«Des que m’atenen a salut mental, he deixat de ser escoltada»

Ser dona és un factor de risc a l’hora de tenir una pitjor salut mental. Tant és així que el 23,4% de les dones refereixen tenir una mala salut mental mentre que, en els homes és un 15,6% (informe SESPAS 2020). El risc de patir depressió o ansietat és entre dos i tres cops superior en el cas de les dones que en els homes. (Encuesta Nacional de Salud 2017).     

Ser dona i tenir un problema de salut mental són factors de risc per patir violència masclista. Les dones que tenen un problema de salut mental també veuen multiplicat per quatre el risc de patir violència per part de la parella o ex parella. Un 80% de les dones amb problemes de salut mental han estat víctimes de violència en algun moment de convivència amb la seva parella.

El 42% d’aquestes dones no identifica aquestes situacions com a violència masclista i, les que ho fan i ho denuncien, tenen el risc de que se’ls resti credibilitat pel fet de tenir un problema de salut mental.    

Així que les dones amb problemes de salut mental viuen una doble discriminació: per ser dones i per patir un problema de salut mental.

Per què la dona pateix més trastorns de salut mental?

Ir al artículo

De tot això ens parla María del Mar, usuària de la xarxa de serveis de salut mental, víctima de violència en l’àmbit familiar durant 22 anys i formada en matèria de gènere.

«Des que m’atenen a la xarxa de salut mental, de cop i volta, vaig deixar de ser escoltada». Així ens explica com la seva condició de patir un problema de salut mental fa que senti que la seva veu, la seva opinió, els seus pensaments i decisions són, sovint, qüestionats pel sistema assistencial de salut mental. Explica que, en ocasions, fins i tot s’ha sentit forçada a «dir que estic bé» o a dir el que l’altra persona espera escoltar d’ella.

La Maria del Mar fa molts anys que fa treball personal per aconseguir viure millor amb la seva situació i, tot i així, segueix veient com «el que d’altres persones penses sobre la meva vida és més vàlid que el que penso jo».

Qüestionar la veracitat de les seves paraules pel fet de patir un problema de salut mental s’ha donat en situacions tan diverses com acudir a un centre de salut per sospita de COVID-19 (no per iniciativa pròpia sinó per indicació d’un altre facultatiu) o quan parla dels maltractaments que ha patit. Maria del Mar va ser víctima d’assetjament sexual però no es va atrevir a denunciar-ho perquè va donar per fet  que «ningú em creuria y per por a represàlies».

Quan algun professional de la salut li demana que entengui la seva desconfiança pel que la Maria del Mar explica, ella sent que l’altra persona la minimitza, no la creu i la revictimitza.

Segons María del Mar, aquestes situacions passen amb les dones amb problemes de salut mental però no per problemes de comunicació o pel propi diagnòstic, sinó per una cultura patriarcal que «impregna tot el sistema d’atenció a la salut».

«Te a veure amb la doble discriminació, de forma que quan les dones amb problemes de salut mental ens mostrem segures, fermes i demanant els nostres drets, se’ns criminalitza», afirma.

Comenta que, si fos un home o no tingués cap problema de salut mental, seria més escoltada i menys qüestionada.

María del Mar ens interpel·la a fer un exercici d’introspecció, a analitzar els nostres prejudicis de gènere i els vinculats a la salut mental, a qüestionar-nos la nostra forma de veure i atendre l’altre quan és dona, pateix o ha patit violència masclista y, a més a més, te un problema de salut mental.

«Ja no és temps de seguir sensibilitzant o conscienciant. És temps de canviar».

Aquest testimoniatge és possible gràcies a TrebolMente.