Com es pot prevenir i detectar la violència masclista

La violència és una greu vulneració dels drets i un impediment perquè les persones puguin aconseguir la plena ciutadania, autonomia i llibertat.

Quan parlem de violència masclista hem d'entendre que ho fem des del seu màxim exponent quant a vulneració dels drets de la dona i es refereix a totes aquelles accions que contribueixen al menyscabament sistemàtic de la dignitat, l’estima i la integritat física i mental de les dones, nenes i persones amb una identitat de gènere o sexualitat identificada com a dona. És un tipus de violència estructural, ja que es troba present a totes les societats i tots els espais socials, encara que es dona en diferents nivells i mitjançant diferents mecanismes en funció de diverses qüestions.

La violència masclista també recull legislativament aquelles violències produïdes en altres àmbits fora de la parella, com ara: laboral, institucional, educació, obstetrícia… que es produeixen pel simple fet de ser dona.

Dins de la violència masclista, situem la violència de gènere, que es dona en relacions en què la dona és o ha estat cònjuge o parella amb l'agressor masculí de l'índole que sigui o hi ha mantingut una relació.

En canvi, quan parlem de maltractament, fa referència a una casuística del tipus de violència exercida. El maltractament pot ser físic, psicològic, ambiental, social, econòmic, institucional, digital i sexual. S'entén per maltractament tot aquell acte realitzat per part d'una persona masculina cap a una dona, i que tingui com a objectiu causar un mal a la persona maltractada.

Així, en canvi, quan ens referim a un abús, ho fem per indicar un abús sexual, que actualment es recull sota el concepte d'agressió sexual segons la llei orgànica 10/2022 del 6 de setembre de garantia integral de la llibertat sexual, conegut com a «sí és sí».

La violència entre parelles del mateix sexe o de la dona cap a l'home no és violència de gènere perquè, per definició, aquesta és la que exerceix un home sobre una dona i perquè rau en la desigualtat de poder històrica entre els dos sexes. Però entre parelles del mateix sexe també hi ha maltractament.

Contextualment, la violència entre parelles del mateix sexe s'anomena violència intragènere.

Encara que l'origen de la violència en parelles homosexuals és diferent, els símptomes són molt semblants als de les dones víctimes de violència de gènere: «Hi ha anul·lació, hi pot haver maltractament físic, control econòmic...».

Tot i això, també té certs elements que són característics de les parelles que formen part del col·lectiu LGTBIQA+ i per això s'ha de donar resposta des de serveis específics i formats per oferir l'atenció adequada.

Actualment, la violència intragènere està tipificada al Codi Penal com a violència domèstica, en què no hi ha discriminació per orientació sexual. Així doncs, legislativament parlant, la violència intragènere se situa dins del marc legal de la violència domèstica, però és important assenyalar els matisos i les causes que la provoquen. No podem caure en l'error de catalogar la violència sota el mateix prisma, ja que si ho fem podem invisibilitzar-ne les característiques pròpies i difícilment podrem intervenir i prevenir.

Per acabar, podem afirmar que tota violència es basa en una desigualtat de poder, però mentre la de gènere està provocada pel sexisme, la que s'ha denominat «intragènere» atén infinitat de variables, des de la diversitat funcional, al nivell econòmic, l'aïllament d'amistats i familiars, l'absència de xarxes de suport social, la procedència estrangera o la lgtbfòbia interioritzada.

Existeix, encara que no es vegi ni es coneguin les vies d'escapament per a aquestes víctimes. Per això és important destacar que SÍ que hi ha serveis i recursos a què pots acudir si vius una situació de violència en la relació amb una persona del mateix sexe. A Catalunya aquest servei és el Servei d’Atenció Integral per a persones LGTBIQA+.

La violència de gènere abasta molts tipus de violència: econòmica, social, psicològica, física, verbal, sexual, ambiental, digital… Dins aquesta tipificació de la violència hi ha molts matisos que es manifesten en qualsevol forma i situació. Per això, destacar únicament uns signes específics que ens permetin distingir una relació de violència resulta complex i delicat. És a dir, no podem quantificar la violència establint un límit, perquè la violència és com una llavor, que creix a poc a poc amb les condicions adequades.

