«Sempre ho pots deixar per demà»

Fa 20 anys, ningú no en parlava, els mitjans de comunicació amb prou feines dedicaven atenció al fenomen i no hi havia campanyes de conscienciació sobre la prevenció del suïcidi. En aquell context en què el tabú pesava com una llosa, es va posar en marxa el primer programa de prevenció del suïcidi desenvolupat a Espanya, des de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, a Barcelona. Tot i que hi havia alguna experiència a Galícia, que registrava una xifra de morts per suïcidi elevades, es considera que el programa de Sant Pau va ser el primer que va posar les bases de les futures estratègies desenvolupades per altres centres i per l’administració pública catalana, també pionera a Europa a implementar el Codi Risc Suïcidi l’any 2014.

Encapçalat per l’enyorada psiquiatra Carmen Tejedor, un equip multidisciplinari de professionals del Servei de Psiquiatria de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau va iniciar, a finals dels anys 90, el Programa de Prevenció del Suïcidi i Programa d’Atenció al Supervivent, un projecte d’atenció integral que continua actiu, tant a l’hospital com al Centre de Salut Mental (CSMA) Dreta de l’Eixample i Camp de l’Arpa, a Barcelona. «Al Servei de Psiquiatria feia anys que recollíem dades de persones que presentaven ideació suïcida o que havien tingut alguna temptativa», explica Judit Farré Berrecosa, infermera de salut mental i estreta col·laboradora de la doctora Tejedor. «Vam posar en marxa el Programa de Prevenció de la Conducta Suïcida de la Dreta de l’Eixample en col·laboració amb CPB Serveis de Salut Mental, una altra entitat proveïdora de serveis que compartia àrea d’influència amb les persones que eren ateses a Sant Pau», recorda Farré.

Durant anys, la doctora Tejedor va ser una veu autoritzada en la prevenció del suïcidi, gràcies al seu gran coneixement del fenomen i a l’experiència del programa que van desenvolupar a Sant Pau. «Els objectius del programa incloïen, en el nivell de prevenció i seguiment, els punts clau que ja trobàvem en les polítiques de salut d’altres països europeus», rememora Judit Farré, «es donava molta importància a sensibilitzar la població general perquè conegués el suïcidi i aquest deixés de ser un tema tabú, i es considerava que l’atenció primària era una peça clau del sistema de detecció i seguiment posterior». El convenciment de la conveniència d’aquesta sensibilització es respirava en cadascuna de les intervencions de Carmen Tejedor als mitjans de comunicació, que eren nombroses i riques en reflexions encara ara vigents.

Ningú no ha aconseguit reduir la mortalitat per suïcidi al món. Les taxes de suïcidi són avorridament estables en tots els països. El que sí que hem aconseguit és que les persones que fan un intent de suïcidi (...) no el repeteixin

Carmen Tejedor (Suicidios, la ley del silencio, La 1)

«Crec que sensibilitzar la societat és bàsic», reflexiona Judit Farré, «parlar del suïcidi de manera directa i professional ajuda a prevenir-lo. En aquest sentit, els mitjans de comunicació són molt eficaços a l’hora de donar a conèixer la realitat suïcida». La formació dels professionals de la salut en tots els nivells d’atenció (primària, urgències, hospitalització, geriatria…), és per a Farré un altre pilar important.

Hem de conèixer bé els factors de risc i detectar les persones més vulnerables

Judit Farré

En aquest sentit, el paper dels professionals d'infermeria resulta essencial, tant en la detecció com en el suport a les persones de risc, atesa la relació de proximitat i confiança que aquests estableixen amb la població que atenen.

La formació i la sensibilització, a més, són especialment importants en el cas de professionals que són clau en la comunitat, com ara docents, educadors, tècnics socials, cuidadors, cossos de seguretat, etc.  Es tracta de professionals que poden detectar conductes de risc i cal que els ajudem perquè sàpiguen com actuar i encaminin aquests casos cap al centre de salut».

