La salut mental materna

Si has tingut una depressió postpart severa, sí que tens més risc que es torni a produir amb un segon fill. El més important és que, com que tu ja tens una història prèvia, es pot fer un tractament preventiu, amb psicoteràpia o amb farmacoteràpia, per a reduir el risc que reaparegui. També es poden detectar els primers símptomes de forma precoç i tractar-los de forma eficaç i ràpida, evitant que la depressió progressi. El més important és mantenir un seguiment estret amb el teu psiquiatra perquè, en aquesta ocasió, puguis tenir una vivència del postpart lliure de símptomes.

Estar immersa en un tractament de fertilitat és, inevitablement, una font extra de preocupació que pot desencadenar ansietat. Gestionar la incertesa, la frustració i la manca de control no és una tasca fàcil, però podem intentar tenir l’ansietat a ratlla amb algunes idees:

• L’exercici físic és un molt bon aliat per a controlar l’ansietat. Fer esport ajuda a regular els nivells de cortisol (hormona de l’estrès), però també promou l’alliberament d’endorfines i moltes altres hormones que ens ajudaran a sentir-nos millor. Adapta la intensitat de l’exercici al que sigui més recomanable en aquests moments. Caminar està recomanat en la majoria dels casos.
• Comparteix com et sents amb la teva parella, no t’ho guardis a dins.
• Tingues cura també del teu diàleg intern. Procura parlar-te amb estima i amor, evita l’autocrítica. La nostra ment reacciona a allò que li diem que està passant o passarà i no tant a allò que realment està passant, per tant, evita anticipar tot allò dolent i cerca pensaments alternatius més realistes.
• Troba temps per seguir amb la resta de la teva vida. Que no tot giri al voltant del tractament, gaudeix del dia a dia, socialitza amb persones amb les que valgui la pena fer-ho, estigues activa, fes activitats que t’agradin i t’omplin.

Durant l’embaràs es poden prendre diversos antidepressius que han demostrat ser segurs tant per la mare com pel nadó. Moltes dones prenen antidepressius durant l’embaràs i també durant la lactància materna, aconseguint un bon control dels seus símptomes emocionals i un bon desenvolupament del seu nadó. Pel benestar físic i mental de la mare i del nadó, és important que els símptomes de l’ansietat i la depressió estiguin ben controlats. En alguns casos, es podrà aconseguir aquesta estabilitat fent teràpia psicològica i, en altres ocasions, serà necessari afegir tractament farmacològic amb antidepressius.

El més important és fer un bon pla terapèutic amb el teu psiquiatra des del mateix moment en què cerques un embaràs, de manera que pugueu decidir si l’antidepressiu que estàs prenent és segur per l’embaràs, si és necessari retirar-lo, canviar-lo per un altre o afegir tractament psicològic per a un millor control dels símptomes. En cas que el tractament antidepressiu te l’estigui receptant un metge de família o metge general, hauries de demanar que et derivin a un psiquiatra per tenir un seguiment especialitzat durant l’etapa perinatal.

La majoria de dones té alguna mena de por durant la gestació i, per tant, tenir preocupació durant l’embaràs és quelcom molt comú. Podem tenir por a moltes coses: a que li passi quelcom dolent al nadó, por al canvi que experimentarà la nostra vida o el nostre cos, por a com afectarà a la parella, al treball... A més a més, les dones amb una personalitat molt perfeccionista, autoexigents i amb gran necessitat de control, els pots resultar molt difícil transitar l’embaràs acceptant que, probablement, es troben davant l’esdeveniment vital més important de les seves vides i que no ho poden controlar.

Si ja estàs embarassada i tot va bé, a més de cuidar-te i seguir els controls, no hi ha gaire més a fer perquè l’embaràs va sol. Intentar deixar anar una mica el control i confiar en el teu cos.

En moltes ocasions, a la por se li suma la culpa i la pressió social per no estar gaudint d’aquest moment com se «suposa» que ho hauríem de fer.

És important aprendre a tolerar el patiment i acceptar que no sempre ens sentirem bé i no afegir més pressió amb pensaments que ens diuen que no hauríem de sentir el que estem sentin. No escollim com ens sentim i culpar-nos per això mai és una bona idea, només fa augmentar el malestar.

Acostumem a creure que preocupar-nos per les coses si donar voltes als temes ens pot ajudar a trobar solucions, però la realitat és que donar voltes a les coses contínuament de manera quasi obsessiva serveix de poc i, de fet, ens fa més vulnerables a l’ansietat i la depressió. Procura evitar dedicar molt temps a pensar en tot allò que pot anar malament i quan et descobreixis fent-ho, intenta generar un pensament alternatiu més realista basat en els fets i no tant en les pors, centrant-te en allò que està passant ara i no en aquelles coses dolentes que podrien passar. Segur que també estan passant moltes coses bones, pensa en recordar-t’ho.