Podem parlar dels inicis de la violència:

• Vol controlar tot el que fas i penses, no et deixa tenir secrets.
• Vol conèixer tots els detalls del temps que no passeu junts.
• Vol decidir com has d'anar vestida, pentinada o com t’has de comportar.
• Et prohibeix fer coses o relacionar-te amb certes persones.
• Discuteix amb tu en públic o privat de manera inesperada.
• Has d'encertar els seus pensaments o desitjos i adaptar-te.
• Et dona ordres i gairebé no dialoga.
• Et culpa i responsabilitza de tot el que va malament fins que t'ho acabes creient.
• No es disculpa per res, no reconeix mai els seus errors.
• Imposa les normes: quan i com us veieu, on aneu, etc.
• Fa coses que no vol que facis tu.
• No compleix mai els acords o compromisos entre els dos.
• No accepta mai cap criteri o observació teva.
• No reconeix les teves qualitats o valors.
• És poc sociable amb les teves amistats i família.
• Et fa sentir inferior.
• Sempre promet que canviarà, però no ho fa.
• Es burla de tu.
• Utilitza informació que li has explicat en contra teva.
• S'enfada o deixa de parlar-te durant dies sense donar-te explicació.
• Sempre vol saber més que tu.
• Té explosions d'ira i després actua com si res.
• Mostra gelosia constantment.

Qualsevol forma d'abús fa mal i podria suposar l'inici d'una relació de violència; per prevenir-la, és important poder-ho parlar.

Parla amb algú que tinguis a prop en qui confiïs.

Posa't en contacte amb el número d'emergències 112, amb els cossos de seguretat de la teva zona de residència o amb el telèfon d'atenció a víctimes 900 900 120.

Si resideixes a Catalunya, localitza el servei d'informació i atenció a la dona (SIAD) més proper per sol·licitar assistència.

Acudeix a la dependència policial més propera i presenta una denúncia si així ho desitges.

Des de les diferents administracions públiques (estatal, autonòmica i locals) es destinen recursos i serveis amb l'objectiu d'oferir a les dones el suport necessari i facilitar l'accés a aquests mitjans, contribuint així a una millor atenció.

Els recursos de suport disponibles donen resposta a les diverses necessitats que pot tenir una dona víctima de violència de gènere: informació especialitzada, recursos d'allotjament d'urgència, atenció psicològica, orientació i assessorament jurídic, prestacions econòmiques, etc.

La tendència és incrementar els recursos destinats a polítiques d'igualtat per oferir a les dones opcions per sortir de la situació de violència masclista a què estan sotmeses elles i els seus fills i filles. Per sortir d’aquesta situació, hi ha recursos; per a qui decideix continuar amb l'agressor, no. No podem protegir-la estant al seu domicili i sense ser coneixedors de la situació.

En aquests supòsits, la dona ha de ser conscient que no només s'exposa a un risc físic i psicològic, sinó que també ho fa amb els seus fills i filles. És per això que els serveis de protecció al menor es veuen amb la tessitura d'actuar i abordar la situació. Això no obstant, és important incidir en què aquesta intervenció únicament es produeix en aquelles situacions en què les agressions i el risc són més grans, i la mare, pels motius que siguin, no és capaç de posar fi.

Cal trencar amb la falsa creença que, si els serveis d'atenció al menor són coneixedors d'una situació de violència, es produeix immediatament una retirada dels fills i filles. Cada cas té una casuística i particularitat diversa i concreta. L'equip de professionals estudia l'expedient i en fa el seguiment amb una atenció especial, i arriba a consensuar amb la dona un pla de treball que els permeti viure protegits, tant ella com els seus fills.

La nostra experiència i diferents estudis corroboren que la violència masclista és una forma d'exposició crònica a l'estrès sever que pot modificar els mecanismes involucrats en la resposta fisiològica i emocional.

Aquestes conseqüències són menys evidents que els traumatismes físics, però a mitjà i llarg termini poden portar problemes de salut mental i física. Les respostes d'evitació i hipervigilància que les dones supervivents han après a utilitzar per afrontar aquest tipus de violència són típicament característiques de problemes de salut mental com ansietat, depressió i trastorn d'estrès posttraumàtic (TEPT).

L'aprenentatge d'aquestes estratègies d'afrontament sembla estar relacionat amb l'aparició de problemes de salut mental (ansietat, depressió i TEPT) i d’abús de substàncies (alcohol o psicofàrmacs, entre d'altres), però també amb una reducció en l'adaptabilitat immunològica i alteracions en la resposta immunitària (síndrome de fatiga crònica i fibromiàlgia) i en la salut cardiovascular i respiratòria (asma i infarts).

