Un problema de salut pública

El Pla d’Acció de Salut Mental 2013-2020 de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) fixava entre els seus objectius globals aconseguir  una reducció del 10 % en els índexs de mort per suïcidi a tots els països. Un compromís exposat als governs d’arreu del món perquè assumissin el seu paper de lideratge en un problema complex, multifactorial, que no té una resposta única ni senzilla d’implementar i que necessita una important dotació pressupostària.

Sobre el paper, la necessitat de tenir un pla de prevenció del suïcidi d’abast nacional sembla indiscutible. L’OMS va posar en valor les raons per les quals els governs han de tenir un pla estratègic, raons que són compartides per les administracions públiques que treballen en aquest àmbit:

• Una estratègia nacional no solament descriu l’abast i la magnitud de la situació, sinó que (i això és el més important) reconeix que la conducta suïcida és un problema important de salut pública.
• Una estratègia indica el compromís d’un govern d’abordar el problema.
• Una estratègia cohesiva recomana un marc estructural que incorpori diferents aspectes de la prevenció del suïcidi.
• Una estratègia proporciona orientació autoritzada sobre activitats clau de prevenció del suïcidi basades en l’evidència, és a dir, identifica què funciona i què no.
• Una estratègia identifica les parts interessades clau i els assigna responsabilitats específiques. A més a més, descriu la necessària coordinació entre aquests grups diversos.
• Una estratègia identifica bretxes crucials en la legislació vigent, la prestació de serveis i la recopilació de dades.
• Una estratègia indica els recursos humans i financers necessaris per a les intervencions.
• Una estratègia dona forma a la promoció, la sensibilització i les comunicacions en els mitjans.
• Una estratègia proposa un marc sòlid de seguiment i avaluació, cosa que inculca un sentit del deure als responsables de les intervencions.
• Una estratègia proporciona un context per a una agenda d’investigació sobre conductes suïcides.

Sobre el terreny, les experiències al llarg d’aquests anys han estat especialment diverses i irregulars, amb plans dissenyats, però no implementats o amb accions concretes que, tot i que són molt positives, no tenen la capacitat de provocar canvis efectius en les xifres de morts per suïcidi. La inversió en programes de prevenció del suïcidi es tradueix, tal com passa en totes les qüestions de salut, en inversió en recursos humans, en la dotació al sistema de diferents professionals que puguin implementar aquests programes, i és en aquest punt on molts programes queden estancats.

L’any 2018, l’OMS va publicar un informe de seguiment sobre el progrés, amb exemples i indicadors sobre estratègies en diferents països del món com a mostra de la gran diversitat de propostes.

Exemples de plans i accions de prevenció en l’àmbit local

Ir al artículo