Si descobreixes que has entrat en bucle, surt. Ves a fer una passejada o fes una mica d’exercici físic.

Comparteix el que sents amb algú de confiança. Posar paraules als teus pensaments ajuda a estructurar-los i organitzar-los.

Si no saps amb qui compartir-ho, et pot ser molt útil escriure-ho.

No és cert. No hi ha cap trastorn mental que impossibiliti les dones ser mares. L’esquizofrènia, com totes les malalties físiques i mentals, pot tenir diferents nivells d’afectació i els símptomes poden tenir una expressivitat molt variada. Moltes de les dones amb esquizofrènia poden tenir una vida satisfactòria i plena en molts sentits, incloent el formar una família i ser mares. Un aspecte important per a les dones afectades d’aquests trastorn, és el de mantenir l’estabilitat dels símptomes durant l’etapa perinatal, segueixi bé les pautes terapèutiques i el pla de tractament.

És normal tenir dubtes. La maternitat desperta dubtes a totes les mares. El més important és que tinguis una conversa amb el teu psiquiatra perquè et pugui orientar en el teu cas concret, en com abordar l’embaràs, part i postpart. En general, has de tenir en compte que l’embaràs i el postpart són etapes vitals de major estrès psicològic i fisiològic i això fa que sigui un període d’especial risc per a les descompensacions. Un aspecte important a considerar és que amb un bon seguiment del tractament farmacològic no tens perquè patir cap descompensació i que hi ha molts fàrmacs per tractar el trastorn bipolar que són segurs durant l’embaràs i postpart.

Un símptoma important a controlar durant l’embaràs en mares amb trastorn bipolar és l’insomni. Així que és important que mantinguis les hores de son de la forma més estable possible, fent servir medicació per tractar l’insomni si s’estima necessari.

Malauradament, el part traumàtic és una realitat més freqüent del que podríem pensar. Algunes pràctiques realitzades durant el part poden tenir un elevat potencial traumàtic. El que passi en el part quedarà fortament impregnat en la mare i afectarà el seu estat físic i emocional, tant d’ella com del nadó.

En alguns casos, les dones tindran complicacions obstètriques importants que poden donar lloc a parts molt instrumentalitzats, cesàries urgents o d’altres situacions d’elevada complexitat. Evidentment, aquestes circumstàncies  influiran negativament en la vivència subjectiva del part. Cal recordar, però, que no cal que hi hagi una situació de gran gravetat clínica perquè la mare senti que ha tingut un mal part. Per a la dona, el que defineix un part traumàtic o no és la seva pròpia experiència subjectiva. Si durant el part, la mare sent que han passat coses que no es veia capaç d’afrontar, si hi ha hagut alguna complicació, si s’ha sentit jutjada o no respectada, si s’han pres decisions sense el seu consentiment..., totes aquestes situacions poden provocar que el part sigui viscut de forma traumàtica.

En aquests casos és comú que apareguin sentiments com la ràbia, irritabilitat, baix estat d’ànim, ansietat, malsons o pensaments recurrents sobre el que ha passat. També pot aparèixer dificultats per vincular-se amb el nadó.

Algunes recomendacions són:

• És important que et donis permís per parlar del teu part. Totes les dones necessitem explicar les nostres històries de part. En el cas d’un part traumàtic, sovint evitem parlar-ne perquè recordar-ho ens fa mal o perquè sentit que no ens entenen, però si no parlem del que hem viscut, si no li posem nom al que sentim, no podem ordenar-ho i processar-ho emocionalment. Necessitem parlar-ne per poder integrar l’experiència.

• Troba algú sensible i de confiança que sàpigues que t’escoltarà sense jutjar-te. Escriu com va ser el teu part.

• A Internet també hi ha fòrums de suport entre mares, compartir la teva experiència pot ser un primer pas per sanar el teu part.

• També és important recordar que, tot i l’arribada del teu nadó al món no ha estat com t’esperaves o desitjaves, tens molt temps per endavant per «maternar» el teu nadó com tu desitges.

Tanmateix, si la simptomatologia no millora podria tractar-se d’un trastorn per estrès posttraumàtic i caldria consultar un professional sensible amb el tema perinatal.

La depressió és una malaltia que es caracteritza per sentiments de tristesa intensos i persistents. És important no confondre la tristesa amb la depressió. La tristesa és una emoció normal i entra dins les variacions habituals de l’estat d’ànim. La depressió no és tenir un mal dia, sinó que és un estat en qual la persona es veu afectada de manera global.