Dr. Diego J. Palao Vidal

Director Executiu de Salut Mental

Consorci Corporació Sanitaria Parc Taulí de Sabadell

«Tots podem ajudar a evitar morts per suïcidi»

Llegeix més

Beneficis demostrats del seguiment

Pel que fa al programa, Judit Farré destaca que es treballa en aspectes com ara la detecció precoç de la idea suïcida, l’optimització dels recursos assistencials disponibles per crear circuits d’atenció específica als pacients amb risc de suïcidi, la intervenció psicoeducativa en la comunitat per modificar les actituds socials davant les conductes d’autolesió, la difusió d’informació sobre els factors de risc i la desestigmatització d’aquestes conductes, i la reducció de les primeres temptatives suïcides, les recidives i l’augment de la supervivència. L’objectiu de tot això és millorar el seguiment i la contenció. «Oferíem un seguiment individual», explica, «més o menys freqüent segons la gravetat del cas, i també un seguiment grupal, amb tècniques que en aquell moment eren molt innovadores, com el ‘mindfulness’ o consciència plena.»

En el programa es van desenvolupar iniciatives que en aquell moment eren innovadores perquè ningú no les havia posat en marxa. Es va fer mitjançant equips, tant al Servei de Psiquiatria de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau com al CSMA Dreta de l’Eixample, que es van implicar totalment en els objectius i que han sabut mantenir el mateix esperit que al principi. Entre les iniciatives que es van posar en marxa destaca la difusió d’informació de salut i recursos d’atenció immediata per a les persones de risc, a través de mitjans audiovisuals, una manera d’arribar a la gent que «no va provocar un efecte de contagi ni un excés de demanda assistencial, sinó un increment de les consultes per ideació suïcida, potser gràcies a la intervenció de l’assistència primària o a la pròpia iniciativa de qui tenia la idea o de les seves famílies. I aquest és el primer pas per a la prevenció», valora Judit Farré. El programa també va obrir una pàgina web que oferia recursos tant als professionals com a les persones que es trobaven en risc, amb telèfons d’ajuda i la possibilitat d’enviar preguntes o dubtes, als quals responien Carmen Tejedor i Anna Díaz, també psiquiatra.

El nostre lema era: Sempre pots deixar el suïcidi per demà. Preguntar, parlar i guanyar temps és la clau.

Carmen Tejedor (Suicidios, la ley del silencio, La 1)

També van ser anys d’avaluar els resultats del programa. «Entre el 2005 i el 2007 vam dur a terme una avaluació sistemàtica dels resultats del programa que va mostrar l’efectivitat de les estratègies dissenyades. L’estudi comparava si hi havia diferències significatives entre les persones que s’havien pogut beneficiar del seguiment del programa i les que no hi havien tingut accés, i es valoraven variables com la necessitat o no d’ingrés o el nombre de repeticions de les temptatives. En tots dos casos, les persones que havien participat en el programa mostraven una puntuació més baixa, cosa que evidenciava que el seguiment oferia un entorn de contenció», detalla la infermera.

La doctora Carmen Tejedor i els seus col·laboradors creien fermament en la importància del suport mutu, de l’acompanyament a les famílies. Aquest convenciment va propiciar que oferissin col·laboració i assessorament en la creació d’un tipus d’associació familiar que ja existia en altres països i que serveix de suport per als supervivents de les morts per suïcidi. I així va néixer, l’any 2012, Després del Suïcidi - Associació de Supervivents. «Totes dues teníem molt clar que el protagonisme era dels supervivents i que, en tot cas, hi seríem sempre que ens necessitessin», afegeix Farré. Posteriorment s’han anat creant altres associacions semblants a Espanya que responen a la demanda i la necessitat d’informació, suport i acompanyament dels supervivents després de la pèrdua. Per a Judit Farré l’associacionisme és important perquè cobreix unes necessitats que des del marc professional no sempre es poden atendre: «El futur serà treballar d’una manera complementària».

Dues dècades després, la taxa de mort per suïcidi a Espanya, efectivament, gairebé no ha canviat, tal com ja augurava la doctora Tejedor. És la primera causa de mort per motius externs no naturals, amb una taxa de 8,5 per cada 100.000 habitants, segons dades de l’INE. Ara, però, ja ningú no dubta de la necessitat d’invertir en estratègies de prevenció i seguiment. En aquest sentit, l’equip del Servei de Psiquiatria de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau es va esforçar per fer les coses d’una altra manera i va instaurar unes estratègies de prevenció i seguiment de temptatives que al cap d’uns anys s’han generalitzat al nostre país.