Malgrat les conseqüències nefastes que la violència masclista genera en la salut física i mental de les dones, són moltes les que aconsegueixen recuperar-se després d'haver-la patit. Cal destacar que aquestes dones no solen aparèixer a les estadístiques, com tampoc no hi apareixen les dones que, gràcies a l'ajuda que reben, són capaces d'identificar la violència que s'exerceix contra elles i fins i tot trencar per sempre una relació a temps. 

L'ajuda psicoterapèutica que moltes d'aquestes dones reben està contribuint al fet que, malgrat tota la problemàtica que s'amaga darrere de la violència masclista, siguin capaces, a més de conservar la vida, de superar i reconstruir de manera positiva la seva identitat. La majoria de vegades, en una situació d'aïllament han estat objecte de desqualificacions i insults, entre d’altres, que han fet que acabin fent seves aquestes idees negatives que l'agressor ha dit sobre elles, i que acabin deteriorant la seva autoestima. No obstant això, i malgrat com n’és de difícil, moltes dones passen de víctimes a supervivents i aconsegueixen trencar la relació de control, sortir-ne i recuperar-se.

Actualment, des dels SIAD (Servei d'informació i atenció a la dona), a Catalunya, s'ofereixen constantment cursos i activitats amb perspectiva de gènere, enfocats al creixement personal, autoestima, autodefensa, etc., l'objectiu dels quals és reforçar l’autonomia i l’empoderament de la dona. Aquests cursos, tot i no estar dirigits exclusivament a la formació per a la prevenció de la violència masclista, cal destacar que treballen amb l'objectiu de crear consciència i assenyalar alguns elements que et puguin ajudar a detectar indicis d’estar patint una relació definida per la violència. 

A més, en aquests serveis especialitzats (SIAD), les professionals estan formades per poder assessorar i orientar les dones que creuen poder estar patint una situació de violència masclista.

Així mateix, si consideres que pots estar patint una situació d’aquestes, informa't al centre d'atenció a la dona més proper o dirigeix-te al teu centre de salut, on podran informar-te i assessorar-te sobre què pots fer i on pots anar.

Serveis com els centres d'atenció a la dona o centres de salut poden ser un lloc clau per prevenir i detectar de manera precoç les situacions de maltractament.

El factor protector més important és impartir i rebre una educació que trenqui la dicotomització sexual respecte a la violència, perquè mentre els nens siguin educats en l'aprenentatge de l'agressivitat i de la rudesa i les nenes en la docilitat i l'actitud de sotmetre's, serà impossible evitar l'assumpció d'actituds i comportaments violents que condueixen a l'establiment de relacions de parella desiguals i abusives. Es fa obligat reconceptualitzar allò que s'entén per valors masculins i femenins.

Alguns suggeriments en l'ambient familiar i escolar:

• No parlar només en masculí, sinó utilitzar un llenguatge més inclusiu.
• Considerar les opinions, encerts de les noies tan importants com les dels nois.
• No permetre als nois la ironia o la ridiculització d'alguns comportaments de les noies i corregir els que són clarament despectius.
• Frenar el protagonisme dels nois quan acaparen converses, debats, etc.
• Valorar en els nois les qualitats mal considerades com a femenines.
• Reconèixer la capacitat d'iniciativa a les noies.
• Ressaltar la cura personal i el fet estètic en els nois.

Educar es tracta d'un exercici d'igualtat, tant el pare com la mare tenen la mateixa responsabilitat quant al desenvolupament, educació, benestar o salut dels seus fills i filles.

Quan parlem de corresponsabilitat, ens referim al principi pel qual, ambdós pares, visquin junts o separats, puguin participar de forma activa, equitativa i permanent en la criança i l’educació dels seus fills i filles.

La manca de responsabilitat d'un dels progenitors en l'educació i la cura del fill o filla duplica el risc de problemes d'ajust emocional i també conductuals. A Espanya, s'han fet estudis universitaris que sostenen que aquells infants que han tingut una criança en què un dels progenitors ha estat absent han estat proclius a desenvolupar durant la seva infància i joventut més alteracions psicoemocionals.

És per això que la responsabilitat parental compartida mostra avantatges en els diferents àmbits (psicològic i emocional), en comparació amb l'exclusiva per un únic progenitor. També cal destacar, entre altres qüestions, que els progenitors que exerceixen una corresponsabilitat positiva presenten més satisfacció amb la relació que mantenen amb els fills i filles i tenen menys conflicte interparental. A més, les mares experimenten menys estrès i sobrecàrrega per les tasques de criança i en tots dos progenitors la relació genera més sentiments positius i suport emocional.