Les senyals que ens podrien indicar que patim una depressió postpart són:

• Sentiments de tristesa intensos i persistents (més de dues setmanes).
• Plor incontrolable.
• Pèrdua d’interès i dificultat per gaudir d’activitats amb les que abans gaudíem.
• Alteració de la son i la gana.
• Dificultats per dur a terme les activitats diàries.
• Dificultats de concentració, pensament alentit.
• Sentiments de culpa per no ser la mare que esperàvem ser.
• Dubtes sobre la nostra capacitat per tenir cura de la criatura, sentiments d’incapacitat
• Dificultats per vincular-se amb el nadó.
• Pensar que ens hem equivocat al tenir un fill o filla.
• Idees de mort o suïcidi.

Si et sents identificada és important que consultis amb un professional de la salut.

A tots els canvis que es produeixen en la maternitat, cal sumar-hi el cansament i la manca d’hores de son. Amb aquest escenari, és normal que puguin aparèixer sentiments ambivalents. La imatge idíl·lica de la maternitat, en la qual només hi ha emocions positives, queda lluny de la realitat. En aquesta s’ha d’integrar tot allò meravellós del postpart amb tot el que és més complicat. Arrencar el plor, per sí mateix, no seria una senyal de depressió. No hauríem de confondre un moment de tristesa, de plor o, fins i tot, de desesperança amb una depressió.

De fet, fins un 50% de les mares passen per un fenomen conegut com els maternity blues durant el postpart. Aquesta reacció, que es considera normal, apareix entre el tercer i cinquè dia de postpart i està molt associada als canvis hormonals. Consisteix en estar més sensible, tenir episodis de plor, tristesa lleu, sentir-se més irritable i presentar preocupacions per la criatura. S’acostuma a resoldre de forma espontània i no supera les dues primeres setmanes després del part.

Tanmateix, si aquests símptomes empitjoren, es cronifiquen, o apareixen més símptomes, hem de pensar en la possibilitat d’una depressió postpart i demanar ajuda professional.

En una pregunta anterior hem parlat dels signes d’alarma d’una possible depressió postpart. Si creus que la teva parella se sent així és important demanar ajuda. La depressió postpart es pot tractar.

Algunes recomanacions per tenir cura de la mare i el nadó:

• Alliberar la mare de tota la logística de la casa, comprar, cuinar, netejar. Idealment, ella s’hauria d’ocupar només del nadó i d’ella mateixa.
• Tenir cura d’altres infants que hi hagi a la família. Dur-los i recollir-los de l’escola, portar-los al parc o estar pendent d’ells.
• Assegurar-se que la mare pot descansar, dormir és fonamental. Animar-la a dormir quan el nadó estigui adormit i evitar que aprofiti aquest moment per ocupar-se de la casa.
• Compartir la cura del nadó.
• Afavorir que surti de casa, que pugui fer una passejada o exercici físic.
• Promoure una dieta saludable, no és el moment de fer dietes restrictives.
• Promoure la lactància materna. Sabem que donar el pit és beneficiós pel nadó i per la mare. L’oxitocina i la prolactina (hormones implicades en la lactància materna) tenen un impacte en els estats emocionals de la mare, ajudant a reduir els nivells d’ansietat i estrès. En qualsevol cas, sempre hem de respectar la decisió de la mare i, si no vol o no pot donar el pit, cal respectar-ho i acompanyar-la en aquesta decisió.
• Oferir-li una escolta activa sense jutjar-la, evitant comentaris com «però como és que no ets feliç si tens un fill preciós, si tot ha anat bé…»  i que puguin fer-la sentir més culpable del que ja es deu sentir.
• Valorar i reforçar tot allò que fa bé, ajudar-la a sentir-se capaç com a mare.
• Preguntar-li directament en què necessita que l’ajudem.
• No deixar la mare sola, sobre tot si no la veiem bé.

No has de deixar la lactància materna tot i que prenguis medicació. Hi ha molts fàrmacs que no passen a la llet materna i, per tant, no arriben al nadó, sent totalment segurs (per exemple, l’escitalopram o el lorazepam). Quan la mare dona el pit és important que estigui tranquil·la, així el nadó també es pot relaxar i sentir-se bé amb la mare. És per això que és preferible que, si la mare ho necessita, prengui fàrmacs per controlar l’ansietat o la depressió, ja que no afecten el nadó i els permet interaccionar de forma més relaxada durant la lactància.

