La dona passa, al llarg de la seva vida, per molts canvis físics que suposen una nova manera de sentir i viure. Tradicionalment, s’ha interpretat la menopausa des d’una mirada discapacitada i s’ha realçat les seves dificultats, però hi ha una altra manera de sentir el canvi i donar la benvinguda a la nova etapa. Integrar el pas del temps com a factor inevitable ens ajuda a donar valor a allò que tenim. I tenim uns cossos que han viscut suficient per fer revisió d’allò experimentat i poder aplicar-ho al futur.

Culturalment s’ha identificat l’embaràs i el postpart amb una època de plena felicitat però l’evidència demostra que l’embaràs i el postpart no són protectors de la salut mental, sinó que ens trobem davant d’una època de major vulnerabilitat. La pressió social per ser feliç en aquesta època de la vida és molt gran i això pot fer que moltes dones pateixin una depressió postpart en silenci.

La falta de detecció i identificació dels trastorns de l'espectre de l'autisme (TEA) impedeix que les nenes i les dones dins de l'espectre rebin els suports terapèutics, educatius, laborals, socials i familiars que els calen. Això els genera un malestar acumulatiu al llarg de les diferents etapes vitals i fa augmentar el risc de presentar comorbilitats amb problemes d'ansietat, depressió, autolesions i conducta suïcida, entre altres dificultats.