Es necessiten models masculins positius, homes sense estereotips.

A la primera etapa de la infància o fins i tot abans de néixer, des del moment en què es formula la primera pregunta: «és nen o nena?», sense voler es marquen uns estereotips que determinen les diferències entre homes i dones.

A ells se'ls associen característiques vinculades a la força, la indiferència, l'autoafirmació; a elles, característiques de debilitat, delicadesa, cura envers les altres persones. A ells els ensenyen que poden amb tot, a nosaltres ens posen límits.

Aquests estereotips calen de manera produnda, defineixen i determinen la manera de relacionar-nos posteriorment. Per això cal ensenyar models positius de masculinitat, exemples que ajudin a desconstruir la societat masclista i patriarcal en què encara avui emergeixen les nostres arrels.

Es necessita treballar i apostar per la possibilitat de construir una societat igualitària i creure-hi. Encara que com més creix el feminisme també ho fa l'oposició, «la polarització del feminisme», i això genera que els discursos negacionistes d'aquest i altres temes que afecten la igualtat estiguin més presents.

A més, malauradament, aquest tipus de discursos és més habitual que penetri en els adolescents, que tenen la seva visió del món i d’ells mateixos a mig construir, i això, alhora, provoca més crispació i segueix normalitzant molts comportaments abusius.

No obstant això, si plantegéssim aquesta qüestió com una cosa en què els homes joves tenen un paper actiu i uns beneficis també molt clars a l'hora de desconstruir-se perquè ells mateixos puguin alliberar-se dels estereotips que també els fan mal, potser seria més fàcil. Que es veiessin implicats en la lluita feminista, deixessin de veure's com una part del problema i comencéssin a percebre's com una part clara de la solució que els allibera a ells mateixos i també a nosaltres.

Per tant, si un home pregunta quina és la seva part important en la prevenció de violència masclista, la resposta sens dubte seria ser homes sense estereotips que siguin la base de l'educació de les noves generacions.

Compartim aquesta guia per si us pot ser d'ajuda: Prevenció de la violència contra les dones i les nenes des de la família.

Podríem diferenciar dues situacions tipus:

Sospites que una dona del teu entorn està sent maltractada per la seva parella.

És important que tinguis en compte la complexitat de la violència masclista. En nombroses ocasions són les mateixes víctimes les que s'oposen a denunciar el seu agressor per diverses raons, com ara per por, culpabilitat, vergonya, manca de suport social o familiar o dependència econòmica de l'agressor. Aquesta resistència pot provocar incomprensió en l'entorn, de manera que l'ajuda que les persones properes (familiars, amistats, companys de feina) pugueu oferir-li és essencial.

Et recomanem que facis el següent:

• No la pressionis.
• Fes-li saber que ets al seu costat per donar-li suport.
• Intenta comprendre-la.
• No la jutgis.
• Intenta parlar amb ella dels seus sentiments, del maltractament, del control que exerceix la seva parella i de l'oportunitat que tenen ella i, si escau, els seus fills i filles de començar a viure sense por i en un ambient lliure de violència.

Presencies o sents una situació de violència masclista.

Cal tenir en compte que no fa gaire es considerava un assumpte privat en què cap persona externa havia d'intervenir. Tot i això, avui dia la violència masclista està considerada com un problema social i és un delicte públic. Per això, la ciutadania tenim l'obligació de denunciar-ho a les autoritats perquè es puguin activar els diferents mecanismes de protecció a la dona i els fets no quedin impunes. En cas de sentir o presenciar un acte de violència de gènere, posa't en contacte amb el telèfon gratuït d'assistència immediata 112, indicant amb precisió el lloc dels fets perquè la policia hi acudeixi el més aviat possible.

Sí, els poden reproduir: els nois com a agressors i les noies com a víctimes, i s'explica per la teoria de la transmissió intergeneracional de la violència. Aquesta teoria fa referència a la influència que exerceix la família en els nens i nenes que, exposats a aquesta violència, aprendrien a exercir-la o a tolerar-la com a conseqüència de l'aprenentatge social, de manera que assumirien creences que la violència està desproveïda del seu caràcter agressiu i es normalitzaria en les relacions quotidianes. Es calcula que en més de la meitat dels casos en què hi ha violència de parella també hi ha violència envers els fills i les filles. A més, s'ha demostrat que la taxa de repetició d'aquestes conductes violentes a l'edat adulta pot superar el 30 %.

Per poder sortir d'aquest patró, primer ha de reconèixer les conductes agressives que exerceix i ser conscient de voler canviar-les.