Si estàs prenent algun fàrmac i vols donar el pit, comenta-ho amb el teu metge i et dirà si pots mantenir-ho o si cal canviar el fàrmac per un altre que no passi a la llet.

No totes les mares es vinculen al seu nadó de manera immediata, ni totes senten aquest suposat enamorament només veure’l per primer cop. Moltes mares triguen més temps en vincular-se amb els seus nadons, algunes senten una mena de sentiment de protecció per un ésser tan vulnerable, altres presenten serioses dificultats per vincular-se amb els seus nadons i, algunes, fins i tot senten rebuig. El fet de tenir un problema de salut mental durant la gestació, el postpart o tenir un mal part pot interferir en la creació del vincle.

Moltes mares experimenten sentiments oposats. D’una banda, se senten felices i, d’una altra, se senten desbordades i angoixades. Els sentiments cap a la maternitat no tenen perquè ser únics i poden ser una barreja de moltes emocions diferents.

Quan el vincle s’ha establert de manera correcta, criar esdevé quelcom més senzill. El contacte pell amb pell amb el teu nadó, la lactància materna o, en la seva absència, donar el biberó com si donéssim el pit, els massatges, totes les conductes pròpies de la maternitat i el contacte estret amb el nadó afavoreixen el vincle.

La dona embarassada passa per un moment vital que sabem que és especialment sensible i de major vulnerabilitat per la salut mental. És un mite pensar que l’embaràs  és un protector de la salut mental. Tenir ansietat abans de l’embaràs augmenta les probabilitats de tenir-ne també en aquest estat.

Hi ha diferents coses que podem fer per controlar l'ansietat.

• Respirar. Quan estem ansiosos tendim a fer respiracions curtes, superficials i molt ràpides. Practicar una respiració lenta, cíclica i profunda ens pot ajudar a rebaixar l’ansietat ja que activa el sistema nerviós parasimpàtic, que és l’encarregar d’activar la relaxació un cop el perill que hem percebut ha passat i ens ajuda a tornar a un estat de calma.
  Com practicar una respiració conscient?
  • Inspira en 3 segons
  • Retén l’aire 1 segon
  • Expira en 3 segons. Torna a retenir l’aire abans de tornar a inspirar assegurant-te que l’aire arriba a la part més aixa dels teus pulmons, omplint-los bé.

Mentre estiguis respirant d’aquesta manera, intenta centrar la teva ment en el moment present. Pots centrar-te en la respiració, en com entra i surt l’aire del teu cos, en la pressió que exerceix l’aire dintre teu. Quan descobreixis que la teva ment no està centrada, sense jutjar-te, torna a concentrar-te en la respiració. Practica cada dia un parell de cops durant 10 minuts.

• Cuida’t físicament, assegura’t que dorms totes les hores que necessites.
• Fes exercici físic, és el millor aliat per reduir els nivells d’estrès en el nostre cos.
• Identifica els teus pensaments. Si et generen ansietat, analitza’ls, pregunta’t si són reals o són resultat de les teves pors. Busca evidència a favor i en contra, i intenta generar pensaments alternatius més realistes.
• Sigues amable amb tu mateixa, potser no és com t’agradaria sentir-te en aquest moment, però si et castigues per això acabaràs generant més culpa i ansietat.

Si l’ansietat s’intensifica e interfereix de manera significativa en el teu dia a dia, demana ajuda al teu metge de capçalera, ginecòloga o llevadora.

Ser mare per primer cop és una experiència transformadora i transcendental que té un gran impacte en la vida de la dona i la seva parella. Aquesta nova etapa de la vida ve acompanyada de canvis hormonals, canvis en les rutines, canvis en les dinàmiques familiars, en les prioritats. La nostra vida serà totalment diferent i transformarà tot el sistema familiar.

Quan neix un nadí, no només neix una mare o un pare, sinó que també neix una família, a la vegada que neixen també uns avis i àvies i, fins i tot, uns tiets i tietes. Si hi ha més fills, també neixen un germà o germana.

De vegades, integrar tots aquests canvis no és una tasca fàcil. És molt important que cada membre de la família entengui quin és el seu rol principal. En el cas de la mare, la seva prioritat és, o hauria de ser, tenir cura del nadó i d’ella mateixa, i per això és fonamental el rol de la parella de la mare. El seu principal paper és el de tenir cura de la mare i el nadó, de ser el seu suport.

Les famílies d’origen de cadascú dels pares també tindran una influència important en la nova família que s’ha creat. El seu suport logístic i emocional és fonamental, però és molt important que entenguin que el seu rol és el de donar el suport que la parella hagi manifestat i respectar els ritmes i decisions que els nous pares prenguin en relació a la criança.

