniel Vega Moreno
Trastorn de la conducta alimentària

El primer pas és acudir al teu centre datenció primària. En aquests centres, el teu metge i infermera de referència podran valorar el teu cas i derivar-te als centres especialitzats en trastorns de la conducta alimentària per confirmar un possible diagnòstic, si fos el cas. A més, et podran oferir a tu i a la teva família tota la informació important que heu de conèixer sobre els trastorns alimentaris i les recomanacions quant a senyals d'alarma i control dels símptomes fins a rebre tractament especialitzat.

José Miquel Ortiz Moreno
Trastorn de la conducta alimentària

En el procés de recuperació d’un trastorn de la conducta alimentària, com l’anorèxia i la bulímia, passaràs per diverses fases. La segona d’elles, la coneguda com a fase de contemplació, és aquella en què comences a plantejar-te que alguna cosa va malament. Però no és fins a la tercera fase quan comences a mentalitzar-te de la necessitat de fer canvis a la teva vida i buscar estratègies per fer-ho.

Jordi Mitjà
Trastorn de la conducta alimentària

És important tenir una relació saludable amb el nostre cos i deixar d’associar la primesa o la pèrdua de pes amb l’èxit o amb un objectiu estètic destacable.

En lloc d’això, hauríem de prioritzar el respecte per la diversitat corporal i reivindicar la bellesa corporal com quelcom que va molt més enllà del pes o la talla.

Sara Bujalance Arguijo
Trastorn de la conducta alimentària
La pandèmia ha disparat els casos d’anorèxia i bulímia nerviosa. Una realitat que ha arribat de cop i volta a moltes famílies i persones afectades. A través d'un directe a Instagram hem resolt els vostres dubtes sobre senyals d’alerta a casa, a l’escola o com ajudar una persona que està passant per aquesta situació.
Jordi Mitjà
Jordi Mitjà Costa
Sara Bujalance Arguijo
Sara Bujalance Arguijo
Trastorn de la conducta alimentària
Els trastorns de la conducta alimentària (TCA) no afecten únicament els adolescents. Poden aparèixer en qualsevol moment de la vida i és important detectar-los i rebre l’atenció professional adequada. A més, no és cert que amb l’edat desapareguin els símptomes o el malestar associat a aquests trastorns, per això cal que tant les persones afectades com les famílies estiguin atents a símptomes de recaiguda o de sospita de l’aparició d’un TCA, sigui quina sigui l’edat de la persona. En aquesta sessió volem posar atenció als trastorns de la conducta alimentària en l’edat adulta i resoldre tots els dubtes que tinguis.
José Miquel Ortiz Moreno
José Miguel Ortiz Moreno
Marta Tena Briceño
Marta Tena Briceño
Ansietat
Un atac o crisi d’ansietat s'esdevé quan s’experimenta de forma sobtada i molt intensa una sensació de por i angoixa incontrolable que ve acompanyada de diversos símptomes físics intensos. S’estima que fins un 20% de la població n’ha tingut o pot tenir-ne en algun moment de la seva vida. És un moment en què la persona fins i tot pot arribar a témer per la seva vida a causa de la intensitat dels símptomes. En aquesta pregunta a l’expert pretenem respondre als grans dubtes sobre la crisi d’ansietat: què és? Com podem ajudar? Com es tracta? Es pot evitar?
Manel Montserrat
Manel Montserrat Martínez
Silvia Rosado Figuerola
Sílvia Rosado Figuerola
Autolesions
Cada cop hi ha més preocupació per l’increment detectat de conductes autolesives entre els i les adolescents. L’augment de les autolesions no suïcides (ANS) responen al malestar acumulat per la població infantojuvenil en aquests últims dos anys, malgrat que aquest creixement ja l’observem des de fa uns 8-10 anys. Un altre aspecte preocupant és que aquesta conducta comença a veure’s en edats cada cop més joves. En aquesta sessió esperem respondre a tots els vostres dubtes i facilitar eines per comprendre l’origen d’aquesta conducta, saber detectar, reaccionar i buscar ajuda, així com tenir eines per gestionar aquests casos a l’aula.
Anna Sintes
Dra. Anna Sintes Estévez
Dr. Daniel Vega Moreno
Dr. Daniel Vega Moreno