A Barcelona hi ha centres especialitzats que ofereixen atenció als homes perquè es produeixi aquest canvi. Aquest programa d’atenció a les violències, concretament s’adreça a les persones que viuen, treballen o estudien a la ciutat de Barcelona i tenen la voluntat de canviar i millorar les seves relacions personals per evitar l’ús de qualsevol tipus de violència.

El Programa d'atenció a les violències treballa per ajudar-te al següent:

• Identificar i reconèixer els comportaments i les actituds violentes.
• Assumir la responsabilitat dels actes violents i les seves conseqüències.
• Conèixer el procés de la violència masclista.
• Cercar alternatives no violentes en les relacions.

Mitjançant l'atenció psicològica individual, tractaments grupals i assessorament jurídic.

També és important destacar que el servei (SAH) treballa amb els joves i adolescents que comencen a mostrar comportaments abusius i violències masclistes, tant en l'àmbit de la parella com en el familiar o social, com l'assetjament (bullying) escolar o sexual, per evitar que es cronifiqui en el temps.

L'objectiu de l'atenció als adolescents i joves és fomentar una revisió crítica de la pròpia masculinitat, així com la construcció d'alternatives de relació més saludables, respectuoses i igualitàries.

Es pot contactar amb aquest programa per telèfon al 933 491 610, o per correu electrònic a plural@bcn.cat.

En cas de no ser de Barcelona, pots buscar atenció psicològica en altres centres terapèutics propers al teu municipi. El més important és reconèixer aquesta situació i voler canviar-la. Posteriorment, pots dirigir-te a professionals que et puguin orientar i assessorar sobre els recursos disponibles al teu abast.

Les persones diagnosticades de trastorn de l'espectre autista (TEA) són més susceptibles de patir assetjament escolar o bullying durant l'etapa escolar. Cal destacar que les nenes i joves queden sovint invisibilitzades perquè els diagnòstics es basen en models masculins. A més, com indiques a la pregunta i com tots els estudis apunten, sou especialment vulnerables davant les diferents formes de violència de gènere (sexual, psicològica, agressions, esterilització forçosa, etc.). És important procurar eines específiques a les nenes, noies i dones diagnosticades de TEA perquè siguin capaces d'identificar conductes abusives i puguin denunciar-les, i proporcionar formació específica al professorat i altres professionals (sanitaris, socials, judicials, policials...) perquè exerceixin de facilitadors de la prevenció i detecció de les violències masclistes i d'acompanyament o suport si són víctimes de qualsevol tipus de violència masclista.

Com bé comentes a la pregunta, el límit de temps és una dificultat per generar un ambient de confiança, però potser es pot destacar el següent:

• Entrevistar la dona tota sola, garantint la confidencialitat.
• Començar per preguntes indirectes i anar introduint les preguntes següents adequant la conversa a les respostes de la interlocutora:
  • Com és la relació amb la teva parella?
  • Com és la relació amb les persones amb qui convius?
  • Com es resolen les discussions a casa?
  • Has sentit mai por? Si la resposta indica que hi ha tensió o por, cal fer una exploració més profunda.
• Hi ha protocols i qüestionaris específics, encara que requereixen més temps, com per exemple el Protocol de valoració del risc de violència contra la dona per part de la seva parella o exparella.

L'OMS resumeix en una paraula el suport de primera línia: ANIMA (per les lletres inicials dels conceptes en castellà)

A Atenció en escoltar

N No jutjar i validar

I  Informar-se sobre les necessitats i preocupacions

M Millorar la seguretat

A  Donar suport

El més important és formar-se. La majoria de col·legis professionals i diferents departaments públics (sanitaris, educatius i socials) organitzen i imparteixen cursos o formacions per a l'atenció o la prevenció en violències masclistes.

De manera general, l'OMS, per exemple, ha dissenyat el programa d’Atenció per a les dones que han patit violència: programa de formació de les OMS dirigit als prestadors de serveis de salut.

Compartim algunes guies, protocols o manuals que poden servir de pauta:

• Protocol per a l’abordatge de la violència masclista en l’àmbit de la salut a Catalunya
• Violència de gènere: com afecta a la salut de les dones
• Toca Igualdad. Una contribució a la prevenció de les violències masclistes a través de la coeducació
• El treball social i la violència de gènere
• La psicologia i la violència de gènere
• Manual per a formadors en matèria de violència sexual i de gènere: per millorar la competència professional dels treballadors al sector d'acollida i atenció a persones migrants i refugiades.