És lògic esperar que la família vulgui visitar el nadó i formar part de la seva vida, però si las visites de familiars i amistats resulten un estrès, és important poder-ho transmetre i pactar, si cal, un horari de visites que sigui realista per la mare. El postpart immediat és un període en el qual la dona tendeix, en general, a necessitar poca interacció social i  prefereix la calma del nucli familiar més estret. A la vegada, dormir és una necessitat vital i les visites de vegades poden interferir. La meva recomanació és que si la mare dorm no se l’hauria de despertar para atendre les visites.

També cal considerar que, en la situació actual de pandèmia, moltes dones se senten especialment incòmodes amb les visites. De vegades, fins i tot, han rebut directrius dels seus pediatres de restringir les visites.

Respectar les necessitats de la mare i les decisions que vagi prenent la parella en relació a la criança és molt important i evitarà una escalada de tensions familiars.

La criança és una etapa que sovint comporta cansament i moments estressants. Això pot ser encara més intens quan els nadons tenen necessitats especials. Els nivells d’estrès dels pares i mares d’infants amb dificultats acostumen a ser particularment elevats. El desgast i el cansament pot arribar a ser important, de vegades difícil de tolerar. Acostuma a ser d’ajuda contactar amb altres pares que tinguin nadons amb  necessitats similars per poder compartit punts de vista, estratègies i sentir-se recolzats..

També pot ajudar intentar compartir part de la cura del nadó amb familiars o altres persones cuidadores per poder tenir espais propis que permetin als pares carregar-se d’energia i seguir tenint cura dels fills amb més tranquil·litat. En casos en què l’estrès suposi símptomes d’ansietat o baix estat d’ànim, cal contactar amb el metge de capçalera per a que valori la necessitat de tractament farmacològic o psicoterapèutic. 

Si no estàs bé i el malestar fa més de dues setmanes que dura és important la valoració per part d’un professional de la salut. Pots acudir a la teva llevadora, al metge de capçalera o a un o una professional especialitzada en salut mental perinatal.

El primer que hauries de fer és compartir com et sents amb les persones el teu entorn, especialment amb la teva parella, i que demanis ajuda en allò que honestament pensis que la necessites. Deixa’t ajudar i permet-te. La bona mare no és la que pot sola amb tot. Cuidar-te és tenir cura del teu nadó.

Cerca grups de suport entre iguals, grups de mares i de criança en el teu entorn més proper al teu domicili.

El que sents no és culpa teva. Criar no és fàcil.

 «Maternar» és l’acte de major entrega i generositat que faràs en la teva vida. No centris els pensaments en com creus que hauries de sentir-te. Valora i recorda també tot allò que fas bé. No et fixis només en l’angoixa o com de trista estàs sinó que posa el focus en tot l’esforç que fas pel teu nadó. Recorda: no cal ser una mare perfecte, totes ens sentim en ocasions angoixades o saturades, no és agradable, però no significa que no siguis una bona mare.

La lactància materna és un aspecte important en la relació mare-nadó, ja que és un moment d’intimitat, afecte i sincronia que comparteixen de forma exclusiva la mare i el nadó en les primeres etapes de la criança. Quan la lactància ja està instaurada i si no hi ha símptomes d’ansietat al respecte, donar el pit por representar una experiència agradable i satisfactòria tant per la mare com pel nadó, potenciant aspectes de vinculació entres tots dos i aportant seguretat en la relació. Així mateix, alguns estudis suggereixen que les hormones responsables de la lactància, l’oxitocina i la prolactina, poden tenir un efecte positiu en l’estat d’ànim i també en la regulació de l’estrès matern.

Sabem també que les dificultats en la lactància materna existeixen i que acostumen a ser un dels aspectes que genera preocupació entre les mares, especialment entre aquelles amb símptomes de depressió postpart. Podríem dir que existeix una relació bidireccional entre les dificultats en la lactància i la depressió postpart i no sempre queda clar si les dificultats en la lactància són un símptoma de depressió o si la depressió és la que està afectant negativament a la lactància.  

En general, les mares que aconsegueixen una lactància materna exitosa tendeixen a reportar major energia, una millor qualitat del son i millor estat en general. És important recordar que no existeix una única causa per a la depressió postpart i tampoc hi ha un únic factor de protecció. La recomanació general seria la d’intentar una lactància materna ja que, si aconsegueixes una lactància materna exitosa i agradable, en principi aquesta pot actuar com un factor de protecció per a la depressió postpart. Però la realitat és que en el postpart influiran molts altres factors, la lactància no serà l’únic, i és important que la resta d’aspectes també funcionin bé per poder transitar el postpart de la millor forma possible.